Per això és important analitzar, valorar i aprendre del motiu pel qual a Osona la participació fou del 41.7% del cens, i el vot a favor el 40.8%, mentre que a la resta de municipis la participació promig fou del 24.5% del cens i el vot a favor el 22.7%.

Amb aquest objectiu, la gràfica inclosa en aquest article compara, per a cada una de les 29 comarques amb municipis que van participar a les consultes el 13-D, el percentatge de vots favorables a la independència sobre el cens a l'eix vertical, i el percentatge d'adhesions registrades a la pàgina web www.estatpropi.cat sobre el mateix cens de persones dels municipis que participaren en la consulta, en l'eix horitzontal (totes aquestes dades són públiques).

La pàgina www.estatpropi.cat ha estat oberta a adhesions en favor d'un estat propi per als Països Catalans des de l'abril del 2007, i representa una mesura del grau d'independentisme existent a cada població. Evidentment les dues coses són diferents: per a adherir-se a la pàgina web cal mostrar-se favorable a un estat propi únic per a tots els Països Catalans, cal creure que l'adhesió servirà per alguna cosa i estar disposat a introduir les dades personals, i cal haver-se assabentat d'aquesta pàgina web i decidir-se a  actuar per adherir-s'hi. Però podem suposar raonablement que aquestes variables no mostren grans variacions d'una comarca a l'altra, i que un major nombre d'adhesions reflecteix un nivell més alt d'independentisme, el qual ha de  produir a la vegada un percentatge més alt de vot a favorde la independència a les consultes.

A la gràfica, els municipis de cada comarca han estat dividits en dos grups, els de cens menor de 5000 persones, mostrats amb una creu, i els de més de 5000 persones, mostrats amb un cercle. Les dues creus i cercles més gruixuts corresponen a Osona (els punts més alts) i al promig de la resta de les comarques. En aquesta gràfica hi podem comprovar dos fets que crec que no es poden posar en dubte:

1. Hi ha una bona correlació entre el percentatge de vots i el d'adhesions. Una gran part de la relativament baixa dispersió és atribuïble a fluctuacions purament estadístiques, degudes al fet que el nombre d'adhesions és bastant petit en moltes comarques. Les poblacions petites tenen un nivell d'independentisme més alt que les grans, però totes segueixen la mateixa relació entre percentatge d'adhesions i de vots.

2. Els resultats d'Osona sobresurten extraordinàriament de la relació que segueixen les altres comarques. El percentatge d'adhesions a Osona és només lleugerament superior al promig de la resta de municipis on es van celebrar les consultes, per a poblacions grans, i lleugerament inferior per a poblacions petites. Però en ambdós casos, els resultats aconseguits a la consulta són contundentment millors a Osona. Les dues
 creus d'altres comarques que sobresurten mésper damunt de la relació, a un percentatge d'adhesions prop de 0.5%, corresponen al Ripollès i a la Conca de Barberà, i per a totes dues el nombre d'adhesions és particularment petit degut al baix cens total de les poblacions petites que participaren en aquestes comarques. Per tant, la diferència és interpretable com a fluctuació purament estadística. En canvi, en el cas d'Osona el cens total fou molt més elevat, i els errors en els percentatges són molt petits comparat amb la diferència respecte la relació promig que segueixen les altres comarques (la creu amb percentatges més alts d'adhesions i vots correspon als municipis de Jafre i Verges del Baix Empordà, també amb un cens total bastant baix).

Això ens demostra que els millors resultats aconseguits a Osona no són conseqüència d'una diferència en el nivell d'independentisme inicial respecte de la resta de municipis que van participar a la consulta. La diferència és deguda a que quelcom es va fer millor a Osona que a la resta de Catalunya per a incentivar la participació a favor de la independència. I dic a favor, perquè el fet és que a Osona el vot contra la independència va ser menor que a les altres comarques: per tant, o bé la campanya d'Osona va convèncer a més gent a favor de la independència, o bé els que ja hi estaven a favor van poder ser més convençuts d'anar a votar (o potser, les dues coses).

A partir d'aquí, hi haurien dues actituds que serien, en la meva opinió, incorrectes. Una seria la de pretendre ignorar que els resultats d'Osona han estat innegablement millors que els altres. Cal felicitar l'organització i la campanya per a promoure la participació realitzades per Osona Decideix, i cal aprendre'n tot allò que puguem per a les futures consultes. La independència del nostre país depèn d'aconseguir una bona participació a les consultes futures, per tal de manifestar més clarament al món la nostra voluntat com a poble de constituir l'estat català. Per tant, no s'hi val a badar!

L'altra actitud que no és bona és la de retreure a l'organització de les consultes fora d'Osona uns resultats no prou bons. Tothom va actuar tan bonament com va poder, i els esforços de tots els voluntaris i organitzadors són, evidentment, de lloar. Ara el que cal és mirar d'entendre quina és la millor forma d'organitzar les consultes i la campanya per a poder arribar a l'èxit més gran possible, i col·laborar entre tots per aprendre dels errors i els encerts. L'objectiu ha de ser que les properes consultes arribin a un èxit que no sigui igual que el d'Osona, sinó millor, i això només s'aconseguirà unint esforços i acceptant els mètodes que s'han revelat més eficaços.

Una qüestió particularment important per poder donar un ampli missatge unitari a favor de la participació a les consultes és que hi hagi una bona relació entre els partits polítics parlamentaris actuals que volen participar democràticament en la campanya de les consultes, les plataformes i associacions cíviques, i la nova associació de Reagrupament. I aquí, crec que cal una doble actitud de respecte. D'una banda, cal que els de Reagrupament i els independentistes de la via directa respectem la via dels partits que creuen que ara cal treballar pel país des de l'autonomia i que la independència ha de ser un projecte a més llarg termini, pel qual cal encara crear més consciència abans de convocar un referèndum vinculant. De l'altra banda, aquests partits parlamentaris actuals han d'acceptar i respectar que Catalunya tindrà a partir d'ara una nova opció electoral que treballi en assolir la independència tan aviat com sigui possible, des del convenciment que el referèndum vinculant el podríem guanyar ara mateix, per la via unilateral. Al final, són els ciutadans els que hauran de decidir entre una o l'altra via a les urnes.