|
|
Notícies - Actualitat
|
|
|
L'economia de Catalunya l'endemà de la independència |
| 15/12/2009 |
| Informa: info2 |
|
|
|
|
|
 (Terrassa, 11-12-2009)
Un nou acte de Reagrupament va tenir lloc a Terrassa
aquest divendres per a parlar de les repercussions de la
independència per a l'economia catalana. Com va dir la presentadora de
l'acte, Ramona Vergés, davant de més de 100 assistents, els associats a
Reagrupament tenen plena confiança en l'assoliment de la independència, i parlen dels avantatges que tindrem els catalans l'endemà per a
sumar més gent al moviment independentista com més ràpid millor.
 El primer a parlar fou Raimon Escudé, advocat i ex-diputat, qui fou primer secretari de la Mesa del Parlament el 1995. Escudé parlà com un català ja gran que ha hagut de patir de la por, del sotmetiment i de la humiliació del franquisme en tota la seva llargària, però que ha treballat incessantment per Catalunya i que avui ens transmet la seva confiança que el nostre futur serà brillant amb un estat propi. La relació entre Catalunya i Espanya sempre ha estat dolenta: ha conduït a un Estat espanyol que és estructuralment dependent de l'espoli fiscal continuat a Catalunya. Per això, per exemple, el concert econòmic que tenen els bascos és impossible d'aconseguir per a Catalunya sense la independència, perquè no seria compatible amb la sostenibilitat econòmica de l'actual model d'Estat espanyol, ni amb la contínua capitalitat i domini de Madrid. Per això és també tan important per a l'Estat espanyol negar l'existència de la nació catalana, i per això la prohibició de la llengua catalana rebé un ampli suport de la societat espanyola durant el franquisme, mentre que la feble promoció de la nostra llengua que podem fer els catalans dins l'Estat espanyol en democràcia rep una fortíssima oposició espanyola. Entre molts exemples de l'anticatalanisme crònic de la societat espanyola que Escudé va esmentar, podem citar el de la forma com va acabar la Setmana Tràgica al 1909, quan un tal senyor Juan de la Cierva va dir que això era una revolta separatista catalana. Fou la recepta segura perquè l'esquerra espanyola no digués res. Sortim, doncs, d'un túnel fosc i lleig, però ara ens cal decisió i voluntat ferma per aconseguir allò que el treball de tants catalans durant incomptables generacions ha fet que avui sigui possible: l'Estat català.
 Seguidament parlà Salvador Garcia-Ruiz, economista i fundador del col·lectiu Emma, que féu un resum de la triple crisi econòmica que pateix Catalunya: la internacional, que hem de passar igual que tots els altres països; l'espanyola, i la catalana. La crisi espanyola ens ha arrossegat també a nosaltres a exagerar la contribució del sector de la construcció i serveis a l'economia, a sofrir un deute públic excessiu i una altíssima taxa d'atur, i a un sistema educatiu deficient que pot posar en perill la nostra competitivitat en el futur. De la crisi espanyola no en podem sortir, evidentment, essent part de l'Estat espanyol, ni tampoc de la crisi específicament catalana, la que es deu a l'espoli fiscal, la manca d'infrastructures i inversions, i la fuga d'empreses. A part de l'espoli fiscal de 22.000 milions d'euros l'any que paguem els catalans i no tornen, sofrim de la discriminació de l'Estat espanyol que impedeix el desenvolupament natural de l'eix mediterrani i de l'aeroport de Barcelona, i afavoreix la instal·lació d'empreses a Madrid a través del control de l'administració. Només així aconsegueix l'Estat espanyol mantenir el domini madrileny per damunt de l'economia catalana. Inclús el senyor Angel de la Fuente, de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada del CSIC, reconeix que Madrid és la més gran beneficiada del nou sistema de finançament, que com sabem no resoldrà els problemes de Catalunya i deixa la Generalitat amb els seus greus problemes deficitaris.
 Finalment parlà Ramon Carner i Alivés, president del Cercle Català de Negocis, empresari, i ex-regidor d'ERC a Sant Feliu de Codines. El Cercle Català de Negocis és una associació empresarial que té com a objectiu final assolir l'estat propi per Catalunya en menys de 5 anys. Vol ser un "lobby"' català format per empresaris, directius, professionals i autònoms, i l'últim treball que ha publicat és "La Nòmina Catalana"'. Està desvinculat de qualsevol opció política i només recolzarà aquella que camini cap a la consecució d'un estat propi. Carner va explicar que l'economia i la nació han d'anar juntes, com sempre hi han anat en la defensa de Catalunya. Com ja va dir Josep Trueta, els catalans ens basem en un esperit de llibertat i en la capacitat de comerciar. Això ha prevalgut en moltes generacions: en la dels nostres avis, la generació vençuda que malgrat tota l'adversitat va saber tornar a començar el treball de reconstrucció del nostre país; en la dels nostres pares, la generació de la por que va seguir calladament dotant Catalunya d'una força econòmica; i ara la nostra, que s'alça després d'una transició pactada sota la por per a proclamar la nostra voluntat d'independència, la nostra voluntat de contribuir a Europa i al món des de l'Estat català per al progrés social, econòmic i democràtic. Cada cop som més els que veiem que un futur emprenedor i il·lusionador només el podrem tenir amb un estat propi. I la clau per aconseguir-lo està en cercar l'entesa amb els interessos econòmics de la Unió Europea, la qual vol òbviament una Catalunya productiva que contribueixi al màxim de la seva capacitat al desenvolupament europeu. Inevitablement, les grans empreses que vegin bones oportunitats d'inversió a una Catalunya independent pressionaran per al reconeixement de l'Estat català per part dels governs més influents.
Ramon Carner continuà una amena exposició parlant sobre molts altres problemes que seguirem tenint els catalans fins que no ens n'anem de l'Estat espanyol. L'estructura immobilista del funcionariat espanyol, incapaç de reformar-se de l'empremta franquista, n'és un: això quedava il·lustrat amb la seva experiència de regidor, quan ens va explicar com en un ajuntament la secretària mana molt més que no pas l'alcalde, perquè cada vegada que es vol fer una proposta sorgeixen totes les regulacions de l'Administració pública que impedeixen la innovació. Això segurament també perjudica el nostre sistema educatiu, basat també en les normes del funcionariat espanyol per als mestres, que produeix un dels pitjors resultats a la Unió Europea. La Catalunya independent disposaria de grans avantatges respecte la realitat actual que van més enllà de l'alliberament de l'espoli fiscal: una estructuració moderna de l'administració pública, una inversió molt més eficaç dels nostres recursos (tals com el comerç marítim i l'eix ferroviari mediterranis), i una millora de l'ensenyament amb programes educatius catalans on els mestres tinguessin les oportunitats professionals, la motivació per a l'excel·lència i el reconeixement social que es mereixen.
En una paraula, una Catalunya amb estat propi podria aspirar a ser un país com Finlàndia, amb el millor sistema escolar d'Europa, orgullós de la seva història i la seva llengua, utilitzant òptimament els seus recursos i contribuint al progrés de les nacions democràtiques i lliures del món. En aquests moments en què es preparen les consultes del 13-D, Ramon Carner va dir quelcom que ja volem creure molts catalans: el 2014 ja es veu massa llunyà per a la independència, la volem abans. Des de molts àmbits i organitzacions, molts catalans treballem per un objectiu comú, amb raons de pes i amb una força imparable. Com canta el nostre Raimon, "no em trobe sol, company, no et trobes sol, i en som molts més dels que ells volen i diuen".
 |
|
|
|
|
COM A REAGRUPAT QUE SOC VAIG ASSISTIR-HI I VAIG SORTIR MOLT CONTENT NO TAN SOLS PER L'IMPORTANT DE L'ACTE SINÓ TAMBE PER L'ASSITENCIA DE PUBLIC QUE VA EMPLENAR PRÀCTICAMENT LA SALA FORUM DEL DT. TOT I QUE VA COINCIDIR AMB LA FESTA DE LA NIT DE SANTA LLUCIA. FELICITO ELS COMPANYS QUE VAREN ORGANITZAR L'ACTE. TOT VA ESTAR A L'ALÇADA QUE S'ESPERAVA.
ENDAVANT. AIXO NO HA DE QUEDAR AQUI.
VISCA TERRASSA I VISCA CATALUNYA