|
(Alcover 2-06-2010)
· Reagrupament es presenta a Alcover amb una conferència de Salvador Cardús
En la seva dinàmica d’anar organitzant actes per a donar conèixer l'associació Reagrupament a totes les viles d’arreu del Principat de Catalunya, el passat dimecres va convidar Salvador Cardús a la Sala d’Actes de Ca Cosme d’Alcover on va parlar de la Independència de Catalunya seguint el fil argumental que segueix el seu llibre recentment publicat: El camí de la Independència.
|
 (Barcelona, 2-06-2010)
Jordi Comas i Salvador Garcia, membres de Reagrupament, van explicar el panorama polític i econòmic del nostre país així com el pas endavant que representa poder assolir la independència i gestionar nosaltres mateixos els nostres recursos.
Van fer aquestes manifestacions aquest dimarts durant l'acte de presentació de Reagrupament als veïns de la Zona Franca de Barcelona. L'acte va aplegar una quarantena d’assistents.
|
|
|
| Isidre Palmada |
| Associat a Reagrupament |
"José
Montilla
necessitava tranquil·litzar la militància agitada amb el “tema”
de la Sentència. Calia recuperar una certa “unitat” abans de les
eleccions. Calia també sargir l’esparrec del grup al Congrés i aturar
la sangonera d’opinions, crítiques i comentaris heterogenis i
dissonants.
Així doncs, el Senat ha estat un “deute” que el PSOE i el PSC s’han
pagat. José Montilla sotmetent-se amb humilitat a una semblant cerimònia
honorífica de vassallatge i un PSOE exercint de gentil i magnànim
senyor. Un acte “cobrat” per les dues parts.
Amb
aquest
acte, José Montilla ha pontificat el relat de les relacions amb Espanya
fins després de les eleccions: L’estatut continua essent el pal de
paller. Al voltant giren l’Estat Federal (per a parlar-ne més endavant);
l’obra de govern (fets, no paraules); un nou tripartit (davant la
crisi, l’esquerra solidària) i el tancament de la via independentista
(no hi ha sentència, ergo tampoc hi ha rebuig “explícit” a l’Espanya
plural). L’acte del Senat doncs, no ha estat gratuït. José Montilla
aconseguia unir al PSC, orientar les eleccions i disciplinar la tropa
per a la confrontació."
|
|
 Text: Montserrat Tudela
Avui, 4 de juny, fa 40 anys de la mort a Brusel·les de Josep Carner. Els meandres de l’exili de la dictadura feixista el van dur allí.
Les institucions catalanes i els mitjans de comunicació, han oblidat l'efemèride. Per quin motiu? Per què és poeta? Per què és català? Per què cal silenciar la nostra cultura? Per què va participar en un dels moviments que més petjada han deixat en la construcció de la nostra nació, com és el noucentisme? O simplement, per què ara es promou la cultura de l'efímer i així tenim més audiències?
|
|
 Barça TV estrena aquest divendres el documental sobre el president màrtir, Josep Sunyol i Garriga. El reportatge explica la vida il’afusellament del màxim dirigent del Barça en els primers dies de la Guerra Civil.
A partir del 4 de juny, Barça TV emet el reportatge 'President Sunyol', elaborat pel periodista Carles Prats i que repassa tota la vida de Sunyol. En aquest reportatge de setanta minuts intervenen personatges que han participat en la recerca científica de les restes, així com historiadors i altres persones que tracen un complet retrat d’aquest personatge clau per entendre el barcelonisme i el catalanisme de principis del segle XX. |
|
Autor: Jordi Margarit
Font: Districtes.info
El passat dimecres 26 de maig, Reagrupament Gràcia va presentar, a l'auditori de l'Orfeó Gracienc i davant d'una setantena de persones, la Constitució de Catalunya.
La Constitució, que consta de 26 articles, va ser presentada per Ignasi Planas, membre de la Junta Nacional i per Rut Carandell, vicepresidenta de Reagrupament.
La intenció de Reagrupament es presentar aquesta Constitució al Parlament de Catalunya perquè s'aprovi com a llei, en cas que la formació política liderada per Joan Carretero obtingui representació parlamentària a les properes eleccions del mes de novembre.
|
|
 (Vilafranca del Penedès, 21-05-2010)
La Constitució a debat
La xerrada, a càrrec de l'advocat i membre de la Junta Directiva, Roger Granados, va començar destacant el
convenciment que Reagrupament ha demostrat
amb la presentació del projecte de llei de Constitució de Catalunya, la
seva principal diferència amb la resta de formacions polítiques que
s'omplen la boca amb el país mentre segueixen apostant per un estatut
d'autonomia que ens segueix mantenint lligats de peus i mans. "Defensar
la independència, avui, no pot ser compatible amb acceptar de bon grat
l'autonomisme, encara que el disfressin amb noms ampul·losos com
federalisme asimètric", va dir.
|
|
 (Olot, 29-05-2010)
Aquest dissabte Reagrupament va ser present a Olot en un acte que va comptar les intervencions de Sandra Lomas, promotora de Reagrupament, Esther Ponsa, membre de la Junta Nacional de Reagrupament i Àngels Morral, membre de la Junta Comarcal de Reagrupament. Magda Ripoll va presentar l’acte i tot seguit, donà la paraula a Àngels Morral, ambdues membres de la comissió executiva de la Garrotxa, la qual va exposar de forma entusiasta i emotiva les seves raons per formar part de Reagrupament. Per a Morral tenir un Estat és el natural per a les nacions com Catalunya, que sigui lliure de polítics que vulguin viure indefinidament de la política, es limitin els mandats, s’exigeixi fer declaració de béns, abans i després de la presa de possessió del càrrec, i siguin escollits en districtes petits. |
|
 Autor: Jordi Panyella
Font: AVUI
El percentatge de
sentències redactades
en la llengua del país disminueix per cinquè any consecutiu
El prestigi d’una llengua es mesura per la literatura que és capaç de
generar. El seu ús oral és molt important, però una llengua que no
arribi al paper i a la literatura és una llengua amb molt poc futur.
Això és el que li passa al català en l’administració de justícia, on
està en vies d’extinció, tal com es desprèn de la dada sobre la llengua
utilitzada en les sentències inclosa en la memòria del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya corresponent al 2009.
|
|
|
|
| Alexandre Pineda |
| Associat a Reagrupament |
"Els paralitzats mentalment degut a viure de la moma, ens voldrien allunyats de la feina de forjar constantment idees alliberadores. De fet, els fa pànic el sol fet de pensar que poguem aconseguir una estructuració igualitària de la societat, malgrat ser un punt on ells, l'han presentat històricament com a font inspiradora, però ens és clar i determinant: Han traït a bastament les idees, són unes personalitats fictes -de la doctrina n'han fet una ficció-, una descarada farsa, on s'ofega curulla de problemes la ciutadania que cada dia amb llur esforç, els aporta sinó més per força, els cabals públics perquè aitals personatges en puguin viure d'escàndol, mentre el treballador no pot arribar a fi de mes. Per aturar-ho ens cal denunciar les futileses dels polítics, podríem catalogar-ho com una frivolitat, però no ho veig així, és una batalla descarnada contra tot allò que els faci perillar la seva poltrona de poder tant ben remunerada. Jo faig una crida per retornar-los a tots, un a un, a casa seva i que es busquin una feina i cobrin una retribució adequada a les realitats socials i no el plaent bon viure que s'han creat. És per totes aquestes raons, que el seu encadellar-se amb el regne espanyol volen reforçar-lo: és que els ha entrat l'esverament. Proclamem amb tot l'èmfasi que el nostre treball anirà sempre enfocat a l'emancipació i la democràcia vera." |
|
 Autor: Eugeni Casanova
Font: Cultura 21
Hi ha hagut una Catalunya impossible. De fet, cal
parlar
en present perquè som el que no hem pogut ser. És el país que, nascut en
la Renaixença, pujat en el Modernisme i madurat en el Noucentisme
estava destinat a esclatar. Franco el va fer miques. El que en va quedar
és el que Espanya –i la Catalunya oficial– volen fer creure que és el
país real, sense tenir en compte d’on venim i, molt especialment, on
volem anar.
Quim Torra exhuma, després de dècades de
silenci, el nom de molts dels
protagonistes del país que sí que va ser a
Viatge involuntari a la
Catalunya impossible, que va guanyar la darrera edició del premi
Carles Rahola d’assaig i arriba ara a les llibreries.
|
|
 Informa: Som notícia
El patriota i periodista total, Eugeni Xammar, va ser homenatjat aquest dissabte a l’Ametlla del Vallès. Amics del periodista cosmopolita més important de l’últim segle li van fer una ofrena i li van col·locar una làpida amb elseu nom i el de la seva primera dona, enterrats en el cementiri, just al costat de la finca xammariana. Com a epitafi: "Tractant-se de les coses de Catalunya jo no prenc mai precaucions".
L’alcaldessa del poble iel promotor de la iniciativa, Joan Barrera, li van dedicar unes paraules molt emotives. L’homenatge va finalitzar amb el cant dels ocells interpretat per un violoncel. Després de l’acte de reparació els amics d’en Xammar van omplir la mítica Fonda Europa de Granollers, on Xammar hi va viure algunes èpoques. Aquesta setmana ha sortit un llibre que tracta sobre Xammar i altres periodistes, Viatge involuntari a la Catalunya impossible (editorial Proa), de Quim Torra , biògraf de Xammar. |
|
 (Prats de Lluçanès, 28-05-2010) · L’alcalde d’Arenys ho afirma en un acte de presentació de Reagrupament a Prats de Lluçanès· Sandra Lomas diu que els partits polítics actuals no vetllen pels interessos dels catalansL’alcalde d’Arenys de Munt i màxim impulsor de les consultes sobiranistes, Carles Móra, ha dit que aconseguir la independència de Catalunya és molt fàcil, “només cal que els nostres parlamentaris es plantin”. Segons Móra s’han de plantar a Madrid i dir prou i també al Parlament de Catalunya. D’aquesta manera es crearia un mecanisme de tensió important. “Si anem dient si, mai ens en sortirem. Hem de tensar la corda”.
Carles Móra també ha lamentat que tenim un país amb una administració terrible i amb massa càrrecs de confiança.“Els valors de treball i d’esforç que ens van ensenyar els nostres pares ja no hi són” i això es reflecteix en els polítics actuals que estan enganxats a la cadira i tenen uns sous i uns privilegis que s’haurien d’acabar. |
|
| << Inici < Anterior 1 2 3 4 Següent > Final >>
| | Resultats 27 - 39 de 42 |
|
|
|
Veure