El passat dilluns 14/12/09, el coordinador d'Osona Decideix, Alfons López Tena, va criticar l'organització de les consultes sobre la independència que van ser organitzades per la coordinadora més enllà d'aquesta comarca: “Quan les coses s'organitzen malament, surten malament”, va dir.

Aquesta sentència va caure com un cop de massa sobre els caps dels 15.000 voluntaris. Les cares de Montilla, Mas i Puigcercós es varen il·luminar. Per un miracle, el regionalisme obtenia un titular i no l’havia d’inventar. Li servien en safata i des del millor púlpit del independentisme.  Només havia de reblar “ergo: la independència són una colla de barallats i una il·lusió”. Tenien els faristols de la premsa i els coristes de les tertúlies. Una i una altra vegada, refregaven la sentència i “l’ergo” conseqüent, en un adob particular en cada nova modalitat, però sempre amb mateix titular bàsic i repetit. Res es podia fer. No hi havia cap empara possible. El mal ja estava comés i ens ho havíem d’empassar. Si provàvem de parlar-ne, encara contribuíem més a la sàtira i l’escarni. Així doncs, millor callar i confiar.

Però l’esmena a la totalitat del regionalisme s’ha de replicar amb dades i arguments. No perquè hàgim d’amagar la realitat. Sinó contràriament, perquè el seu titular, tant fàcilment aconseguit, no anava pel que ha servit, ni indicava el que va passar. Amb l’ús que se li ha donat, és falç i demagògic. López Tena parlava d’organització, de formes de treball i no de principis. No és la independència la que no funciona, sinó els mètodes i les estratègies de campanya.

LES DADES: Hem d’acordar que la festa d’Osona va ser un gran aparador, lluminós, espectacular i excel·lent: Una mitjana comarcal del 45-50% de participació i del 95% a favor del sí. La franja dels municipis de 20.000 a 40.000 habitants assolia el 42% de participació; La de 10.000 a 20.000 habitants la del 32% i la franja de menys de 10.000 habitants també presentava una participació a la consulta entre els 46-55%. Aquests resultats, diguem-ho, fan enveja a tots els qui hem participat a les consultes i ens honoren a tots els catalans. Perquè és un resultat que costa d’assolir (tots ho sabem prou bé) i encara, cal recordar que una part del vot del no, es va quedar militant a casa. Osona ha estat inqüestionable i homologable arreu.

La resta de municipis i comarques no van aconseguir uns resultats tant excel·lents. Tanmateix el nivell d’entrega i de compromís dels voluntaris ha estat el mateix en tot Catalunya. Els observadors internacionals així ho han constatat, admirat i inventariat. Tot i això, la participació en les franges dels pobles de menys de 1.000 habitants (40%) i els de fins a 5.000 (31%) no ha estat tant diferent d’allò aconseguit a Osona. El boca orella funciona en aquests àmbits. A la resta de municipis de més volum, per sobre els 5.000 habitants, la participació ha girat al voltant del 20%, aquí es nota un salt a favor d’Osona.

EL PLA DE L’ESTANY: De fet, l’èxit de la consulta, en termes de participació, ha estat molt desigual. Així la comarca del Pla de l’Estany, l’única coordinada comarcalment i on tots els municipis tenien urna, amb una delegació internacional que escodrinyava papers, interrogava a tot voluntari, fiscalitzava la votació i que va acabar per reconèixer la honestedat i el compromís de tothom (de l’organització i dels votants), va aconseguir el 35% comarcal de participació. Un resultat extraordinari, semblant al d’altres conteses electorals i a Osona. La qual cosa fa que hàgim de repassar les dades i comentar-les amb prudència i amb continència científica.

UNA OBSERVACIÓ: Si sempre hem de fer una lectura global dels resultats d’una diada, aleshores no podem deixar l’organització i la logística únicament en mans dels voluntaris de cada vila i sense cap coordinació entre elles. Per varis motius:

SOBRE ELS VOLUNTARIS: Les consultes provenen del voluntariat i és la ciutadania qui dóna el trem a les consultes. Cal que sigui així. Però impedir, per por a trair l’esperit ciutadà, uns segons nivells d’organització de coordinació i direcció, és d’una ingenuïtat incomprensible en la nostra complexa societat. 

SOBRE LES CONSULTES: Els voluntaris ofereixen el millor, però també són responsables de les seves famílies i del seu treball. No poden oblidar fàcilment les seves obligacions per mor a la pàtria. El concepte de consulta organitzat des del voluntariat és un bon model. Tanmateix cal recordar que els voluntaris noSovint les discussions s’allarguen i s’amunteguen per discutir idees més genials que pràctiques. Per això el disposar de sistemes de dinamització (difusió i campanya) provats i eficients; d’estratègies de comunicació per arribar als joves, als immigrants, als jubilats, etc; de suports de propaganda de tot tipus per engalanar carrers, suport de ràdios i televisions, d’actes diversos (culturals, artístics, de reflexió, etc); d’indicacions més clares sobre la votació i el control del vot etc. permetria que el treball del voluntariat es centrés més en la gestió de la consulta i ser més eficient i coordinat. són especialistes en aquestes qüestions.

SOBRE LA COORDINACIÓ: La coordinadora ha de confeccionar un cerimonial d’accions i objectius avaluables per saber l’evolució de la consulta en les distintes viles. No es pot muntar les noves consultes de manera que sembli un exèrcit de Pancho Villa, on cada vila i tothom fa el que vol, mentre s’hi impliqui. L’esforç i la responsabilitat de la consulta és dels voluntaris (són ells qui la gestionen) però no pot ser únicament dels voluntaris de cada poble. La coordinadora ha de jugar un rol d’auditor i ha de tenir un protocol bàsic on es recullin sistemes de proveïment, de valoració i plans B. La coordinadora ha de vetllar per la perspectiva nacional de les diverses consultes.

SOBRE LES GRANS CIUTATS: Les dificultats logístiques i operatives d’una consulta en una vila mitjana (a partir de 10.000 habitants) o bé en una gran ciutat, poden anorrear un resultat general i ser, fins i tot, contraproduents. En aquestes ciutats, el voluntariat només pot abastar i nodrir l’organització, però no pot dirigir i coordinar d’una manera “amateur”, ni muntar una consulta com si fos una festa de barri. Tant les olimpíades com la marató de TV3, es fan des de paràmetres professionals. També les consultes requereixen del tractament d’una campanya electoral. Els voluntaris són necessaris, però també la logística, la direcció i la coordinació tècnica.

NO VAL A BADAR: De fet, la lliçó a destacar de la baixa participació en alguns llocs, es deu a aquesta innocència del plantejament, fruit de la inexperiència. Arenys de Munt, l’única consulta viscuda fins el 13 D, és un municipi dels petits. L’organització de la consulta va ser un èxit perquè va tenir l’ajuda de la premsa i l’Estat. Segons el mateix Mora “Haguéssim fet una consulta molt tranquil·leta però la Falange ens va fer el favor del segle”. Cal doncs un plantejament més professional en la tècnica de les consultes. En la nostra societat de low cost, no tothom està amatent. Arribar a tots els àmbits és complexa i requereix d’una tecnologia i d’uns mitjans de comunicació molt diferents al que es pot organitzar des del voluntariat. No es casual doncs que la participació decaigui a mesura que les viles són més grans. El boca orella no abasta ni es efectiu. 

DUES CONCLUSIONS: L’ÈXIT SOCIAL: I justament perquè no es poden fer les coses amb innocència, cal considerar un èxit aquestes consultes. Perquè tot i estant organitzades des del voluntarisme i sense cap suport, s’ha pogut bellugar un volum extraordinari de persones de tota condició i edat. Els catalans s’han mogut per la claredat del missatge, pel treball i per la fiança en els voluntaris i per ser una consulta transversal i de cap partit. Els catalans han comprès la viabilitat de la independència més fàcilment del que no esperaven els reformistes. I per més que els reformistes vulguin desacreditar-ho, queda clar que ni Osona no és una reserva sioux, ni ho són els molts que varen acostar-se a la consulta per votar. Els 200.000 votants han estat un clam a favor del nosaltres sols, per un Estat propi i contra les solucions del peix al cove dels reformistes. Sense la coberta d’una campanya electoral, ni cap crèdit multimilionari, els voluntaris han aconseguit una mobilització per la independència i l’autodeterminació que no la podria fer cap partit reformista en les mateixes condicions.

EL FUTUR: El fenomen (sobre un 15% del cens català) manifesta un fons més compromès amb la independència del que es vol acceptar. Això atemoreix als reformistes i a l’Estat Espanyol. Voldrien que les coses es quedessin aquí, aturades i passives. Però no s’aturaran. Les consultes han obert una via a l’ordenament jurídic espanyol. Han esdevingut un test públic de la voluntat popular acceptat per tothom: pels qui les sostenen, pels qui les ataquen, pels qui les temem i pels àmbits internacionals. Finalment, les consultes són observades com la insistència a la independència d’una Nació dins un Estat de la Unió Europea. Així doncs, la preparació de les pròximes consultes ha de ser ja un examen electoral. Hem de demostrar que podem créixer en organització i nombre.El fenomen (sobre un 15% del cens català) manifesta un fons més compromès amb la independència del que es vol acceptar. Això atemoreix als reformistes i a l’Estat Espanyol. Voldrien que les coses es quedessin aquí, aturades i passives. Però no s’aturaran. Les consultes han obert una via a l’ordenament jurídic espanyol. Han esdevingut un test públic de la voluntat popular acceptat per tothom: pels qui les sostenen, pels qui les ataquen, pels qui les temem i pels àmbits internacionals. Finalment, les consultes són observades com la insistència a la independència d’una Nació dins un Estat de la Unió Europea. Així doncs, la preparació de les pròximes consultes ha de ser ja un examen electoral. Hem de demostrar que podem créixer en organització i nombre.

Comentaris (2)