El camí està escrit

«El Govern s’enfronta a una disjuntiva: respondre a través de la desobediència o anar trampejant les suspensions del Tribunal Constitucional amb maniobres de caire tècnic jurídic»
El camí està escrit

L’estat espanyol segueix convençut que el “desafío catalán ” el pot guanyar mitjançant la força. La història els ha fet així (quin gran fet diferencial!) i ho veiem dia si i dia també, amb l’actuació sistemàtica del govern en funcions de Madrid, que impugna totes i cadascuna de les actuacions tant del Govern com del Parlament.

Aquesta actitud rep la benedicció també sistemàtica dels mitjans de comunicació estatals, evidentment del PP i de Ciudadanos i cal recordar-ho sempre, també del PSOE i dels seus delegats a Catalunya, és a dir el PSC, com acredita sempre que pot la diputada socialista Carme Chacón. Davant d’això el nostre Govern s’enfronta a una disjuntiva: respondre a través de la desobediència o anar trampejant les suspensions del Tribunal Constitucional amb maniobres de caire tècnic jurídic.

Considero que el recurs sistemàtic al TC per part de Rajoy i companyia té un bon punt de provocació, el cas recent de la suspensió del decret de creació de la conselleria d’Afers Exteriors és altament demostratiu; l’acció exterior és reconeguda com a competència de la Generalitat a l’Estatut d’Autonomia en diferents àmbits i tots els governs autonòmics espanyols duen a terme diferents polítiques en aquest àmbit, amb organismes creats al servei d’aquestes funcions. Com a provocació que és, per tant, cal mirar de no caure-hi.

Per altra banda tot té un límit. I així es preveu als propis acords entre Junts pel Si i CUP: la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya ja preveia que: “Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d'altres.”

I encara més, en full de ruta proposat per Junts pel Si a la CUP en els tractes previs a l’acord de Govern, establia que “en el cas que l’estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica”, llei aquesta que representa la denominació evolucionada de la declaració unilateral d’independència.

Els diversos escenaris estan previstos i tot i que aquesta referència al bloqueig de l’autogovern sembla preveure una possible aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, suspenent alguna competència o potestat del Govern o del Parlament, hem de considerar també com a possibilitat certa l’inici d’un procés judicial penal contra el president del Govern de la Generalitat, els seus consellers, la presidenta i la mesa del Parlament i els seus diputats.

La Fiscalia de l’Estat, a instàncies del TC, està estudiant aquesta possibilitat en aquests moments i aviat tindrem novetats. Caldrà tenir el cap ben fred i identificar molt be si seguim en l’àmbit de les provocacions (com ara) o entrem en el dels atacs reals, com seria l’aplicació del 155 o la inhabilitació dels nostres representants. El camí està escrit, ara cal encertar el moment. 

4.549 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament