Endavant a tots! Ho esteu fent molt bé malgrat el que puguin dir algunes males llengües! Una abraçada per tots!

Endavant Reagrupament!

Quanta gent hi ha ara a la junta directiva?

He visitado a los compañeros de Molins y ha sido una odisea llegar allá. Miles de personas asisten hoy al evento y el séquito del Mr. Chance del Palau, me ha frenado un poco; después de sortear obstáculos y la multitud he llegado a mi meta: El espacio de REAGRUPAMENT en la Fira de Molins de Rei.
El safari para llegar ha sido MONUMENTAL y he ido con MOTO. Con coche hubiera tirado la toalla.
En mi blog explico poco más que aquí. Si deseáis ver fotografías del Stand visitar mi blog: uno de los más REAGRUPADOS de la RED
http://abatemarchena.blogspot.com/

http://abatemarchena.blogspot.com/

Ara mes que mai:

"Donat que si realment volem tenir la majoria en el parlament, necessitem atraure tant a gent de CIU, ERC, PSC, IV, No Votants, etc. Miraria de apostar per tenir un sistema de vot directe, aprofitant les noves tecnologies. D'aquesta manera, es impossible que ens diguin que som de “dretes” o “esquerres”, i podem incorporar a tothom. A més que si li donem una bona publicitat a aquest sistema, internacionalment ja tindríem molt de terreny fet, ja que em sembla que cap altra partit en el món te un sistema similar.

Que cada reagrupat tingui dret a vot a totes les lleis que es puguin votar al parlament, de manera que si per exemple som 1000 reagrupats i tenim 10 diputats: 400 reagrupats volen aprovar una llei sobre el avortament i 600 no, al parlament 4 diputats de Reagrupament votaran que si i 6 que no.

Jo no veig cap altra sistema perquè la gent que no està interessada en la política (que no miren la secció de política dels diaris o cartes al director, etc) conegui Reagrupament, que volem i com ho farem."

Això ja ho vaig explicar fa temps en aquesta web (es la mateixa idea del Jordi Comas), però ara amb tot el que ha passat, em sembla la millor manera per recuperar la confiança de la gent que seguia a Reagrupament i amb el que ha passat aquests últims dies te en el cap que "Reagruapment no deixa de ser un partit igual que els altres".

Si això sumem un programa electoral que vagi directament a l'arrel del problema dels actuals polítics que tenim, com per exemple el que va dir Carretero, que "els diputats tindrien que cobrar els mateixos diners que en la seva feina anterior, i si no han treballat cobrar el salari mínim", o també treure els privilegis que tenen quan es jubilen, etc. Aconseguirem trencar amb tot el que hi ha fins ara, i la gent que "passa" de la política vegi a Reagrupament com el que es, gent que estima el seu país i vol que tiri endavant.

Gràcies per el vostre compromis ,
salut i independència,

Només dir que el segon i tercer paràgraf del comunicat sintetizen a la perfecció, per a mi, la raó de ser de Reagrupament, i el per què vaig decidir reagrupar-me el maig passat.

Els esdeveniments dels darrers dies no han fet més que reforçar la i·lusió en el projecte, en tant que ha demostrat la solidesa d'aquest (projecte), i el grau de compromís i suport dels associats.

Visca Reagrupament!!!

Anem tots a una. Ara més que mai cap a l'alliberament nacional.

Visca Catalunya lliure i sobirana!!!

És molt encertat el fet de comunicar de forma oficial les qüestions principals (què es pugui publicitar) que acordi la Junta.
Els associats i les juntes comarcal agraïm moltíssim la informació que la Junta Nacional ens pugui facilitar periòdicament. la manca d'informació (probablement lligada a cert bloqueig que patia la Junta) crec jo que ha estat una de les principals mancances d'aquest primer periode ja tancat.
Visca la Terra, Visca Reagrupament, la lluita continua...

Pensant-ho bé, si la crisi interna ha servit per eliminar gent amb interessos personals i aprofitats, doncs crec que haurà valgut la pena. És preferible trontollar al principi que veure més endavant un partit barallat i amb manca de credibilitat. Depurem abans per poder construir un projecte més sòlid.

És important notar que malgrat la crisi del cap de setmana, la majoria de les persones de l'entorn de Rcat no ha tirat la tovallola ni ha començat la crítica demagògica i destructiva(desgraciadament un tret molt català). Penso que el sentiment pro-positiu dels associats és el que marca i marcarà la diferència. Tal i com diuen els americans una nació optimista, pro-positiva i treballadora sempre se'n pot sortir. Que sigui així.

Davant de l'actual situació de Catalunya, crec que com jo, molt d'altres hem fet el pas d'associar-nos i mostrar-nos disposats a actuar per un objectiu clar.

Des de la nul·la activitat participativa anterior, aquest Projecte es tan engrescador que mereix el meu suport, confiança i actitud activa davant els propers esdeveniments, per presentar una candidatura independentista forta i capaç de canviar l'actual estat de submissió i degradació política amb un model diferent al dels acomodats partits actuals.

Crec que ja es el moment de que els qui hem crescut amb el sentiment i coneixement de pertànyer a un país propi, tinguem qui ens representi per poder ben aviat ser reconeguts oficialment.

Ho sento, veig que una de les coses més importants que em van portar a ingressar a REAGRUPAMENT no ve en el comunicat. Pot ser un oblit o un punt no tractat a la Junta: La DECLARACIÓ "UNILATERAL" de la INDEPENDÈNCIA. Es pot entrar en negociacions sobre el temps a realitzar-la amb espay, i durar altres 7 segles.
Jo, com el mateix Dr Carretero ha dit moltes vegades, vull veure-ho en vida sense Etas ni punyetes.
Si alguns dels que llegeixen aquest bloc no coneix el personatge de Mr Chance, els prego entrin al Google, o vegin de baixar-se la pel lícula té com a personatge l'encarna Peter Seller. És el pur retrat de l'esmentat inquilí, que van col.locar el "sanedrí" dels sociatas com Corifeu.

Notícies com aquesta ens alleugen, i engresquen a tirar endavant, més reforçats si cal. Bones sensacions que s'estenen i s'encomanen. Ara cal seguir treballant com s'ha fet, amb serietat, humiltat, rigor i honestedat. Catalunya en sortirà guanyant.

Desil·lusió.

No crec que haguem sortit reforçats d'aquest xou mediàtic.

Si tantes vegades hem pregat de no ser de la faràndula, cal fer una reflexió.

Cal mimar i treballar el territori.

M'encanta la frase d'eslogan que ens caracteritzava: "Allò que val és la consciència de no ser res, si no s'és POBLE". També crec que urgentment, es reflexiona amb aquesta frase, la qual, si hi ha alguna oportunitat, que ara ja ho dubto, ens portarà a la independència.

Salut i independència, i perdoneu pel meu optimisme, ho deu fer que som de poble...

la constitució d'una candidatura independentista transversal EL més plural possible

Endavant us diem des del País Basc els reagrupats

que tremolin els autonomistes.

Poder decidir

Últimament s’utilitza el dret a decidir en diversos partits com a eina per reivindicar nous plantejaments polítics d’àmbit nacional. És molt fàcil preguntar-se: tenim dret a decidir els catalans com a nació que som? Tothom estarà a favor del si. Però és molt difícil preguntar-se: podem decidir actualment? Tothom ha de saber que no.
Primer de tot quan els polítics catalans es plantegen decidir qualsevol proposta per el bé de la nació, qui té el poder de decidir final és l’estat espanyol. Només tenim el dret a decidir quines són les propostes. Una prova d’això és l’estatut, que és una decisió nacional, però qui finalment decideix és una altre nació per nosaltres. En segon lloc quan resulta que l’estat espanyol té un projecte per Catalunya, no concedeix el poder a decidir a la Generalitat o al Parlament a qui li pertoca l’àmbit de decisió nacional, sinó pregunta al poble en qüestió si li sembla bé. Com per exemple el cas a Ascó i el cementiri nuclear. Fins i tot l’estat té la facultat de decidir quines competències podem decidir a Catalunya, i que per tant el poder decidir està subjugat i condicionat als interessos d’una altre nació.
Dir que tenim el dret a decidir a certs projectes reclamats a l’estat espanyol és com jugar a donar esperances al poble de la mateixa manera que s’ha fet fins ara. Primer es pregunta, i si després resulta que podem ens diran: veus com teníem el dret a decidir. Tot plegat és un engany. No tenim el dret a decidir perquè no podem decidir.
La única manera de decidir nacionalment i veritablement el què volem és amb el poder d’un estat que només obeeixi als interessos del poble. Sense condicions amb cap altra nació.
La política és poder. El poder s’atorga als estats amb una nació que democràticament elegeixen als seus representants. Per tant si preguntes als polítics espanyols si els catalans com a nació tenim dret a decidir, ens diran que no. Ells decideixen decidir per nosaltres com a representació del dret constitucional espanyol que un dia varem votar. Però si els preguntes: tenim el poder a decidir? I ens responen que no, és perquè menteixen. La veritat és que podem. Cada quatre anys tenim l’oportunitat de votar. Però per primer cop a la història podrem votar un partit, Reagrupament, que decideixi trencar els vincles de poder amb Espanya i legitimar el poble català com a únic i millor defensor dels drets, valors i interessos de la nació catalana.
Podem decidir.

Arenys de Munt
05/02/2010

Tots plegats hem aprés una lliço.

El comunicat de la Junta, curt però clar:

"La Junta Directiva de Reagrupament Independentista recorda que l’associació no és un objectiu en ella mateixa. Tots els seus membres treballem des de la generositat, el patriotisme, el compromís i l'acompliment dels objectius".

Així de clar.

Ara cal continuar treballant i, per damunt de tot, reclamar a la Junta que les vies de comunicació entre la Junta i les Executives Comarcals sigui fluida.

Ja sé que aquests dies, al principi els varen aillar, però abans ha faltat comunicació. Esperem que ara serà diferent i que les noves tecnologies i trobades més periòdiques ens ajudaran.

Endavant i a aconseguir els objectius de Reagrupament.

Si publicar un resum dels acords de la junta es converteix en la norma, acabem d'assistir al naixement d'una molt bona costum.

Ara cal trobar sistemes per treure'ns el pessimisme de sobre i continuar endavant.

Sóc un reagrupat i a dia d'avui segueixo sense haver sentit cap explicació convincent dels fets esdevinguts la setmana passada. Per què es va exigir la dimissió de quatre membres de la Junta Directiva quan aquesta a qui ha de retre comptes és a l'Assemblea General? Per què el sector majoritari (Carretero & cia) va dimitir i després es va tirar enrera? Per què es discuteix el sistema de formació de les llistes electorals quan aquest està clar als estatuts? Per què s'ha tractat tan malament els quatre companys finalment dimitits, tractant-los de "sector crític"?
Alguns d'aquests companys sí han donat la seva versió dels fets. Per què no han fet els altres?

Ens haurien de deixar decidir als Catalans, com a membres de la comunitat europea, en tot el que respecte a les grans infraestructures; l' abocador Nuclear, la linía Setmenat -Bescanó-Baixàs i com les 3 plantes de coogeneraciò de gas, que ens imposen a la ciutat de Girona i rodalies.
Tots els catalans, tenim dret a decidir el nostre futur, per les properes generacions, per la salut, per l'impacte paisagiístic per la tala de 1 milio d'arbres, per els ramats, per els ocells, per el FUTUR.
Ja ni ha proun de campanyes polítiques.
Els Catalans volem fets i no paraules i menys interessos economics a costa del futur i del progrès del planeta, no pas el de la Banca.
El pais veï França, ha donat exemple de la democracia per el seu poble poden donar la seva opinió, no com vosaltres. Hem de lluitat per parlamentar amb el nostre gobern sobre la Macroinfraestructura de la Mat, El tunel de Bracons. Estem pagant el 50% del soterrament Francès i ha nosaltres no ens han considerat amb Rès. Per més INRI el senyo Zapatero es president d'Europa. I no fa llàstima tot plegat?.

el problema que hem tingut l'ha causat sobretot ambicions personals al sí de la Junta, on hi havia "moviments" per sortir a les llistes. RCat s'ha de reforçar com associació que ha de promoure una candidatura i no com a partit. Bona part dels problemes ens els estalviaríem si els Reagrupats, de la Junta o fora, no ens puguessim presentar a les eleccions. Qui estigui dins de RCAT, que hi estigui per treballar, no pels seus interessos. Si ho féssim així, a més, ens obligaríem també a obrir-nos a la societat i podríem incorporar gent il·lustre (metges, actors, escriptors) en una candidatura molt més potent.

És la segona comunicació que rebem d'una junta celebrada, en la qual s'informa als reagrupats de les decisions acordades. Gràcies. És precisament el que necessitàvem!

Tot està per fer i tot és possible!

Sembla mentida que després de tot el que ha plogut, encara algú parli dels estatuts, i cregui que aquests han estat a l'origen de la crisi.

Que encara algú a hores d'ara cregui això, indica que quelcom ha fallat en la informació, Per altra banda algú ha volgut sacralitzar els estatuts, com a excusa. PERÒ, ÉS QUE NO EREN ELS ESTATUTS, NO EREN ELS ESTATUTS NI EL REGLAMANET ERA UN PARÀGREF DE LA PONÈNCIA POLÍTICA.

Volem que ens arribi informació, però tots plegats hem de fer l'esforç de interpretar-la. I el que diu una ponència marca tendència i orientació sobre el que s'ha de fer. La Junta Directiva i la pròpia Assemblea ho poden interpretar i resoldre ajutstant-ho a les necessitats que es vagin plantejant.

La ponència, i no els estatuts o el reglament era l'excusa, els problemes venien d'abans i per altres coses, el que passa és que la majoria ho ignoràvem.

Aqui ha fallat la comunicació, i algú n'ha volgut treure profit. La Junta Directiva encara no havia decidit ni s'havia pronunciat sobre la forma en que es farien les llistes.

Ara cal mirar endavant, sargir el descosit, i mirar al futur amb molt d'ànim. Que a hores d'ara hi hagi altes a Reagrupament és un molt bon simptoma.

Retornem al bon camí.

No m'agradaria ser un càrrec polític amb un bon sou, dietes i cotxe. No m'agradaria sortir per la tele, parlar bé i dir idoteses pensant que el "populatxo" és imbècil i s'empassa tot el que es diu.

El que realment m'agradaria és estar al sofà de casa meva, amb una cervesa mà, el 324 a la tele i veure el Dr. Carretero al parlament de Catalunya proclamant la República de Catalunya en el si de la Unió Europea.

Deixem als qui en saben i la resta donem el suport necessari però sense fotre'ns-hi massa, sinó encara la cagarem.

El valents, endevant, els oportunistes quedeu-vos a casa.

Vés a http://www.reagrupament.cat/baixllobregat/ i mira el post del 3 de febrer (n'hi ha una pila després perquè tenim programants una pila d'acces fés scroll down i busca un article titulat: "una crisi molt ben resolta".

Aquí hi trobaràs un explicació de tot plegat. Si no hi ha més dades ni referències personals en el relat que hi veuràs penjat és perquè no valen la pena ni els linxaments ni les insídies personals ni els desmentits d'aquestes. El projecte no necessita personalismes ni revenjes ni arribismes ni diputatitis (inflamacions de les ganes de ser diputat). Les polèmiques i misèries no ens serveixen. El que importa és que ara som més coneguts, la junta està cohesionada per treballar i comunicar el que decideix i que els objectius de l'associació queden - definitivament - per sobre de les persones i de la lletra petita dels estatuts, que canviarem cada cop que els associats ho considerem necessari en assemblea general liderats per la junta (si no ens lidera la junta i el president mal camí farem). Aquest, i no les disputes de palau entre minories i majories a la junta, és el camí correcte per aconseguir els objectius: INDEPENDÈNCIA I REGENERACIÓ POLÍTICA.

Quan es preveu que s'incorporin els nous membres de la Junta Directiva en substitució dels dimitits ?

El comunicat de la Junta Directiva de Reagrupament
http://www.reagrupament.cat/no...ew/1610/1/
diu:
"La Junta Directiva i el seu President es refermen en el compromís per la constitució d’una candidatura independentista transversal al més plural possible que tingui com a objectiu aconseguir una majoria parlamentària que APROVI EN EL TERMINI MÉS BREU UNA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA..."

En aquesta redacció han caigut les paraules: "PROCLAMACIÓ","UNILATERAL" i "ESTAT CATALÀ"
que eren recollides en la ponència de Reagrupament i que des del primer dia (des de que Carretero va presentar la seua proposta al Congrés d'ERC) fins avui, ha defensat Joan Carretero.

La frase de la ponència de Reagrupament que diu:
"...una majoria decidida a proclamar l’Estat català"

Ha estat substituïda pel Comunicat de la Junta Directiva per:
"...una majoria parlamentària que aprovi en el termini més breu una declaració d’Independència"

On a més d’haver caigut les paraules "PROCLAMACIÓ","UNILATERAL" i "ESTAT CATALÀ"
han aparegut altres com: "DECLARACIÓ" i altres encara més inquietants com: "EN EL TERMINI MÉS BREU"

Reconeixereu que els catalans independentistes han estat estafats, fins ara, sempre per aquells que han reclamat el seu vot. És normal que alguns estem escaldats i tinguem la mosca darrere l’orella.
En aquest sentit, i per no tenir sorpreses, caldrà saber el que farà aquesta "majoria" EXACTAMENT la MATEIXA NIT que es coneguin els resultats. Perquè "EN EL TERMINI MÉS BREU" jo no entenc un altre que eixa MATEIXA NIT. En el ben entès que allò que es vol fer és "PROCLAMAR L’ESTAT CATALÀ" perquè si el que es pretén és que "s’APROVI" una simple "DECLARACIÓ" llavors el "TERMINI" pot durar tota la legislatura.

L’ESCRIT DE PROCLAMACIÓ DE L’ESTAT CATALÀ signat per la "majoria decidida" que ha estat elegida precisament per això i les primeres mesures d’assumpció del PODER CATALÀ han d’estar previstes ja des d’ara: l'ESCRIT i les MESURES.

O això o tot és una broma i m’esteu parlant d’una "independència" de la senyoreta Pepis.

Víctor Baeta i Subias
-------------------------
La ponència de Reagrupament (cal passar ja de l’esquema al pla real) aprovada diu:

3.2. La proclamació unilateral d’independència pel Parlament de Catalunya
De manera esquemàtica l’estratègia unilateral per assolir la independència consisteix a aconseguir en unes eleccions al Parlament de Catalunya una majoria decidida a proclamar l’Estat català. Aquesta proclamació ha de desencadenar la convocatòria
d’un referèndum vinculant perquè els ciutadans ratifiquin la proclamació de Catalunya com a Estat català dins la Unió Europea. Aquest referèndum, amb supervisió internacional, s’haurà de guanyar. Per aconseguir que l'Estat Espanyol accepti aquesta celebració caldrà la pressió de la diplomàcia internacional, a més de la pressió popular catalana.

A les families moltes vegades hi ha diferències, quan no, es trenquen les relacions; a les Com. de Veïns
igualment i si els discrepants no se'n van és perque no poden economicament o no els surt a compte; a les Empreses, això pàssa molt sovint i els discrepants o descontents marxen o bé, com hi ha una jerarquía estructural, els "despatxen" directament.
Doncs bé, per què a una Associació on si apleguen gent heterogènia de totes les condicions i pensaments no hi pot haver discrepàncies? En un gran grup on la prioritat son els ideals i lo que ha de privar és una col.laboració altruïsta, qui es pot imaginar una cohesió absoluta? Sols els il.lusos.
Per altra banda, encara que Reagrupament sigui "assambleari", no vol dir que no hi hagi d'haver una direcció forta que mantingui l'ordre. Sempre dic que les ovelles son un dels animals més inofensius de la terra, puix no tenen ni banyes ni urpes ni ullals ni verí; però, no veurem mai un ramat sense un pastor i al menys un gós, el pastor és el govern i el gós és la justicia; amdós elements son imprescindibles, encara que sigui com a prevenció.
Si això pàssa amb les ovelles, què no cal vers el ser humà, que som l'espèciemés agressiva, perillosa i anàrquica sobre la capa de la Terra? Doncs, per què Reagrupament ha de ser diferent si està constituït per persones? Per més idealistes i altruïstes que siguem no es pot evitar les discrepàncies i que aflorin elements amb interessos més personals que col.lectius; això també pàssa inclús a les ONG's.
Per això, hem de considerar la crisi del passat cap de setmana com qui pàssa una grip, que com diu la dita: "Una grip medicada dura una setmana i sense medicar 8 díes"; només que en el nostre càs, es podía convertir en una pneumonia perillosa si no es medicaba, per això, ha sigut convenient fer-li un tractament de shock, ja que es venía incubant des de feia un cert temps. I si a més, tenim el metge a casa, millor que millor per posar-hi remei i curar el malalt perque pugui tornar a caminar amb l'il.lusió i l'energía amb que va néixer i que necessita per créixer fins a la plenitud.
I no pàssa res!!! Veritat?

Albert, coincideixo 100% amb el teu plantejament. Al meu entedre, aquesta és la raó de ser de Reagrupament, i el que ens uneix a tots.
Qui no ho vegi d'aquesta manera, i vulgui veure Reagrupament com un partit més (tot i que, realment no ho som), sense voler ofendre, crec que potser no ha entès el missatge, i s'ha equivocat de lloc.

Endavant Reagrupament!!!

Esperava algun gest de conciliació cap als nostres companys dimissionaris, especialment pels que han decidit quedar-se a Reagrupament i treballar des de la base. Altrament, estic a favor de què construïm un moviment patriòtic sense capelletes ni quotes de poder comarcals o personals. El "què hi ha de lo meu" mai ha de passar a Reagrupament.

Hola a tothom.

Segons diu l'SPORT d'avui:

El Barça, una motivació per estudiar català

El club blaugrana, una de les raons perquè els de fora estudiïn la llengua. Carreras lingüístiques, Miró i Dalí són altres dels interessos

Molt més del que ha fet la Generalitat. Ja tenia raó en Joan quan deia que era més important el Barça que la Generalitat. Al menys la Generalitat que tenim i el Barça que tenim.

Això és una realitat i un merit per en Jan Laporta.

Salut

Repeteixo que és "EL més plural possible" i no "al més plural possible".

Si això s´havia de fer, la remodelació de la junta, en Carretero ha fet molt bé, ell és el creador i president d´aquesta assossiació i si avans de formar-se com a partit polític no ens posem d´acord, ja podem plegar...
Ell no va expulsar a ningú si nò va dir que marxava, però els 4 crítics s´han vist que amb ells no els votaria ningú...ENDEVANT A LA JUNTA I EL PRESIDENT JOAN CARRETERO!!!!

Veig que hi ha un altre Jordi Casadevall Reagrupat que escriu per aquí. Per si algú em coneix, jo sóc en Jordi Casadevall de Girona, i no hauria escrit el que ha escrit aquest altre Jordi Casadevall en un missatge anterior, espero que es tracti de cap suplantació. Sobre el tema, a mi no em preocupa massa tot el que ha passat. Doncs llarg termini té més avantatges que inconvenients. Cal que actuem guiats pels nostres objectius, que no són Reagrupament en sí mateix. L'associació és una eina que ha de ser potent, però potent respecte la capacitat d'assolir els objectius. Endavant Carretero, endavant Reagrupament.

Molt bé, fotem-nos a fer feina que després d'una setamana de sarrampió se'ns ha acumulat la feina i en tenim molta, que els altres ja estan tots atrinxerats.

Refet de l'ensurt, surto reforçat espiritualment de la nostra travessa i refermo el meu compromís. Ens veiem el 21 de març!

En el teu comentari dius que has llegit al diari Sport que el Barça és una motivació per apendre català.

No sé si te n´has donat compte però la és frase és molt paradoxal (fins i tot té un punt tragicòmic).

Josep Maria, que consti que el comentari el faig amb respecte i sense ànims d´ofendre. L´he escrit en aquest to, perquè penso que així els reagrupats, reagrupades i culés en general ho entendreu més fàcilment.

Doncs, això... parlevem del diari "Sport", no ?...

L´"Sport" ! quin diari !! quin gran exemple de catalanisme !! quina meravella !! quin nivell lèxic !! com han ajudat històricament a la normalització lingüística !! i què hem de dir del "Mundo Deportivo" !! un altre gran exemple que relaciona Barça, llengua i catalanitat.

I els jugadors... que bonic. La majoria en menys d´un any d´estar a la ciutat comtal, amb l´ambient que s´hi respira, parlen tots un català perfecte. Messi, Iniesta, no pararia de donar exemples... tot això ho fan imbuits pel gran catalanisme del Barça i la dels seus afeccionats i socis, els quals, estic segur, són d´aquells catalans que no canvien mai de llengua, no es sotmeten mai i sempre parlen en català.

Aquell "Viva España" d´en Xavi celebrant els títols d´una selecció...quina emoció!
I els càntics del públic, aaaahhhh ! sentir "Campions, Campions..." és magnífic (en altres llocs la gent canta "Campeones, Campeones...").

Josep, jo entenc que t´estimis el teu club, però... oi que m´has entès ?

Hola,

Perdo per la falta d'accents pero la maquina es anglesa.
M'agrada Reagrupament pero crec que a hores d'ara tindrien que trevallar durament pensant que dema seran a la Placa Sant Jaume.
Jo proposo:
1) Lluite contra la corrupcio a l'Administracio Publica.
2) Reforme empresarial que tingui en compte la Banca els Bancs i les Caixes d'Estalvi i els seus beneficis anyals, aixi com la existencia de Notaris, la especulacio inmobiliaria la existencia de visitadors medics i el paper tant de les farmacies com la espantosa usure de les joiaries.
3) Reforma laboral, que estableixi els dies laborables com nomes de dilluns a divendres de 9 del mati a 5 de la tarda i lo que passi o no hi arrivi que sigui pagat extra i de 10 de la nit a 6 del mati mes per nocturn i que el dissabte sigui semi-laboral i el diumenge tot tencat o cuadruple.
4) Lluite per el reconeixament internacional de la Nacio Catalana i l'Estat Propi que d'aixo s'en derivi.

Pero no proclamacio unilateral de l'Estat Catala.
Ningu pot ser part i jutge en cap cas: Es inmoral!!
La obtencio de la Sobirania de Catalunya nomes la pot donar avui Bruseles que te autoritat damunt tots els Estat que formen l'Unio.
Per tal de presentar-se devant Bruseles s'ha d'escriure un Llibre Blanc.
El Llibre Blanc ha d'arrancar com a minim de Jaume 1er el Conqueridor i ha d'analitzar profundissimament el paper del Rei Marti 1er i les repercusions que la seva mort sense decendents va tenir en el compromis de Casp que jo considero va ser la venta de Catalunya a la dinastia dels Trastamares, d'Antequera. L'anomenat Ferran el Catolic jamai va ser Ferran sino Fernando i pertanyia a la dinastia. Hi havia dos capellans -havent sigut tambe Marti 1er un capella- i ells varen manipular la gent i varen vendre Catalunya a l'enemic.
Aixo s'ha d'analitzar amb profunditat i ha de quedar clarissim.

Que ningu es conformi amb el retall de rebaixes de l'autoafirmacio d'aqueste maligne Organitzacio de les Nacion Unides.

Reforce'ho els caps territorials, comercals i de districte, i organitze-ho les bases en colles de 6 families mes un sete de cap. Uni-ho 6 colles en une supercolla etc.

Desitxo lo millor per Reagrupament i l'hi dono les gracies a n'en Carretero per la seva iniciative i per el seu trevall: Recoltzem-l'ho!!!

Jordi.

Jordi1949, no es una mala idea anar a Brusseles i Estrasburg. Potser està be explicar la història, pero es mes efectiu basar-se en acords internacionals
El Tractat d'Almizrra que reparteix l'Espanya envaida entre catalans i castellans.
El Tractat de Corbeil, que reconeix la sobirania catalana sobre Catalunya del nord.
El Tractat dels Pirineus, il.legal sense acord de la Generalitat
El Tractat d'Utrech, il.legal pel mateix motiu.
El Decret de Nova Planta, ilegal pel mateix motiu, i derogat per Napoleó (rei legitim per abdicació dels borbons), i mai mes posat en vigor per Espanya.
I per aquest camí no necesitem ni majories parlamentaries.
I a això a Europa s'anomena DEVOLUCIÓ, ni nacionalisme, ni cap isme que faci por.
http://www.benplantat.cat/devolucio/
Malgrat aixó no estic d'acord amb el teu raonament que haguem d'esperar la benedicció de Brusseles, per a alguna cosa existeixen els drets dels pobles. La meva argumentació legal es tant sols un reforç.

Endavant amb Reagrupament, estem a punt de fer història.

Coincideixo totalment amb el comentari d'en DA, ens cal una democràcia directa en què poguem donar la nostra opinió via Internet (o qualsevol altre mitjà).

Endevant cap la independència. Anem per feina

Visca la Terra

a benplantat

Moltissimes gracies per a la teva resposta, pero une cosa son els drets -siguin privats o siguin d'une nacio- i un'altre 'ser part i jutge': Es inmoral.
Hi ha d'haver la presencia d'un jutge, no la benediccio de ningu. Nomes plantajant-t'ho a une autoritat imparcial en pot venir un judici just. Sapiguent, com savem, que el cas es clar a favor de Catalunya -i moltissimes gracies per reafirmar-ho encara mes amb les teves cites de tractats- es moltissim mes elegant i solid i moral posar-ho en mans d'une autoritat neutral.
Que Bruseles corra el perill de no ser neutral doncs es un gran repte pero no un motiu ni une excusa per caura en la grolleria.
Si us plau posse-ho'hi seny perque quan es faci no ens en tingem que penedir mes endevant do com ho varem fer.
Jordi.
ps: he anat a les teves webs i interesan.

Em sap greu però tinc molt clar que de fora de Catalunya no rebrem ni el més mínim ajut.

Si volem quelcom ens ho hem de guanyar nosaltres i només nosaltres.

Perquè quan parleu de Brusel·les supos que no ho deveu fer pensant en la seva gran actuació durant la guerra dels Balcans. El mateix podríem dir de la seva "brillant" actuació en política internacional...

Fins i tot en exemples més senzills es pot veure clar. El cas de l´hoquei sobre patins: Moltes federacions internacionals estaven d´acord en que Catalunya tinguès dret a competir internacionalment. Ni va haver prou amb unes trucades des de Madrid i totes es van fer enrera.

No ho dic per desanimar a ningú, ho dic per tal que siguem conscients que només depenem de nosaltres (cosa que ja em sembla bé i hauria de ser suficient, però la llàstima és que actualment estem rodejats de botiflers, passotes i espanyolistes).

I que consti que em vaig anar a manifestar a Brusel·les. No es que creguès que servís per a gaire res. No. Això era evident. Ho vaig fer per què sentia que no podia deixar sols a aquell grapat de compatriotes. Pensava "no podem fer el ridícul", "si es tracta d´arribar a deumil no els vull deixar sols", "no vull que els de sempre -psc- se n´en fotin".

ànim a tothom i endavant, tanquem files a regrupament baix montseny amb joan carretero.

DavidR, estic totalment d'acord amb tu. Pero hi ha que diferenciar entre els interesos dels politics dels que parla en jordi1949, i que jo parlo del dret internacional, que es una cosa molt diferent.
Si aconseguim la independèmcia, i a més, tenim el dret internacional a favor, molt millor, precisament perque els partits europeus recolzaran als seus homonims espanyols, i per tant, el que preten en jordi1949 es ciencia ficció, al meu mode de vore.
Per a mi el millor exemple es la declaració d'independència dels Estats Units, que podeu llegir, amb lleugers retocs, aquí : http://benplantat.blogspot.com...dncia.html
Salut

Cada dia som més reagrupats, entrarem al Parlament!

AMUNT RCAT !
AMUNT CARRETERO !
AMUNT LAPORTA !

Benplantat, no tenia ni idea que parlave dels interesos dels politics. De fet nomes parlo d'une manera de fer les coses. Que et sembli massa idealiste perfecte pero jo no consegueixo veure d'on et treus el que dius. Pero tampoc te massa importancia doncs en el fons vinc aqui i em posso a donar llicons al mestre Carretero i, sincerament, si m'ho pensso dugues vegades esta fora de lloc.
Per tant potser val mes que m'ho deixi aqui. Son capacos de fer qualcom especific i engrescador per a molte gent i jo nomes de criticar o donar llicons. Penos de part meve.
Ni tant sols se d'on ve aixo de Reagrupament.
L'any 2005 -de fet el 2.11.04- em vaig conectar a Internet per primera vegade en ma vida. El 31.12.05 tallave perque em camviave de lloc. Tot havia sigut en angles i desde Anglaterra i conectar amb Catalunya si que era ciencia ficcio...
Estic contentissim de tot el que varaig descubrir. Pero de Catalunya ni cinc.
L'any passat em vaig comprar aquest portatil i entrave a Internet amb un modem usb de vodafone que em donave kbs... El passat dijous 4.2.10 em varaig possar tef. fixe.
Cada dia descobreixo web catalanes noves i es magnific.
Recordo pero que parlaves de devolucio i no t'has extes gens ni mique per que?
Jordi

Jordi, La Devolució suposaria recuperar Drets i Llibertats d'abans de 1714. Pero això no es el mes important per a mi, dons les lleis en 300 anys han variat molt. Per a mi el mes important de lluitar per la Devolució (mes que per la independència de quatre provincies) rau en el fet que el Principat incloia els catalans del nord, els catalans de la franja de ponent, i les illes Balears, i el mes important, tots els diners dels impostos dels catalans. I aixó es molt defensable amb el dret internacional.
Llegeix aixó que es on està explicat:
http://benplantat.blogspot.com/2009/12/liders-mundials-en-batalles-perdudes.html
I tens raó en una cosa, si estem convençuts que a les properes eleccions podem bastir un Parlament clarament sobiranista, s'haurien d'anar preparant argumentaris, estratègies, i fulls de ruta de quin es el tipus d'independència que volem, i el mes important de tot, hauriem ja d'estar preparant les empreses catalanes per a la nova situació. Alguns ja ho estem fent www.ccn.cat
I desprès hi ha la semàntica. A tota Europa les paraules "independentista" o "nacionalista" fan por, i en canvi la paraula "Devolució" l'enten tothom, i defineix clarament la situació de reclamació d'uns drets històrics.

En dogmes religiosos ni polítics, no hi crec. Hem de ser racionals, i creure en l'horitzó que ens marquem que és la Independència. Faig costat a Carretero, i m'agradaria que fes tàndem amb Laporta.

hola benplantat,
he anat a veure el teu blogspot.com/2009 etc i esta el'leboradissim el que jo vull dir: c o m f e r - h o. I l'ideia es tenint la Historia present en tot el seu contingut. D'aqui lo del Llibre Blanc que exigiria a n'als que pretenen arrivar al Govern une refleccio total i apendre les llicons que com molt magistralment dius no hi ha hagut encara governant a Catalunya que hagui demostrat que sapiga ni llegir ni escriure i aixo inclou els derrers 30 anys.
Ni un a valgut ni cinc. Ni un si es que no han sigut tots une colla de traidors.
Si reagrupament no s'ho planteja amb tota la perspectiva que tu dones a n'aquest blog no anire'm en lloc. Jo l'hi dic Llibre Blanc. Crec que no m'invento el nom. S'ha de fer inventari. Nomes l'entusiasme no camviara res.
Benplantat per President. Fora els uanabis.
Jordi.

He anat a rcataltmaresme.blogspot.com i us la vull recomenar. No us perde-ho els videos a la categoria videos. Totes les categories i la pagina d'entrada son bonissimes. rcataltmaresme.blogspot.com
provarla i ja m'ho diras... si encara ve algu per aqui.
Lo de Benplantat per President era broma... per si de cas.
Jordi1949
Jordi1949

http://ow.ly/18dtT