Diumenge hi ha les eleccions...a la presidència del F.C. Barcelona. Ho sap tothom. Probablement ho sap i ho segueix més gent que no pas les eleccions al Parlament del Parc de la Ciutadella. TV3, la Televisió de Catalunya, també ho sap. Per això, aquest divendres ha fet un desplegament espectacular per al debat dels 4 candidats en prime time. No sé on són ara els fariseus -de dreta i esquerra- que van blasmar Joan Carretero per haver dit que el president del Barça és més conegut i reconegut al món que no pas el que ocupa el palau situat al nord de la plaça Sant Jaume. Per què no surten ara a criticar TV3 per donar aquest relleu públic als candidats que s'enfronten per dirigir una entitat privada?

"Per això no hem de perdre el nord i avisar dels perills al poble de bona fe, dir-los que hi ha coses que fan bonic, però que no tenen la solidesa suficient per trencar l’ordre establert. Que la convocatòria del referèndum l’hem de poder fer amb llibertat, quan haguem proclamat prèviament la nostra independència des de la majoria parlamentària. Quan el poble vegi clar que les dues opcions són possibles, la de quedar-nos i la de marxar. Quan el resultat del referèndum pugui ser vinculant a tots nivells, perquè sigui convocat des de la llibertat.

Que el món sàpiga que hi ha molta gent que vol la independència de Catalunya, és bo. Però aquesta necessitat no ens ha d’amagar el veritable camí que ens ha de dur a la nostra plena sobirania. Les consultes populars són una iniciativa lloable i d’una puresa democràtica fora de dubtes, però les hem de deixar en aquest punt, per tal de que la rància legislació actual no les empastifi."

"La independència no es DEMANA..... es DECLARA!!!, amb una majoria de 68 (o més) diputats que la VOTIN!!!!!! es així de CLAR i FÀCIL!!! 

Les relacions entre Espanya i Catalunya són les d'una parella que, per falta d'enteniment mutu, arriben a la conclusió (tots dos o un d'ells) que no poden viure junts (declaració unilateral de independència); com que tenen diferències de criteri de com consumar la separació, busquen un bon jurista, (Parlament Europeu, etc) per que decideixi les obligacions, deures i drets de cadascun.  

Donades les circumstàncies (més de 300 anys de vida en comú) l'ideal fora que la separació fos amistosa, ja que tenim les famílies barrejades, fills comuns, propietats dins la casa de l'altre, etc." 

"Per no avorrir-vos, respondrem gradualment les preguntes plantejades al llarg d’aquest mesos de treball intens per organitzar la consulta. La més general és: per què ens cal aconseguir la independència de Catalunya? Perquè permetrà que decidim sobre tot el que ens afecta directament la nostra vida diària, la dels nostres fills i la de les persones grans.

Això vol dir identitat, cultura, economia, infraestructures, mercat laboral, sistema impositiu... No és demagògia. Cada any surten de Catalunya amb destinació a Madrid 21.000 milions d’euros que no retornen revertits en res. Aquest total correspon als tres mil euros anuals d’impostos que cada persona paga a Madrid en concepte d’impostos sense rebre cap servei a canvi."

"La canallada més sorollosa és que ni l’Estat ni la Generalitat es volen aprimar:  Les mateixes festes, les mateixes despeses reials, representatives, oficials, armamentístiques, organitzatives, etc. El mateix nivell de fastuositat i magnificència.  Tot continua igual per a ZP i José Montilla. El prou barrila no és per a ells. Ho transfereixen als ciutadans.  Si Catalunya ja perdia prou fins ara, encara no ha vist res del futur. Catalunya (desperta company!) som tu i jo. Som tots els catalans.

Company hi ha un final de túnel. No es tracta de soroll ni de merder.  Es tracta d’aplegar-nos, de construir petits nuclis i d’escampar una solució evident: Fugim! Sortim d’Espanya i d’aquesta canallada! Construïm un nou camí! Una nova via és possible. Nous polítics, noves lleis, noves formes d’Estat. Ho farem millor perquè ara ho farem sols. Basta de sumptuositats colonials. Prou de jerarquia i burocràcia espanyola. Nosaltres sols viurem més bé i serem més justos. Company: Encara no t’has Reagrupat? Les eleccions sonen!"

"El fet és que Reagrupament està format bàsicament, per no dir tot, per gent que no es dedica a la política professionalment, i és que no guanyes pas diners per tenir un càrrec aquí, i ben orgullós que n'estic jo, és més, em sento millor.

La gent de Reagrupament són arquitectes, enginyers, metges, empresaris. I, per què no, gent més humil però igual de treballadora com fusters, músics, pintors, escultors, poetes i escriptors.

Reagrupament som tots. Hi cap tothom."

Si la selecció d'Espanya guanya el Mundial de Sud-àfrica la Federació Espanyola de Futbol pagarà una prima de 600.000 euros a cada jugador, la xifra més alta de les 32 seleccions que participen en el Mundial.
Sembla que per a la Federació, Espanya encara sigui aquell imperi on el sol mai es pon. Ángel María Villar, president de la federació, ja va prometre a l’Eurocopa del 2008 primes de 250.000 euros per jugador, ara amb una situació econòmica més que preocupant en duplica i n’augmenta encara més la prima.