És la independència, estúpids!

És la independència, estúpids!

Sí, d’acord, el títol no és molt original, però és la veritat, no fotem. La falsa dicotomia que alguns pretenen imposar entre Independència versus Gestió, és més falsa que un duro sevillanu. La Independència és la millor manera de gestionar el país. La que ens permetrà disposar de tots els recursos que generem per fer front a totes les adversitats, a totes les calamitats, així com generar tots els recursos per garantir els benestar de la nostra gent. Punt. No hi ha res més a discutir. Independència i mil vegades independència. I quant abans millor. Si pot ser el 15 de febrer. No el 16. Des de Junts per Catalunya hem de ser claríssims al respecte. Cap dubte, cap matisació. Només així ho farem possible, només així obtindrem una victòria aclaparadora que evitarà qualsevol alternativa que només serà espanyolista. I és que a més, serà la Independència la que portarà a la unitat, seguint un efecte arrossegament. De manera que, repetim-ho, cap dubte.

Llavors em preguntareu, què farem, després de la victòria. I jo contesto, què farem abans. I abans avisarem el món sencer que la victòria portarà inevitablement a la Independència. I ho direm a viva veu a tot el món mundial. Que ho sàpiga tothom, des de Brussel·les, Washington, Beijing, Moscou o Ougandodou. Des de tots els mèdia globals fins al mitjà més modest de l’Àfrica.

I ho direm en totes les llengües del món mundial. Que ningú no pugui al·legar desconeixement, al respecte. Som un país que això ho pot fer perfectament. No som una petita potència, que no tingui mitjans. Prou d’auto-flagel·lar-nos amb el mantra de ser un país petit. El «petitisme» és quelcom patètic i d’ell n’estic fins al capdamunt.

Naturalment no serem tan babaus com per anunciar quines mesures concretes portarem a terme després d’una victòria definitiva sobre Espanya. Ja els agradaria. Alguna cosa hem après en els darrers anys, oi? Ara som molt més savis, després de viatjar tants anys cap a Ítaca. Molt més savis i sabem de què són capaços els espanyols.

Ara, en plena crisi mundial, Espanya és una desgràcia. Es troba a pocs centímetres de caure i d’esclatar, ja no en tenim cap dubte. Només sospira per rebre els fons europeus que els necessita com l’aire que respira. Són la seva esperança. Però és obvi que, si els rep, només els repartirà entre els seus acòlits, i mai amb un criteri de racionalitat, ben al contrari. Una Catalunya independent i membre a la UE, en rebria, segons algunes fonts, 30 miliards, moltíssims més que una Catalunya autonòmica i espanyola. Però és que moltíssims més. De manera que no hi ha color. Amb aquests recursos sí que es podria fer front les demandes socials, econòmiques, d’infraestructures. I si sumem la fi de l’espoli fiscal que representarà la Independència, uns altres 16 miliards, encara en tindrem per construir un exèrcit modern, augmentar el nombre de funcionaris (jutges, policies, sanitat, servei diplomàtic, etc.) que ens faria augmentar la qualitat de vida, la seguretat pública i privada, l’ensenyament). També per reorganitzar el sistema financer i convertir Barcelona en una plaça fintech, canviant les experiències fracassades (Bancaixa, Sabadell) i acabar amb el monocultiu del turisme en moltes comarques, a favor de l’economia digital, la intel·ligència artificial, la universitat d’excel·lència, inspirant-nos en models capdavanters com els escandinaus, centre-europa o Israel. També serà el moment de determinar el sistema electoral propi, que reforci la cohesió nacional, la planificació territorial, amb l’impuls de les vegueries i la desaparició de les províncies i les diputacions.

I naturalment, un impuls de la presència internacional: a Europa, al Mediterrani i al món. Amb uns thinks tanks que sempre tinguin Catalunya com a referència, no com ara. I unes empreses globals, unes 10, 20 o fins i tot 30, que portin la marca Catalunya arreu del món, sense peatges reials de cap mena.

Last but not least, un element clau serà l’elaboració de la Constitució de la República, on quedarà ben palès la defensa dels Drets i Llibertats de tots els catalans i catalanes, la persecució de tota mostra de catalanofòbia i la defensa i promoció de la llengua catalana.

Tenim tantes coses per fer que quant abans les comencem, molt millor.

413 lectures

Comentaris (1)

no estic d'acord en part amb l'article
Pàtria es una paraula que a Catalunya es un tabú, provoca incomoditat, s'amaga, queda ben taponat i en conseqüència som una anomalia al mon. No estic en part d'acord amb l'article, amics meus, perdeu tota esperança de que augmentarem la base independentista dient que rodalies funcionarà, augmentaran les pensions, farem mes hospitals......tot això ja ho estem dient des de el 2017 i no passem del 48 %. No hi ha cap país del mon que ha assolit la independència sense tindre arrelat el concepte de Pàtria i no perdre el temps amb ximpleries de país divers, cosmopolita,´d'acollida que son incompatibles en assolir una República i sinó mireu com Nova Caledònia ha fet dos referèndums per independitzar-se de França i els ha perdut per ser tant diversos com diuen els experts. Espero que aquest comentari es publiqui i no com l'anterior que no es va publicar i sinó tanqueu aquest espai.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament