La independència la farem amb ells i ells la faran també en castellà. Quan això passi de forma evident a Espanya ja no ho podran parar. Ara l'Estat creu tenir-ho acotat perquè es pensa que encara ens movem per nacionalisme clàssic (el paradigma convergent), quan ja ens movem per patriotisme clàssic: el millor interès del nostre país.

El CES dòna un 30% d'independentistes castellanoparlants. La cosa desbordarà perquè el mal negoci de Catalunya a Espanya clama al cel i no té solució altra que la independència. Cada dia hi som més a prop, però ens falten encara figures rellevants de l'independentisme d'arrel castellanoparlant.

Perquè l'independentisme castellanoparlant es reagrupés caldria però que tinguèssim en/un Laporta co-liderant el projecte. La seva actitud desacomplexada i (cert) un tan populista fa forat entre les joves que dubten entre el garrulairisme del xandall de "la espanyola" i el garrulairisme indepe del "canya a Espanya". El context ara és favorable al segon cas però aquí encara seguim esquemes clàssics etnolingüístics. Cal que fem un pensament i superem aquesta barrera etnolingüística, entre d'altres raons, perquè els castellanoparlants indepes acostumen a fer la transmissió pares-a-fills en català, o sigui que cal acollir-los i donar-los visibilitat perquè l'exemple es multipliqui.

Només és una opinió sobre una evidència vista des del Baix Llobregat on els catalans d'origen no passem del 15% segons les estadístiques.

És evident que molta gent que va venir a Catalunya als anys 60 en són i molts que no en són encara n'acabaran sent aviat, d'independentistes. Jo en són un exemple. Fill de mare catalana i pare andalús i independentista, igual que els meus pares. Sí que és cert això que molta burgesia, catalana fins al moll de l'os, és radicalment oposada a la independència, sinó mirem alguns exemples com: Josep Piqué i Camps, Dolors Montserrat i Culleré, i etc etc.

Volem una Catalunya lliure, no pura! D'independentistes se'n faran tots aquells que de cor ho vulguin, independentment (valgui la redundància)del lloc on hagin naixut, ells, els seus pares, els seus avis,...Per defensar els drets històrics de la nació catalana no cal ésser ni de la raça blanca caucàsica, ni de la religió catòlica, ni tenir els cognoms catalans, només cal comprendre i assumir la realitat d'aquesta terra: som un poble que els espanyols volen sotmès i engabiat per sempre. Volem ésser un poble normal: volem decidir sobre alló que ens és propi, sense haver de demanar permís a una nació veïna. Som europeus i volem cedir la nostre sobirania a la U.E, tal i com ho fan les altres nacions europees sobiranes. Som del món i volem tenir la nostra pròpia cadira dins de la Assamblea General de la O.N.U. Que hi ha de racista en tot això?

Tant de bo Reagrupament tregui un resultat el suficientment bó com per a proclamar la independència al parlament català, tot i que ho veig força difícil per no dir gairebé inassolible ara per ara.
De totes maneres jo ja tinc clar a qui votaré, que certament serà a Reagrupament.
Visca Catalunya Lliure, visca l' Estat Català.

Un dia com avui - El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659.

Un dia com avui - El tractat dels Pirineus, 350 anys després.

El 1659 les monarquies espanyola i francesa van dividir Catalunya.

El tractat dels Pirineus, 350 anys després

http://www.catnord.cat/15campanya-350anys.cfm

Els meus quatre avis eren catalans. Els quatre avis de la meva dona eren espanyols.

La meva filla té dos avis catalans i dos espanyols.

La meva dona, la meva filla i jo, tots som Catalunya.

Catalunya som nosaltres!!

Endavant Catalunya!!!

L'acte a Les Corts va estar molt bé, en Carretero clar i català (com sempre) i el torn de preguntes interesantíssim.

Al districte de Les Corts hores d'ara superem els 50 reagrupats i de ben segur que després de la presentació de divendres se n'afegiran més companys.

Tenim molt potencial de creixement, molta feina a fer i moltes ganes i il.lusió per dur-la a terme. Si sou cortsencs (associats a RCat o no) assistiu a la propera assemblea ordinària d'RCat-Les Corts que es celebrarà el proper DIMECRES dia 11 a les 19:30 al Centre Cívic CAN DÉU (Plaça de la Concòrdia)

Salut i endavant companys!

Ja es históric el fet de l'oportunisme de la burgesía catalana, pero aixó no ens ha de fer mala sang; prefereixo veure la part positiva, la de tantes persones que, malgrat que en el seu entorn familiar no han viscut el fet catalá, senten seva aquesta terra.
Catalunya haestat sempre terra d'acollida per tothom, l'unic que hem demanat sempre es que es respecti la nostra identitat.
Visca Catalunya Independent!!!

totalment d'acord i sempre troba les paraules justes per saber-ho explicar de la manera més simple i entenedora i encertada.

em sento orgullosa i satisfeta de reagrupamnet. endavant

Jo estic d'acord amb això. Tinc un primer cognom castellà, procedent d'Andalusia. Per tant tinc familia castellana per part de pare i familia catalana per part de mare. I jo sóc independentista. He nascut aqui i m'he educat aqui. I no em sento gens espanyol. Resulta que per haver nascut aquí hi ha espanyols que llegint a fòrums consideren que se'ns hauria de fusilar.. Si això ho escriu algun per allà, molts altres persones ho pensen i s'ho callen. I jo no em sento agust a un pais on se'm diu tot ho dolent possible cap a amunt, se'm considera que he de pagar més, se'm considera un espanyol de primera per pagar i de tercera per tenir benestar, se'm considera que no tinc dret a res només per haver nascut aqui, no em sento agust a un pais on es torturen animals, on la majoria de la població odia els catalans només pel fet de ser català.. Em sento agust a Catalunya, es respecta tothom, sense passar-se esclar. Defensem drets personals, dels animals, del planeta i del medi ambient. Només volem tenir el nostre lloc al món i penses.. que els importa això als espanyols? perque si ens independitzem la seva vida no canviarà.. només la dels governants que hauran de buscar solucions per veure on treuen diners i fagin treballar a la seva població. Segur que el Parlament murcià, proposa la independència i ni el govern ni el poble posaria cap impediment. Però n'estic fins amunt de la catalanofòbia.. I tenin un estat se'ns respectarà. Primer perque Espanya perdrà força, tant diputats al congrés com eurodiputats, crec que uns 8 i si tenim la independència de tot els països catalans, serien prop 14-15 eurodiputats menys. Us imagineu la bandera catalana onejant al Parlament europeu i eurodiputats defensan els nostres interessos en català? Doncs deixeu d'imaginar.. perque l'any que ve serà possible gràcies a Reagrupament. Jo proposo que Reagrupament no deixi d'existir un cop tinguem la independència. Caldrà fer molta feina per aconseguir la regeneració política que tal. I la millor eina serà reagrupament, perque si reagrupament es desfà i els seus assosiats marxen a altres partits existents no farien suficient força i les actuals direccions guanyarien i tot seguiria igual. Caldria que reagrupament seguís funcionant almenys 10 anys més. Poder Carretero després no voldrà seguir al capdavant, poder no, però nosaltres hi hem de seguir per fer bé les coses..

"Els catalans descendents de la immigració dels 60 són els que ens faran guanyar la independència" però els espanyols descendents de la immigració dels 60 són els que ens poden fer perdre la llengua, la cultura i la nostra terra. Una Catalunya lliure acultural i castellana no és millor que una Catalunya espanyola.

MONTILLA alies " El CORRUPTE SILENCIÓS " http://cimeraextra.blogspot.co...annex.html

Totalment d'acord amb el que ha dit en Carretero i també en part d'acord amb el primer comentari de l'article. D'una banda, la independència serà inevitable si la majoria de catalans (siguin "autòctons" o descendents de la immigració, com jo, que sóc nét de gallecs; castellanoparlants o catalanoparlants, etc.) estem a favor de la independència. Si Reagrupament fa seu aquest discurs i hi incideix deixarà sense arguments absurds bona part dels seus adversaris polítics (aquells que titllen l'independentisme de sectari o totalitari, de voler exterminar els castellanoparlants, entre altres bestieses). D'altra banda, si l'espanyolisme/unionisme xerra català, perquè l'independentisme no pot fer-ho en castellà (amb això no vull dir que s'hagi de renunciar en cap moment a defensar la llengua i a explicar que volem que sigui la llengua oficial (com Andorra, on cap persona està perseguida. És més, allà el català és un dels nexes d'una societat amb diferents llengües), que em sembla un dels eixos vitals)? D'aquesta manera també arribaríem a més gent que potser veu la independència com una cosa només per als qui parlen en català.

Serà una tasca complicada ja que molts immigrants/emigrants només voten en clau ètnica (en conec bastants), però si ho aconseguim no hi haurà qui ens aturi!

Ja sé que el títol us sonarà a una mena de "How I did it"; però és que ho és.

Les dues ocasions que he tingut darrerament de parlar del tema amb sudamericans (un argentí i una peruana) he utilitzat els seus propis referents històrics i culturals per fer-los entendre quina és la nostra lluita: Els he fet veure que estem fent el mateix que ells varen haver de fer amb el lideratge de Sanmartín i Bolívar; fer fora els espanyols que els havien massacrat, que els havien imposat la seva llengua i religió, que havien arrasat les seves cultures autòctones i que els havien espoliat de les seves riqueses. Quan els dius això i que som una colònia com eren ells i que estem fent el qua varen haver de fer ells, ho entenen a la primera. Proveu-ho. A mi em funciona.

Salut!

No és veritat que els fills de la immigració ens facin guanyar la independència. La majoria dels descendents de la immigració espanyola que no s'han adaptat (els que ho han fet ja els considero catalans) ja els està bé la cosa com està i no es mouran per la independència. Segur que donades les circumstàncies alguns votarien que SÍ però la meva experiència és que en general no hi estan a favor. I si no, preguntin-se per què CiU o ERC no treuen casi cap escó en aquests llocs. Si volguessin ser catalans ja ho serien (tots han anat a l'escola i l'han après).

La suma dels catalans d'origen més del fills de la immigració que triin ser catalans amb tots els ets i uts (i que generalment són gent amb alts estudis universitaris i amb tendència amb fer la transmissió lingüística en català tot i venir del castellà, tot i que ara, gràcies al desacomplexament, també te'ls trobes amb pocs estudis i fans del "Al Loro", aquest és el nou fenomen IMPORTANT) és el que ens farà guanyar la independència. La suma, no ells i prou.

Per tant no es tracta de ells no o ells sí, sinó d'amb una bona part d'ells som i som prous. Es tracta també d'entendre que aquesta gent ja no són ells, sinó nosaltres. I qui no ho entengui que s'hi posi a treballar i no de culs perquè la fórmula funciona. Qui es deixi derrotar perquè el PSC treu majories absolutes al Baix Llobregat no cal que es reagrupi perquè perd el temps, amb aquestes actituds sí que no serem mai independents.

El meus sogres venen de famílies de la meseta i andalusia i ara tenen una descendència 100% independentista que viu al Baix Llobregat. Això no és la norma però és el marca una tendència cap a on ens interessa, si algú no vol aprofitar aquestes pedres per aixecar paret a favor de la independència i potenciar que n'hi hagi més casos doncs no aixecarà la paret prou alta. S'entén ara?

El que no entén això tampoc entén perquè entre els nascuts a Catalunya la transmissió lingüística de pares a fills es fa en un 66% en català tot i que si mirem els avis els que tenen avis catalans no arribem a poc més del 30%. La immigració era i ha estat recentment de nou una riuada i la inundació cal canalitzar-la sense desanimar-se perquè és en èpoques com la d'ara que es fa la remuntada i la remuntada és ben sòlida com mostren els percentatges que aquí detallo i que venen de l'enquesta del CEO que es repeteix cada x mesos sempre amb aquest mateix patró lingüístic que a més té traducció política evident.

Salut i més convicció, en Cruyff va transformar un equip perdedor en un de guanyador amb un nou estil, Reagrupament ha de fer el mateix amb aquest país. Les bases hi són. La capacitat també. Falta perdre el pessimisme històric i adoptar una altra actitud.

Tal com va dir en Joan Carretero a Valls, "no son els nouvinguts, malament anomenats altres catalans els que ens tenen de fer por. Els veritablement perillosos son els catalans renegats de tota la vida". Aquests son els que tenen por de perdre el seu "pedegree".
Aviam si em se explicar: Als immigrants de la dictadura, sempre els ha tocat "ballar amb la mes lletja" Primer veien els catalans com l'amo que els oprimia i vivia millor que ells i a la mort del dictador, els polítics que continuaven manant,i qué per fer contents als votants catalanistes, parlaven d'una quimèrica independència en la ni ells creien. La manera de guanyar el seu vot es molt fàcil: Dir la veritat; o no es veritat que cada català (vingui d'on vingui) paga 3.000€ a l'Estat Espanyol, pel sol fet de viure a catalunya?... O no es cert que els ordinadors son gratuits a totes les escoles, menys pels pares que es guanyen la vida a Catalunya??. No patiu, si fem arribar aquest missatge correctament,(feina no ens falta) tothom l'entendrà!!!... que tontos ja no en queden.


Encara no ets de reagrupament??? Ja trigues!!!!

Una mica en relació amb aquest tema, m’agradaria comentar el següent, dient per endavant que no em prodigo gaire socialment i que tan sols de tant en tant, com aquest cap de setmana, faig una excepció.

a) M’ha sobtat enormement comprovar que gent potencialment votant de l’ideari de Reagrupament, no tan sols el desconeix sinó que tampoc ha sentit parlar mai d’en Joan Carretero. Estic parlant de gent treballadora, resident a comarques, molt preocupada per sortir-se’n del context actual de crisi i, per això, molt sensibilitzada amb els temes de corrupció política, i que totalment desenganyats creuen que “tots els polítics són iguals”. A comarques encara hi ha molta feina a fer i en aquest sentit la xarxa d’internet podria ser una eina molt útil per fer arribar a tota aquesta gent, a través dels que ja estem una mica més sensibilitzats, el material que es pogués editar des de Reagrupament, i que de forma senzilla i entenedora expliqués qui és en Joan Carretero i l’ideari de Reagrupament i, sobretot, que en Carretero i els reagrupats no volen ser com els “altres” (plantant cara a la penosa reobertura de la querella criminal contra en Joan Carretero).

b) Encara m’ha preocupat més, però, el fet que gent de trenta anys i escaig, bastant sensibilitzada nacionalment i implicada no fa tants anys en moviments independentistes i ja totalment desenganyada de la política, tampoc coneixen a en Joan Carretero i Reagrupament. En aquest cas, la proposta apuntada anteriorment podria ser també en principi eficaç, però el que realment crec que seria definitiu seria aconseguir la UNITAT de l’independentisme, el que en alguns sectors anomenen LA GRAN COALICIÓ. I aquí també m’hi situo personalment, encara que amb una edat molt més avançada (de la quinta dels seixanta), ex votant de CiU i segurament d’ERC, encara no reagrupat i a l’expectativa del que succeeixi amb aquesta GRAN COALICIÓ (Enric Canela, Santiago Espot, CUP, ...) amb la sensació de cremar l’últim “cartutxo” i amb l’esperança de poder deixar un país normal (un estat) als meus fills, en el que no hagin de perdre el temps en negociar el finançament, les infraestructures i els aeroports o un miserable estatut, ni de preocupar-se de fer campanya rera campanya (cat a les matricules dels vehicles, català a les corts espanyoles, català a Europa, seleccions catalanes –clatellada rera clatellada-, cinema en català, català a la universitat, etc), i que, tal i com vaig tenir ocasió de llegir d’una persona reagrupada, només tinguin per objectiu “menjar-se el mon”.

c) Quan he parlat d’ex votant de CiU i segurament d’ERC, vull remarcar que ho dic amb tot el respecte. Com també vaig llegir d’un reagrupat, som un país molt petit i ningú hi sobra i, molt menys, si també tenen els mateixos objectius, un país independent, ni que sigui per altres camins. Tot el meu respecte pels seguidors d’aquests partits.

d) Totalment d’acord amb el que diu en Joan Carretero que “els catalans descendents de la immigració dels 60 són els que ens faran guanyar la independència, i no pas els sectors de la burgesia amb noms catalanísims” i amb l’opinió ja apuntada que aquests darrers arribat el cas, també estic convençut que s’hi apuntaran a la darrera hora. Tanmateix, parlant amb gent ja més informada i sensibilitzada, resident a comarques però que treballa a Barcelona, dir-vos que veuen tota l’àrea metropolitana com una “llosa” per aconseguir la independència i, això sense parlar, per desconeixement, de les àrees de Tarragona, Lleida i Girona. Tenint en compte la dificultat apuntada del missatge de Reagrupament a comarques, m’imagino que en aquestes àrees la opacitat deu ser total. No obstant, els darrers casos de corrupció poden haver obert una petita escletxa que es podria aprofitar.

e) També manifestar la preocupació d’algunes persones per la reacció de l’estat espanyol, no ja del seu exercit, que també, sinó perquè posarà tota la seva maquinària per boicotejar a Reagrupament quan estadísticament comenci a comptar i per introduir-hi, si no ho ha fet ja, alguns dels seus agents dins l’associació.

Tengo 63 años y soy emigrante,a los 17 años tuve que salir de mi pueblo a ganarme la vida trabajando donde me lo ofrecian dignamente,mi vida tanto laboral como social se ha desarrollado entre Euskadi y Catalunya.en Euskadi colaboré en los últimos tiempos de la dictadura y primeros de ésta mal llamada democracia con la izquierda abertzale,en Catalunya llevo 12 años militando en ERC soy de éstos cientos de militantes que la moral la tenemos por tierra por la forma de como se estan haciendo las cosas.digo todo ésto poque me molesta de como algunas personas nos meten a todos en el mismo saco.Soy de los que creen en la AUTODETERMINACIÓN de los pueblos si su SOCIEDAD asi lo quiere,toda persona que no tenga el màximo respeto por la voluntad de los PUEBLOS tiene de demócrata lo que yo de obispo. algunos de los que escriben por su juventud no pueden recordar que en los años 60 en Barcelona fueron fusilados OTAEGUI y JUAN MANOTAS el XIKI, pues tener en cuenta que JUAN era un emigrante extremeño en Euskadi.Termino pidiendo disculpas por no escribirlo en catalá pues lo hablo pero no lo escribo pues en mis estudios primarios no teniamos otra otra salida que no fuera esta gramática. REPÚBLICA, IGUALDAD SOCIAL. AUTODETERMINACIÓN.

Una república moderna i democràtica es basarà en 1r.- Els principis republicans (llibertat, igualtat i fraternitat, etc), 2n.- La llengua comuna de la república i 3r.-El territori en el qual la república és sobirana. Qualsevol deriva de discriminació ètnica o genealògica com a principi de la nació no serà homologable amb les democràcies occidentals. Per tant el que cal és que tots el ciutadans sense distinció d'origen, raça, gènere, cultura o religió etc. es comprometin amb els fonaments de la república

Feia temps que volia sentir reflexions així en l'independentisme!

I encara més, saber que són una tendència que despunta i està contrastada sociològicament! Tant CiU com PSC-PSOE estan còmodes amb el tòpic nacionalisme=burgesia, sigui per vendre la catalanitat com una marca d'una elit, com per a fer-ne populisme espanyolista a Catalunya (lerrouxisme). Però estan passats de moda, i gràcies, en gran part, a la feina de partits com el PSUC als barris industrials.

Això que es comentava sobre la visió a comarques de l'àrea metropolitana com de zona desnacionalitzada (de llosa per l'independentisme, etc.) també és un concepte que caldria estudiar més a fons, enlloc de deixar-se convèncer per tòpics caducs.

En canvi, crec que faríem bé d'escoltar l'alerta a la despolitització de sectors de comarques que tradicionalment consideràvem sectors segurs del nacionalisme, doncs és un fet que alguna vegada també he constatat, i només faltaria que mentre nous sectors de la població se sumen al nostre projecte, els que ja teníem facin aigües per desídia pròpia.

Absolutament d´acord amb les declaracions del Carretero, paraula per paraula. Conec força gent , fills de la immigració d´aquells anys o d´abans, que es sentem tant o més catalans que jo, i parlen un català igual o millor que el meu.

Qui vol la independència és LA CLASSE MITJA (per seguir existint com a poble, per mantenir la nostra cultura i per què ens deixin de robar i insultar).
Som els que em d´aguantar a la RENFE, som als que ens couen els 3000 i pico euros que ens roba l´EStat cada any, som els que hem d´anar als Hospitals Públics (veure "urgències" del "Trueta" de Girona em fa mal al cor), som els que em d´anar en transport públic, col·legis públics, guarderies, etc.

A la burguesia i als capitalistes no els hi interessa canviar res del sistema. Perquè? si viuen com reis.

SÓN I ES SENTEN MÉS CATALANS MOLTS GARCIAS, RODRÍGUEZ, ETC ... QUE GENT COM : SAMARANCH, VIDAL-QUADRAS, BOADELLA, DURAN I LLEIDA, ETC.

L´àvia de la meva esposa era de Málaga , i part del meus cognoms són espanyols. Però els nostres pares són nascuts aquí, com nosaltres. I un és de la terra on hi fa la vida i a on hi té els fills.
Els dos estem reagrupats.

Jo ja fa molt de temps que ho tinc clar, si s´aconsegueix canviar aquest país serà gràcies a TOTS els sectors de la població o sinó , no serà.

(cal ser molt conscients que la immensa majoria dels mitjans de comunicació ens ho posaran molt i molt difícil)

Les DIFICULTATS que tenim són vàries, però ara mateix destaco:

1. El buit informatiu que es fa a Reag. , això fà que, com s´esmenta anteriorment, moltíssima gent no tenen ni idea de qui som i què volem.

2. Els darrers casos de corrupció i els desengany que es té amb molts partits autoanomenats catalanistes (CIU i ERC), no sabem com pot incidir en les eleccions. Però sembla que la gent cada cop passa més de tot el que soni a política. Si no ens coneixen, no ens podran votar.

I com va dir Joan Fuster: "tota la política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres".

3. La immensa dificultat d´unió entre partits i associacions catalanes.


- A banda, d´això , i seguint el fil de l´article, si s´arribès a l´esperada independència, jo seria partidari que a les escoles es seguís ensenyant l´espanyol. Ja que si s´aconseguís l´objectiu, seria en part gràcies a gent que tenen aquesta llengua com a materna.
Crec que seria una manera de donar les gràcies, establir complicitats i que la cohesió social ens fes més forts com a país.
Que tothom parli en l´idioma que vulgui en llibertat, jo tinc amics amb els que tenim sempre converses bilingües, i no hi ha problema, ni un.

Matiso el meu darrer comentari, crec que s´hauria de seguir ensenyant espanyol a les escoles. Pel que ja he dit a l´anterior comentari i perquè seria il·lògic perdre el coneixement d´una llengua.
El matís , és que crec que la única llengua oficial de l´administració i del país hauria de ser el català (tot i que jo , hi admetria escrits en espanyol).

Tot això, de moment, és fer volar coloms, ja ho sé .... però somiar és gratis.

Voy a expresarme en castellano como símbolo de mi apoyo a todos esos amigos míos que fueron en la manifestación "dret per decidir" que fueron a Arenys y lo hicieron en silencio.Porque aunque hablan con sus hijos en catalán, entre ellos hablan en castellano, y toda la manifestación andaron en silencio con miedo a que al hablar en castellano les mirasen mal. Sin ellos no podremos vencer, no podemos caer en el error de la izquierda abertzale.
Amigo gort no temas porque ellos ya hablan con sus hijos en catalan.Si queremos la independencia no podemos caer en la eterna identificación del independentista que escucha Sau, sube el Canigo , se corta el pelo con cazuela y viste con camisas descalichadas del Che. Tenemos que ser transversales, tenemos que unir a todo aquel que se sienta catalán, ya sea por motivos culturales, ideológicos, económicos...
Incluso creo que Reagrupament tendría que tener un equipo de personas dedicadas a "captar" a todas esas personas que en verano viajan al pueblo de sus abuelos y les insultan sus primos que viven de la eterna subvención, a todos esos cansados de ver como sus "familiares de abajo" viven del estado mientras sus hijos estudian en barracones. A todos esos que han dicho BASTA, los necesitamos si un día queremos ser mayoría.

escrit per Doñate,Novembre 12,2009
En la última parte de tu escrito,cuando tienes que ir a tu pueblo a visitar los familiares y amigos,solo los que lo padecemos y por ésto agradezco tu escrito somos muy conscientes de los malos ratos que nos toca pasar,he tenido que llegar a enemistarme con algún amigo que nuestra amistad venia de los tiempos del colegio,nunca he consentido que tuvieran ésa visión tan negativa de mi TIERRA de acogida,tengo la gran satisfación de que me sube la dosis de moral cada vez que tengo que defender éste tema.Defender la TIERRA desde el territorio no tiene muchas complicaciones el problema es cuando lo tienes que hacer con una sociedad que solo con los medios de comunicación que disponen les tienen comido el cerebro.

REPÚBLICA, JUSTICIA SOCIAL Y AUTODETERMINACIÓN.

Gràcies a l´"IVÁN" , i a "Agustín Doñate", crec que els seus comentaris són molt importants.

Jo mateix vaig anar a la mani dels deumil a Brusel·les i que vaig sentir gent de parla castellana a la manifestació. Cosa que, personalment , m´omple d´alegria i il·lusió.

També he de reconèixer que em va sorpendre. I reconec que això és "falta" meva , ja que, com diu Iván , ens hem de treure certs estereotips d´una puta vegada. Tots èrem a la manifestació. Lluitant pel mateix.

Tinc família que entre ells parlen castellà, però als fills en català (aquests són els que de veritat es mereixen la Creu de Sant Jordi, no 4 burguesos farts de menjar i beure).
També conec gent que quasi només parla castellà i que m´han manifestat alegria per poder anar a votar en les consultes populars que es faran properament a alguns municipis (i votaran que sí).
Alguns dels motius per votar que "sí" , són els mateixos que exposen els autors dels 2 comentaris que comento.
Jo, això no ho he viscut, però, la veritat és que ja ho he sentit de MOLTA (de veritat, molta) gent amb família a altres llocs de l´Estat. I, si ja ho he sentit tantes vegades serà perquè és cert.

Hem de sortir dels tòpics "carques" i entendre que tant català es pot sentir un que puja al Canigó, com un que va a la Feria , o el que escolta Gossos o el que escolta Estopa.

Aquesta és la nostra força. Tot i que els grans mitjans de comunicació no deixaran que això es faci visible.

La independència només la vol la classe mitja. La gent de pasta (per més que es diguin Mas, o Samaranch, o...) no vol canvis, ja viuen molt bé.

Posiblemente sea poseedor de una mente desilusionada propiciada por las decepciones político-ideológicas sufridas a lo largo de toda una vida (53 years old). No quisiera desilusionar a nadie, pero podéis estar seguros que cuando a Catalunya le llegue la independencia, será por que ya estará intervenida, fiscalizada, registrada y con copyrigth (en definitiva, controlada) por aquellos que llamáis “burguesía amb cognoms catalaníssins”, porque después de todo, ellos son los que tienen el capital y el poder. Así que ni lleguéis a pensar que van a abandonar su status en aras de un patriotismo catalán inexistente en esas alturas atmosféricas.

Recuerdo un chiste en la extinta (y tantas veces clausurada por la censura) revista “La Codorniz” cerca de las primeras elecciones españolas (sobre el ’76 ó ’77). En la última viñeta de la tira se percibía el interior de un palacete y desde allí, en una ventana se observaba un grupo de manifestantes que se congratulaban, con gritos y pancartas, por la cercanía de la democracia (que, ahora vista en perspectiva, esta, puedo aseguraros que nunca llegó). En el interior, una tropa de señorones (copa y puro en mano) escuchaba a uno de sus comparsas que desde un atril decía “amigos, no se preocupen porque mande quien mande, nosotros seguiremos mandando sobre el”.
¿Recuerdan ustedes la frase “españoles, no os preocupéis porque queda todo atado y bien atado”? Pues lo mismo pasará con la llegada de la independencia. Todo lo que llega sin una verdadera revolución llega deshidratado, edulcorado y como ya he dicho, controlado por los mismos de siempre.

Una prueba de esta (des) lealtad a Catalunya, la tenéis en el partido más representativo de la independencia catalana: ERC.
Esta formación prefirió “invertir” en el PSE con la excusa del “voto útil” y las ideas de la izquierda. Votando al Partido Socialista Español (observen vuestras mercedes que obvio la “O” de obrero porque hace años que esta formación política la perdió en el limbo de la fascinación del poder) le asestó una buena puñalada a esa falsa independencia de la que hacen gala. ¿Que hace una formación que se nombra “Republicana” y “Independentista” aliándose con un partido (o varios) de la España que tanto repudian?.
En la Novela 1984 (The Last Man in Europe) de Orwell, se hace referencia a un “Ministerio de la verdad”, encargado de re escribir la historia y las ideas según convenga a los que detectan el poder, al “Gran Hermano”, vamos.

SIGUE:
De esta manera, los independentistas (en minúscula, es decir erc) que se eligen como la voz de la verdadera independencia catalana, re escriben la historia formando un tripartito con formaciones que no solo no son autárquicas sino que además son totalmente contrarias a la ideología de la independencia. A título personal, cuando se creo esta “alianza tripartita” me recordó al antiguo triunvirato que en el año 60 a J.C. formaron Cesar, Pompeyo y Craso para repartirse el poder y el escenario político, no para mejorar la situación del pueblo.
Esta alianza ERC-resto de España, ciertamente, creó un sentimiento de traición a la población catalana (independentista o no), ya que la mayoría había apostado por CiU. No entro si son mejores o peores, ya que a la vista está que todos los partidos (y sus políticos) son iguales, pero el pueblo eligió en mayoría una formación catalana y un grupo que se hace llamar independentista debería haber reforzado la decisión de su pueblo apoyando a este y a esta.
ERC, tuvo en un momento clave la balanza del poder en Catalunya y debería haber apostado por aquello que votaron la mayoría de catalanes. Sobre todo porque era un partido catalán, por lo tanto mas hermanos nuestros que los de fuera. No me vale la excusa que dieron: “hemos votado así porque nunca renunciaremos a nuestros ideales de izquierda”. Por lo visto son más importantes que sus ideales independentistas. Recordar que aunque CiU es de centro derecha, la derecha catalana es la del botiguer, no la del dictador. No es la misma derecha que la “derecha”. Además ahora (parece que está de moda) le están saliendo bolets independentistas a esta misma formación.
La pregunta és:
¿Por qué no prefirió ERC gobernar des de Catalunya con un grupo mayoritario catalán (CiU) para los catalanes? ¿Por qué decidió gobernar desde España con un grupo mayoritario español? Para una formación de verdadera ideología independentista, la decisión hubiera sido todo lo contraria de la que tomó (o ejecutó) ERC. Lo cierto es que en su momento se le dio una puñalada al independentismo y otra al pueblo catalán.
Creo que a ERC (repito como la resta de partidos) le faltan “granos en el culo”, es decir, elementos subversivos que ante iniquidades de este calibre levanten la voz y denuncien a sus mandamases que obligan (aunque muy sutilmente) a sus correligionarios a seguir, a ojos cerrados, las doctrinas del partido.
Por todo lo dicho, creo que las ilusiones hacia el independentismo (apoyados o no por los descendientes de la inmigración española) quedarán en una decepcionante olla de intereses que solo beneficiará, como siempre, a aquellos que ostenten el poder.
Visto lo visto y vivido lo vivido, yo he llegado a la conclusión de que la independencia no es la panacea a los verdaderos problemas de los catalanes. Darle un trabajo digno, un hogar asequible, un sueldo con el que pueda mantener bien a su familia, una justicia (que no leyes) real para todos iguales, una educación de calidad y gratuita para sus hijos y, en definitiva, todo aquello que nos puede mejorar no solo como catalanes sino como seres humanos y dará igual que te llamen español, catalán o europeo. No importará si manda ERC, CiU, PSOE o el mismo rey que desmonte el congreso de los diputados y tome el mando.
Todo lo que aquí (o en cualquier otro foro, ágora o lugar) comentamos solo sirve para reforzar a los partidos, pero cuando estos consigan sus objetivos, para el resto, todo seguirá igual. Hace mucho tiempo, queridos contertulianos, que me convertí en anarquista, pero esto, por la mayoría, sobre todo los jóvenes que visten raro y se pintan la A en la chaqueta, también está malentendido.