Sóc FANATIC ho reconec, però TOTA LA VIDA ESCLAU....que tinc ganes de conèixer la LLIBERTAT perquè NO SOC NI IDIOTA NI IMBECIL per conèixer l'actualitat, aquesta actualitat que l'han preservada els actuals PARTITS, això SI, LLESTOS HO SON, com embaucar els que no son PASBORTS?, molt senzill, els prometerem .... (quantes en porten promeses?) un REFERENDUM i així molts que pensaven VOTAR INDEPENDENCIA els farem dubtar...i mentre nosaltres tindrem 4 anys perque el TC ens "l'autoritze", i mentrestant guanyarem unes altres eleccions....--el que és CERT és que ben segur, que TOTS els que ja han decidit que VOTARAN INDEPENDENCIA=LLIBERTAT- REAGRUPAMENT estan ORGULLOSISSIMS de la seva decisió. es nota que van amb la cara ben ALTA!! crec que tenim motius, ja que volem la LLIBERTAT per a TOTS? jo dic que els TIRAN INVASORS i BOTIFLERS no la deurien de tindre...allà els magnanims!!

Una lliçó per a tots els independentistes de que cal anar units. A les eleccions del Barça, ha estat impossible que els que més o menys seguien el model instaurant per en Laporta, no han estat capaços d'anar units i en Rosell, l´únic que era anti-model, el que representa al Barcelonisme més regionalista i provincià, i compta amb el suport dels grans mitjans de comunicació, té totes les de guanyar.

A veure si al proper novembre, els independentistes anem separats i barallats, mentre que l'establishment anirà com sempre unit i amb tots els mitjans de comunicació a favor, al final, serà no obtindrem els resultats desitjats i guanyi de carrer els unionistes.

Endavant les Atxes!

I el Barça competeix d'igual amb el món. Cal tenir el Barça com una eina al servei del país. Sinó tornarem a sentir vergonya!!

El Barça és més que un club, certament.
Però el nostre és més que un país: és un país que lluita per la seva llibertat!

Una vegada Catalunya siga un estat independent veurem si el Barça és més que un club o els catalans no sublimen-transfereixen tant amb el futbol les frustracions nacionals.

D'acord amb l'article de Pere Torra, i amb l'anàlisi expressada per Manel Bargalló.

Yo llegué a Catalunya en el año 1957-58 y desde entonces supe que el Barça no era un club de fútbol normal. Y que los periquitos representaban a la Catalunya espanyola, quizás con algunmas escepciones. Después de 50 años de experiencia, me reafirmo con mucha rotundidad en que no estaba equivocado. A medida que he ido conociendo este país, y alejado del fútbol por razones de antigregarismo, con el Barça hago una escepción: celebro las victorias como propias del pueblo catalán, por su simbolismo. Tengo la duda de una vieja sentencia de la filosofía griega: Lo pueblos tienen el presente que se merecen; no se si en este aforismo puede incluirse a Catalunya, pero sería la escepción que confirmaría la regla. Yo creo que aunque ahora hay muchos independentistas, “el presente es la suma del pasado” histórico de esta tierra. Hoy hay un cruce de condiciones históricas que pocas veces se van a presentar en Catalunya para su Independencia: Condiciones de libertad aparente, debilidad del Estado Central y VOLUNTAD de muchos catalanes en conseguir el anhelo de siglos. Si en las próximas elecciones al Parlament se presenta una candidatura UNITARIA y TRANSVERSAL con la PREMISA de DECLARACIÓN UNILATERAL de INDEPENDENCIA, la mayoría necesaria sería posible conseguirla. JALEA JACTA EST y No hay tiempo que perder.

Llegué a Catalunya en el año 1957-58 y desde entonces supe que el Barça no era un club de fútbol normal. Y que los periquitos representaban a la Catalunya espanyola, quizás con algunmas escepciones. Después de 50 años de experiencia, me reafirmo con mucha rotundidad en que no estaba equivocado. A medida que he ido conociendo este país, y alejado del fútbol por razones de antigregarismo, con el Barça hago una escepción: celebro las victorias como propias del pueblo catalán, por su simbolismo. Tengo la duda de una vieja sentencia de la filosofía griega: Lo pueblos tienen el presente que se merecen; no se si en este aforismo puede incluirse a Catalunya, pero sería la escepción que confirmaría la regla. Yo creo que aunque ahora hay muchos independentistas, “el presente es la suma del pasado” histórico de esta tierra. Hoy hay un cruce de condiciones históricas que pocas veces se van a presentar en Catalunya para su Independencia: Condiciones de libertad aparente, debilidad del Estado Central y VOLUNTAD de muchos catalanes en conseguir el anhelo de siglos. Si en las próximas elecciones al Parlament se presenta una candidatura UNITARIA y TRANSVERSAL con la PREMISA de DECLARACIÓN UNILATERAL de INDEPENDENCIA, la mayoría necesaria sería posible conseguirla. JALEA JACTA EST y No hay tiempo que perder.