|
Articles d'Opinió - Finançament
|
|
|
Xifres del finançament i ocultació |
|
|
|
|
| Josep Pinyol |
| Associat a Reagrupament |
Els catalans no podem fiar-nos de les xifres que
va presentar el conseller Antoni Castells l'altre dia. La seva visió
del nou sistema espanyol de finançament de les comunitats autònomes de
règim comú és supèrflua. L'única interpretació que val és la del Govern
espanyol.
Ho hem constatat mil vegades. L'Estatut té un redactat, per exemple, sobre el principi d'ordinalitat o sobre les inversions en infraestructures. Els polítics catalans, no els espanyols, fan campanya a favor de l'Estatut sobre la base de la seva versió estatutària i els ciutadans voten en funció d'aquesta explicació. Però a l'hora de la realitat el Govern espanyol imposa la seva concepció dels articles en qüestió. I no valen recursos al tribunals; al Regne d'Espanya no hi ha cap mena de garantia jurídica perquè el PP i el PSOE han nomenat i manipulen el Tribunal Constitucional.
Per aquesta experiència repetida fins a la nàusea les xifres de la Generalitat per d'aquí a quatre anys són pura propaganda i ganes d'enganyar-se. Una democràcia de qualitat exigeix la màxima transparència. En el cas del nou sistema de finançament, la vicepresidenta Elena Salgado hauria d'haver publicat un quadre de xifres del nou sistema amb totes les aportacions i el seu repartiment. En primer lloc, les aportacions de nous recursos estatals, desglossats per conceptes: noves aportacions de l'Estat als fons creats, previsions de la recaptació dels nous percentatges d'impost sobre la renda, IVA i Impostos especials cedits a les CCAA, increments deguts als augments dels impostos especials que s'han apujat fa poques setmanes (carburants, tabac i d'altres), els fons per pagar les despeses de la llei de dependència, les compensacions per la desaparició de l'impost de patrimoni, etc. Perquè per arribar a quantitats que semblin importants se suma tot i així no es permet avaluar amb objectivitat les possibles millores del nou sistema.
En segon lloc caldria que el Ministeri publiqués un quadre amb el repartiment d'aquestes xifres desglossades a les quinze comunitats i dues ciutats autònomes de règim comú. És grotesc que cada conseller d'hisenda faci els seus càlculs i que la suma de tots sobrepassi les previsions totals de l'Estat. A qualsevol país de tradició democràtica aquestes coordenades constarien com un annex de l'acord del Consell de Política Fiscal i Financera. Així totes les parts sabrien que han signat. És com si una comunitat de veïns aprovés un pressupost en el que constessin totes les partides de l'obra a fer però no hi figurés l'import total i la derrama que li toca a cada habitatge.
Aquest quadre ja està fet i l'oculten a l'opinió pública. En cas contrari seria més greu encara: denotaria absoluta incapacitat del conjunt del Ministeri d'Hisenda i de les 17 conselleries d'hisenda. L'any 2009 és el primer exercici del sistema i en les properes setmanes s'haurà de presentar el nou sistema com a ampliació del pressupost d'aquest any. El segon exercici és el 2010 i el mes de setembre es presentaran els pressupostos. Sobre aquests primers exercicis les dades poden ser absolutament fiables. Sobre l'any 2011 les previsions són menys segures perquè depenen de la marxa de l'economia però es poden aconseguir unes aproximacions prou ajustades.
En canvi, tota la pretesa informació del Govern de la Generalitat se centra en el quart exercici, el més impredictible. No es tracta d'informació oficial, és pura propaganda; la Conselleria d'Economia i Hisenda convertida en agència de publicitat. Seria esperpèntic si no tractéssim del fet econòmic que més ha determinat la desindustrialització i la decadència econòmica de Catalunya i dels Països Catalans en les tres darreres dècades: l'espoli fiscal.
Per cert segons les previsions meteorològiques de la Conselleria el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes suposarà una disminució del dèficit fiscal en menys del dos per cent (-1'70%) del PIB català, quan aquest assoleix el 10% del PIB. Els publicistes de la Conselleria i els d'Esquerra s'haurien de coordinar millor perquè aquests darrers asseguren que l'espoli espanyol es reduirà entre un terç (33%) i i la meitat (50%). Val més riure per no plorar.
Articles anteriors de Josep Pinyol:
 |
|
Pels governants, espanyols i delegats, el més important és que ells controlin el relat dels fets, la propaganda, per poder manipular-la i tergiversar-la, fins i tot en les dades "fredes i asèptiques" de l' economia.
Quan major sigui la confusió de xifres i d' articles més fàcil serà la presa de pèl.
Que les paraules no ens amaguin els fets.