No pot ser que el Sr Carretero digui que el fet de que pugui entrar el Sr Laporta a formar part de la candidatura de Reagrupament, pugui generar tensions. Segurament a alguns els hi podrà caure millor o pitjor però aquells que veuen perillar la cadira no es mereixen que els tinguem en compte perque ens representin al Parlament.
Salut i Independència

Article publicat al digital Directe.cat amb petits retocs:

Els polítics es comporten com el que són: Segrestadors de la sobirania dels ciutadans. Per això es va fundar la partitocràcia, perquè una oligarquia es fes càrrec de la gerència política de les grans multinacionals i de les burgesies locals a EUROPA.
REAGRUPAMENT és una ASSOCIACIÓ per a la conquesta de la INDEPENDÈNCIA i l'intent de REGENERACIÓ DE LA POLÍTICA.
Una de les diferències que ens separa d'USA és que allà els partits no existeixen com a tal. La seva Constitució no és igual a les europeas.Tienen molt pocs afiliats i sí unes GRANS ORGANITZACIONS ECONÒMIQUES que les recolzen.
Si acceptem a l'economia com el determinant de la riquesa dels pobles i els individus, tesis d'Adams Smith i la tesi de marxista que la MORAL dominant és la de la classe dominant, ajuntem tesis i esforços per a que els no PODEROSOS de les classes mitjanes i baixes aconsegueixin acabar amb el ESPOLI FISCAL a Catalunya per part de l'Estat espanyol.
Segons dades del Cercle Català de Negocis la diferència entre els que es porten i el que ens retornen per a despeses són 22.000 mil milions de €. en contra de Catalunya.
O el que és el mateix, 277 € cada mes per habitant.

Ahir vaig sentir en Carretero amb molta atenció. Va tornar a dir-ho ben clar: El que estigui a reagrupament pel seu lluïment personal o per aconseguir una cadira a qualsevol preu.... MILLOR QUE FOTI EL CAMP ARA!!!!!!.

Si tenim de treure 25 diputats a les properes eleccions, que collons importa qui encapsa-li les llistes?, ni que fós la Bella Dorita!!

Deixem treballar i treballem tots junts fins les eleccions. Si desprès de fer tots els esforços possibles, els resultats no son bons, aleshores serà el moment de rectificar i buscar solucions i responsables.


encara no ets de reagrupament?..... ja trigues!!!

Anem a pams.
El full de ruta de Joan Carretero per arribar a la Independència és conegut: proclamació unilateral d’independència en ser majoria al parlament de Catalunya.
Això encara no l’hem sentit dir al senyor Laporta. El que hem sentit dir és que ell es posa en política per ser president de la Generalitat catalana, és a dir president d’una institució espanyola, en això no es diferència res d'Artur Mas i fins i tot de Montilla. Dir que és 'independentista' a hores d’ara i en tot el que ha plogut des de 1978, no és suficient, el Carod i el Puigcercós, també ho diuen.
Les paraules de Joan Carretero en L'Oracle, dient que a ell ja l’aniria bé un Laporta de president només, i sols, les podem interpretar de la següent manera - per això estem afiliats a Reagrupament- que a continuació descriurem.

Hem manifestat i crec que en les exposicions de Carretero hem coincidit, que una vegada dins del Parlament i en el supòsit de no ser majoria per proclamar unilateralment la Independència, no es pactaria govern amb ningú, restant a l'oposició. Però hi ha un fet inicial important: el vot d’investidura. Hem dit que en aquesta votació, els nostres vots en la votació d’investidura, NI PER ACTIVA NI PE PASSIVA servirien per donar la presidència de la Generalitat -recordem institució espanyola- al PSOE.
Això significa que en eixe moment puntual els vots de Reagrupament podrien anar a Artur Mas o a qualsevol altre que podria ser Laporta. Les paraules de Carretero les tenim que interpretar d’aquesta manera. Un senyor Artur Mas o un senyor Laporta que arriben al parlament, amb els seus partits respectius, amb objectius iguals, ser presidents d'una institució espanyola i susceptibles de ser votats per nosaltres perquè els preferim al senyor Montilla. Fet puntual i final de relació amb ells, fora del cas que junt amb nosaltres estiguen per proclamar unilateralment la independència, en ser majoria.
Conclusió: nosaltres només podem acceptar en les nostres llistes a aquells que estiguen pel full de ruta de Joan Carretero: proclamació unilateral d’independència en ser majoria al parlament de Catalunya, i en aquest sentit si el senyor Laporta està d'acord i ho manifesta publicament, per nosaltres, i si Joan Carretero està d'acord -perquè el nostre candidat és ell- que el senyor Laporta lidere la candidatura.
Però si el senyor Laporta en les seues aspiracions no va més enllà de ser president d'una Generalitat espanyola i fins i tot d'embolicar la troca amb promeses de consultes vàries, en aquest cas reiterem el que varem deixar escrit Joaquim Auladell i jo en altre fil:

Enviat [ahir] a les 13:56 a la llista oberta de la pàgina de Reagrupament

Carretero no ho voldrà, però ha de ser el líder.
Carretero i la seua proposta de proclamació unilateral d'independència en ser majoria, ha de liderar la llista a falta d’altres candidats millors que estiguen per aquesta proposta.
Pactar pre-electoralment amb altres formacions amb interessos distints, com són aspirar a ser president d'una Generalitat supeditada a la Constitució espanyola és, senzillament, abandonar el projecte que ens va aplegar, perquè un tripijoc entre independentistes i autonomistes, condueix a l'anul·lació dels primers.
Els independentistes només podrem votar una candidatura independentista, és a dir, aquella que manifesta que proclamarà. en ser majoria, la independència de la República Catalana.
Tot el que no siga això és més del mateix.
Joaquim Auladell i Víctor Baeta

jo ja he dit que aixo de les llistes es la xocolata del lloro en aquests moments donat que el meu pronostic es que si ho fem molt bé podem treure 3 0 4 diputats a Girona( uns 40000 vots), 8 o9 a Barcelona( sobre els 200000 vots) i amb sort podem fer 1 diputat a Lleida i 1 a Tarragona o cap

Per tant estem parlant que diputats nomes en faran falta uns 15( vaja una forquilla entre 10 a 15) i aquets han de ser els millors( els mes votats, pero els millors, perque no ens podem permetre el luxe de tenir diputats mediocres)
En Joan Carretero ja va dir que ell aniria per Girona si hi ha algu amb pes mediatic per anar per Barcelona ... i per tant aquestes decissions les ha de pendre , desde el meu punt de vista, un grup molt petit de gentamb en Joan Carretero i la Rut Carandell al front. Dexem-los fer que ja ho faran bé. Finalment a les llistes dels que no sortirán s'haura de completar fins 85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per LleidaL.

Be amics l' important es concentrar-se en qué hem de fer per penetrar a les masses de centre del pais que son la majoria i també qué hem de fer per intentar influir en el cinturó metropolità a on de nosaltres en saben ben poc.

Fins un altra

Jo crec que el que la majoria de Catalunya vol és que governi l'Artur Mas.

Molta de la gent que va votar ERC durant les darreres eleccions (votant independentista) pensava que aquesta donaria suport a CiU durant la legislatura. La sorpresa va ser que van investir president al Montilla. És per això que la gent està tant cremada amb ERC.

Jo crec que nosaltres hauríem d'investir a Mas, que és el que la majoria vol. Després Rcat ja donarà el seu parer en qüestions concretes. A més, ens pot donar marge per anar confeccionant un moviment més sòlid.

AlbertA, durant els 10 anys que vaig votar a ERC (Colom, Rahola -al principi-, Carod, Puigcercós, Ridao, Benach, Carretero,etc.)sempre ho vaig fer perquè: "nosaltres (els d'ERC) anirem amb qui vulgui anar més lluny". Recordeu la proclama? Sí, efectivament, la feia l'ignominiós Carod. Un partit que fa bandera del sobiranisme-independentisme no pot donar suport al PSC-PSOE, mentre aquest no tingui el seu centre de decisió a Catalunya, com el tenia el desaparegut PSC-reagrupament, és a dir, mentre no deixi d'ésser un partit sucursal del socialisme espanyol. Això em serveix per justificar el fet que el Reagrupament (o el partit que el representi) dongui el vot d'investidura a l'Artur Mas i a CiU: CiU, desprès de la seva travesia del desert, almenys reconeix que el que li cal a Catalunya és exercir el seu dret a decidir en aquells temes que susciten més consens, un finançament com el concert econòmic i el control de les infraestructures (aeroports, ports, etc). Si això ho defensés el Montilla (o el pscero que fos)i el PSC fos una partit sense cap vinculació orgànica amb el PSOE i, per contra, CiU s'hagués convertit en una especie de UPN, és a dir, en una mera sucursal de la dreta espanyola, llavors caldria investir al del PSC. Ja veurem si la gent de CiU compleixen amb el que estant dient una vegada al govern. L'independentisme del Reagrupament ha d'ésser el garant de què Catalunya, mentre no sigui un Estat Independent, té, d'entre els governs possibles, "el govern que vol anar més lluny".

Reagrupament no es va fundar amb el propòsit de ser un trampolí per a fer diputat ningú. És va crear per presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament

No hi ha temps per res que no sigui treballar per la unitat que ens ha de portar al nostre objectiu. Sumar ens cal i res més: no plorem si és que hem perdut la virginitat o que aquell altre no reuneix la excel·léncia necessària per pactar-hi. A l'altra banda del mur hi hem de passar tots: lletjos i macos, bons i dolents, sans i malalts, per tant no fem escarafalls a ningú. No es deia que si calgués ho fariem amb el diable? Per favor, llegiu aquest article d'en Agustí Bordas i publiqueu-lo, si és possible:

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/02/l_rsquo_estat_espanyol_s_rsquo_enfonsa_47527.php

Jo no ho veig així.

No es tracta de fer president en Mas, en Carretero o la Carandell en Laporta o la Tura. És tracta de tenir un president que la primera acció de govern que faci sigui declarar de manera unilateral la independència de Catalunya. No cal complicar el missatge.

De manera que si s'ha de donar suport a una futura persona "presidenciable", aquesta ha de manifestar per activa per passiva, de manera explicita i implícita aquest compromís.

Així ho entenc, un missatge i projecte transversal.
Molta gent se'n farà un fart de riure, tanmateix per fer més del mateix no cal.

Independència.

salut i llibertat !

Fer president a Mas? us heu venut? No, el que hem de fer és IMPEDIR UN TRIPARTIT, i que el Mas s'apanyi ell solet amb la minoria que tindrà. Podem abstenir-nos per a que NO surti el tripartit i fotre canya.

Si en Mas vol declarar la independència, llavors el votem, fem govern conjunt i comencem a comprar tancs als americans!

collons, us falten collons!

I jo sense poder-ne tenir!

Marga. Palma.

que algú li explique a Margalida que una abstenció nostra (PER ACCIÓ PASSIVA)pot donar la investidura al tripartit...

Pensem que després de les eleccions hi ha dos possibles escenaris: Tripartit o CiU.

És possible que Rcat tingui els escons que fan decantar la balança. Llavors ens hem de mullar. Evidentment el Tripartit no el reeditarem. Per tant, el que queda és donar la investidura a en Mas.

Siguem raonables, investint a en Mas podem aconseguir certs "privilegis" per anar fent fort Rcat i anar construïnt una majoria social. Jo no dic formar part del govern de la Generalitat, perquè tampoc ens convé, sinó intercanviar una investidura (que per altra banda és la que moralment haurem de votar de totes maneres) per certs avantatges a nivell socioculturals, que ens permetin extendre l'independentisme.

No és el mateix restar a la oposició tenint un partit que et va en contra al poder que igualment restar a la oposició, però tenint certs tractes de favors des del govern.

Pensem-hi.

Estic del tot d'acord amb na Margalida de Palma...

L'objectiu de Reagrupament el sap tothom: Proclamació unilateral d'independència des del Parlament de Catalunya.

Tot i que difícil al 2010, si RCat obté majoria al Parlament, doncs caldrà fer una Proclamació d'Estat català durant aquesta legislatura 2010-2014.

Si RCat no obté majoria absoluta, només pot pactar amb aquell partit que es comprometi a fer l'esmentada Declaració unilateral des del Parlament, entre 2010 i 2014...
Per tant, només es pot entrar en un Govern, en el cas que tal Govern tingui com a prioritat i primer objectiu fer totes les passes necessàries (i emprendre un procés) per proclamar la independència en la mateixa legislatura.

Si RCat no té majoria al Parlament i no hi ha cap altre partit que vulgui fundar l'Estat català en aquesta legislatura, aleshores RCat haurà d'estar a l'oposició.

RCat mai no votarà cap tripartit amb el PSC-PSOE, mai no investirà pas a cap president de la Generalitat socialista... A part de tot, l'actual tripartit PSOE-Esquerra-ICV aquesta vegada no sumarà pas prou escons per formar govern... Per tant, es miri per on es miri, ja no hi haurà President socialista.

Però RCat tampoc no ha de votar la investidura d'un líder regionalista/unionista amb Espanya com Artur Mas... En el cas que CiU fos la llista més votada, Artur Mas ja es valdria dels seus propis mitjans per a ser President de la Generalitat sense la necessitat de cap vot de cap diputat independentista de RCat.

Si hem de confiar amb els partits tal com són, de cara al poder, pactar el que sigui i amb qui sigui, parlar molt per treure vots dels catalans, per arribar al Parlament i oblidar-se precisament dels catalans i les seves majestuoses paraules ho tenim clar...300 anys més de merda. No diuen que el poble es sobirà, no diuen que el Parlament és del poble i etc. Doncs anem els indepes del poble i proclamem-la natres la Independència.

Margalideta no tens collons, però tens ous i no de gallina: El procès serà pacífic o no serà!
Si no ets de la multinacional dels traficants d'armes vine a la reunió de Palma i ens ho expliques que no hem entès això dels tancs.

Benvolgut AlbertA, em sembla que és prematur fer conjectures del que passarà, però si vols, se'n pot parlar.

Reagrupament ha de pensar en la independència. Això és el primer... No ha de pensar en el que li passi o li deixi de passar a CiU (per "salvar els mobles" ni "treure les castanyes del foc" a CiU ni a cap partit unionista), que prou grandets són els de CiU per saber què han de fer ells.

Totes les especulacions que estem parlant ara, el més segur és que no tindran raó de ser, des del moment que el més probable és que l'actual tripartit (autoanomenat d'"esquerres") no torni a sumar prou escons per formar govern.

Però bé, seguim-ne fent prospectiva. Posem per cas que CiU fos llista més votada i que necessités els vots d'un altre grup parlamentari per fer President al seu candidat A. Mas.

En tal cas, potser que a qui caldria preguntar: de qui vol rebre els vots i suport en la investidura és a la CiU d'Artur Mas, no?...

Qui té més responsabilitats és qui ha rebut més vots i és a qui cal preguntar de qui l'interessa més, rebre els vots i el suport de la investidura...

En cas que CiU fos llista més votada, l'opinió pública hauria de preguntar al candidat a President: Sr. Mas, ¿de qui vol rebre vostè els vots per ser President?...: ¿del PSC-PSOE?.. ¿de Esquerra ex-Erc?.. ¿del PP?... ¿del PSC-PSOE més Esquerra?.. ¿del PSC-PSOE més el PP?...., ¿o bé d'uns senyors que porten en el seu programa -"Déu n'hi do", que no és poc- el fer una declaració unilateral d'independència des del Parlament, com són Reagrupament?

Qui s'ha de definir no és el minoritari.. Sinó que qui s'ha de definir amb qui vol pactar, sempre és el qui té la responsabilitat de formar govern, i té més responsabilitat perquè ha rebut més vots.

La política, els pactes i els tripijocs unionistes, deixem-los per als partits unionistes de sempre.... Nosaltres som una altra cosa... A tots els caps de llista dels altres partits, caldrà anar-los preguntant, de tant en tant i periòdicament, com ho tenim això de l'Estat propi (que constitueix la defensa dels interessos dels catalans).

I si Reagrupament fos llista més votada (perquè, encara que difícil, també podria succeir), proposarà pactar amb aquell partit que es comprometi a fer una declaració d'independència en aquesta legislatura.

Jo proposaria no fer massa més elucubracions i estendre, ara, el projecte de Reagrupament, cada reagrupat en la mesura de les possibilitats de cada u. Salut!

Estic amb el que diu mallorquí mes amunt.

Em considero noviolent, i així procuro de viure. I no estic dient pacífic (com diuen els nostres veïns "donde las dan, las toman", i a molt estirar, segons la teoria de jocs "donde las dan dos veces, las toman". I encara més, amb els anys ja les veus a venir. No es tracta fer la guerra.

Després de trucar als EEUU, faria el mateix amb els Russos. Els explicaria que els americans ens han dit que ni idea de on està Catalunya però els explicaria també que fins fa quatre dies ens havien invadit la platja de Pals amb antenes de Radio Liberty amb les que blablabla ... Tot seguit trucaria també els Xinesos, els explicaria qui som, i sobretot on som. I que tenim prou bones relacions amb Àfrica, i que per cert del Tibet no ne'm sentit a parlar mai. Nosaltres som casi ateus. No es tracta d'anar a salvar el món, ni anar a fer de Salvadors de res ni ningú, ni inventar res de nou.

Es tracta de: Vols la independència de Catalunya?

No es tracta de canviar el món, es tracta de canviar la situació de Catalunya al món. Sembla prou evident que la millor manera de participar-hi, de fer-nos sentir, de col·laborar, de treballar, de criticar ... en tots els canvis que ens afecten, des de nivell municipal fins a qüestions de més volada, és des de la Independència. Com un Estat més.

Ras i curt. Vols la Independència de Catalunya? Reagrupament! ... el moment és clau, i els altres ho saben, per això fan mans i mànigues per avançar les eleccions. Els altres vull dir el no-indepentistes. Tal i fot si dreta esquerra sota sobra verd vermell blau aquí allà ...

El moment és únic. I el més interessant és que hi ha data de caducitat. Les properes eleccions al Parlament de Catalunya.


Visca Catalunya lliure!

No es tracta de ficar al Laporta en una candidatura a tota costa per obtindre més vots sense saber si el que vol és governar una autonomia.
El objectiu i els mitjans han de romandre clarament diferents de les altres candidatures: la independència i la regeneració política.
Salut

pER EN jERTO
D'ACORD AMB EM MARC ALOY.DONA GUST LLEGIR EXPOSICIONS DE PENSAMENT POLITIC RESPECTUOSES, FETES AMB CARACTER ANALÍTIC I AMB SENTIT CRITIC.SENSE LLOAR NINGÚ- NO FENT "SANTS CARRETEROS NI "PARTITS SATANICS -PER SISTEMA"SINÓ SITUANT LES PECES A L'ESCAQUER I FENT BROLLAR , FUNCIONAR, EL CERVELL.SENSE AUTOODI, SENSE MITIFICACIONS, SENSE BARREJAR POLITICA AMB FANTASMES PERSONALS, NI DERIES NI FOBIES.
JO TAMBÉ SOC D¡ERC I MOLT CRÍTIC AMB EL MEU PARTIT , PERÒ NO EL CONDEMNO. TRACTO D¡ASSENYALAR LES ERRADES , QUE NO EN SÓN PÒQUES I ELS ENCERTS QUE EN SÓN UNS QUANTS..
M'ENCntaria que el sr carretero demanés públicament que no se'l santifiqui.
SALUT I INDEPENDENCIA.