Diumenge hi ha les eleccions...a la presidència del F.C. Barcelona. Ho sap tothom. Probablement ho sap i ho segueix més gent que no pas les eleccions al Parlament del Parc de la Ciutadella. TV3, la Televisió de Catalunya, també ho sap. Per això, aquest divendres ha fet un desplegament espectacular per al debat dels 4 candidats en prime time. No sé on són ara els fariseus -de dreta i esquerra- que van blasmar Joan Carretero per haver dit que el president del Barça és més conegut i reconegut al món que no pas el que ocupa el palau situat al nord de la plaça Sant Jaume. Per què no surten ara a criticar TV3 per donar aquest relleu públic als candidats que s'enfronten per dirigir una entitat privada?

Si la selecció d'Espanya guanya el Mundial de Sud-àfrica la Federació Espanyola de Futbol pagarà una prima de 600.000 euros a cada jugador, la xifra més alta de les 32 seleccions que participen en el Mundial.
Sembla que per a la Federació, Espanya encara sigui aquell imperi on el sol mai es pon. Ángel María Villar, president de la federació, ja va prometre a l’Eurocopa del 2008 primes de 250.000 euros per jugador, ara amb una situació econòmica més que preocupant en duplica i n’augmenta encara més la prima.

"Què ha passat en els darrers mesos a Catalunya? A partir d’un article publicat a un diari comencem a parlar d’una candidatura transversal amb una sola ideologia: la independència de Catalunya. Neix un moviment social anomenat Reagrupament que fa de llevat perquè comenci a pujar la massa.

La societat civil, no pas els partits polítics, amb un nombre important de voluntaris, convoquen consultes populars a les quals participen més de mig milió de catalans. Diversos grups de persones, de diferents procedències i ideologies, avalen manifestos a favor d’una candidatura transversal per la independència.

Les enquestes publicades avui als diaris diuen que un nombre cada cop més important de militants i simpatitzants de partits polítics sintonitzen amb la independència de Catalunya. Que més d’un 37 % dels ciutadans enquestats estan a favor de la independència."

Primerament cal recordar que votar Mas és el mateix que votar Duran i, de retruc, tota la nomenklatura que ha pervertit les sigles històriques d'Unió Democràtica de Catalunya. Duran és un individu compromès amb la construcció nacional espanyola i que ha treballat tota la vida per cimentar un estat sòlid i potent. Amb capital a Madrid, naturalment. 

Votar Mas és agafar la mateixa papereta que agafaran Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i tota la patuleia convergent que ha fet i fa negocis foscos a l'ombra del poder. Els recomando encaridament la lectura de 'Un pas endavant', de Miquel Sellarès, especialment els passatges on es descriuen les seves topades amb el mal anomenat "sector negocis" de CiU. Dic mal anomenat perquè fer o tenir negocis no només no és dolent, sinó que és bo per a la societat en general. Ens hauríem d'acostumar a dir les coses pel seu nom: sector negocis, no; sector Capone, sí.

La imatge dels polítics ha anat evolucionant molt aquestes últimes dècades. La ceguesa ciutadana va desapareixent i alhora, la desafecció cap a ells generarà un canvi radical. L’estatus de súper-home que durant dècades han encarnat molts polítics no han estat res més que la conseqüència d’una permissivitat ciutadana, comparable avui amb la imatge distorsionada que molts tenen dels jugadors de futbol.

Tant l’ofici de polític com el de jugador de futbol han estan sobrevalorats. La societat els ha idealitzat i els ha situat en un pedestal difícil de destronar. Encegats pel poder o l’ostentació els han donat màniga ampla i no ha estat fins que la crisi econòmica ha sacsejat amb més força quan s’ha dit prou i s’ha qüestionat la seva figura.