Crec que Reagrupament s'equivoca i molt.
Jo tinc 16 anys i m'agrada la politica. es com una extraescolar per ami. No ho faig ni pels diners ni per res d'aixo, sino no estaria a Reagrupament, que precisament el que vol, es acabar amb aixo.
Estic a la politica perque m'agrada i m'ho se combinar, els estudis amb la politica. Estic fent un batxillerat tecnologic per si algu te dubtes que em perjudica, i vull fer arquitectura.
El que no em dona la gan de fer es deixar la politica per despres quan hagi acabat els estudis.
Llavors haure canviat, buscare feina, afers personals, i com que de petit quan m'agradava m'hauran dit que estudies i deixes de fer el que m'agrada estaré emprenyat i ja tindre prou feina com per dedicar-me a la politica.
Crec que si els joves volen participar, poden i molt, i s'hi ara se'ls diu, NO ara encara no, tu estudia, passaran despres de la politica, es en aquets anys on va be formar-se politicament, aprendre coses, a la mesura que es pugui combinat amb els estudis. Jo vull ser culte, vull aprendre de politica ,es com si fos una assignatura de l'escola, vull entendre les noticies, vull entendre que passa a catalunya, com puc ajudar a resoldre aquest problema. No em vull quedar de braços plegats i no ho penso fer. Tant és el que em digueu sr Carretero, i companyia. Us admiro pero crec que passeu dels joves i llavors nosaltres passarem de vosaltres. Pensa que estas posant a tothom al mateix sac i aixo no es fa. Potser hi ha joves que nomes s'hi fiquen per tenir diners, n'hi ha altres que ens agrada.

Pensi-ho .

Això si que és voler construir un país, si senyors.

Totalment d'acord amb el tema de les organitzacions juvenils, i això que tinc 20 anys. Només serveixen per idiotitzar els joves. Alguns joves en saben tant com alguns vells, i tenir-los en organitzacions-guarderia per a que facin "coses de joves" és tractar-los d'imbècils.

Altra cosa és que el millor és que abans de tenir càrrecs s'hagin format, però tenir-los en organitzacions paral·leles és com considerar-los de menys qualitat que els vells.

Molt bona crònica Eugeni. Només falta dir que erem sobre les 300 persones, i que malauradament molta gent va haver d'estar dreta durant l'acte. Anar sumant!

jo hi vaig anar i va estar molt bé. d'aquest acte aconseguirem un bon grapat de nous associats.
de cara als pròxims actes, limitaria el temps de cada assistent per fer preguntes. hi va haver un grapat de dissertacions eternes, molt dignes però bastant intrascendents. l'acte va baixar molt d'interès al torn de preguntes (i els assistents van començar a marxar)

A estat la meva primera assistència a un acte polític amb 68 anys.

La forma d’expressar-se del sr. Carretero, am va convencé, respecte altres politics que sembla que venguin “vetes i fils” o d’altres que actuen com profetes folls.

Crec que es una alternativa als 23 anys mes als del Tripartit, “d’encefalograma pla polític”. Pot donar una energia vital a una societat amb desencís.

L’enfocament sobre la qüestió econòmica que repercuteix a la butxaca, la entendran fins els que diuen que no entenen el català, desprès de anys de viure a Catalunya.
Endavant.

Anem directament a una Constitució Catalana...


Felicitats Reagrupament!!!!!


el meu bloc:
http://portalcatala.forocatalan.com

Estimats companys compatriotes:

Si no recordo malament vam comentar que es va convidar al cònsul americà a aquest acte. I si no s´esmenta res en aquest article he de deduir que no va venir

Em podrieu informar, si us plau?

Potser ara no ve per qué no som res, però és possible que algún dia ens rebi amb ganes de negociar.

Visca Catalunya, la terra que cada dia del món, des de que m´aixeco fins que m´en vaig a dormir, la porto dins el cor a cada segon.

La terra a la que estimo i per la qual somnio la llibertat.

La terra que em fa sentir orgullós i m´ajuda tirar endavant.

Llegint la intervenció del company Carretero, discrepo en dues opinions seves: 1) que els joves no han de fer política sinó formar-se: Ens l'han de deixar als adults? Els joves no tenen dret a dir el que pensen i a actuar en conseqüència? Això no és paternalisme pur i dur? I en el cas que algú ja hagi acabat els estudis o que treballi, ja es pot dedicar a fer política? Em sembla que tot prové d'una confusió d'en Joan: ell parteix de l'experiència dels partits del sistema actual, on gairebé tothom qui entra és per guanyar-se la vida; però hi ha molta gent, i a Rcat en som un bon grapat, que no tenim intenció de dedicar-nos a la política, sinó de recolzar i col·laborar perquè les nostres idees triomfin, sense voler canviar el nostre estat profesisonal. crec que cal una discussió en ferm sobre aquest tema perquè el veig força confús i perillós.
2) Entenc que es defensi per fomentar l'interès dels USA en el tema de la nostra independència, però hem de fer un seguidisme força ingenu i infantil. Ells mai faran res que no sigui favorable als seus interesos, i amb Espanya, ja els va força bé com per no voler canviar res. O ja ningú recorda les declaracions del Secretari d'Estat nordamericà sobre el 23-F ("És un afer intern"). crec que és molt interessant i intel·ligent la proposta d'intercionalizar la nostra situació nacional, però ens equivoquem confiant-ho tot al "gran germà", entre altres coses, perquè la seva situació econòmica el fa fàcilment vulnerable, i potser d'aquí no gaire anys, tindrem més d'una sorpresa. En canvi, cal explicar-nos a tothom; també als USA, però no només a ells. Per altra banda, m'agradaria saber quants mitjans nordamericans van assistir a l'acte d'ahir a Madrid. Així mateix, sobre la posició del govern Obama respecte a la justícia internacional (i em sap molt greu reconèixer que jo també em vaig il·lusionar amb la seva elecció), només cal veure com ha acceptat el cop d'estat d'Hondures (no vull entrar en matitzacions ideològiques; el fet és que es va produir un cop d'estat contra un pgovern constitucional). En resum: no podem ni hem de fer seguidisme; divulgació per descomptat, però a tot arreu on sigui possible. (El 13D vindran representants institucionals europeus; de l'altra banda de l'Atlàntic, cap).
Salut.

enhorabona per la iniciativa d'escriure la constitució, em sembla molt encertat.

El famós editorial coral d'aquest dijous en defensa de l'estatut ha desfermat tota la bilis de la caverna espanyola. I no és més que un article de seguiment a l'atzagaiada del president Montilla fent veure que ara l'interessava un text que ell mateix va començar a esmenar i a mutilar. Polítics catalans i premsa adjacent es troben perduts en el passat en relació a una societat, que está dient prou a tant disbarat. L'actitut de Reagrupament de no parar gaire esment en el cadàver que sortirà del TC qualsevol dia d'aquest, -o d'un altre any-, és d'allò més raonable; la seva resposta és engegar el redactat de la Constitució de l'Estat Català. Que es prepari la Caverna, que això d'avui no ha estat res.

Amic Josep Prat,
primer de tot, salutacions des del barri de Sarrià. Ahir vaig assistir a l'acte de presentació de Reagrupament al nostre barri.
Vaig comptabilitzar -molt per sobre- que pel cap baix devíem ser entre 250 i 300 persones en aquella sala d'actes.
Segon, sóc historiador i professor de secundària. Vaig completar els dos cursos de doctorat i ara estic amb la tesi.
Tercer, encara no sóc membre associat de Reagrupament però m'hi faré. Més d'hora que tard; i si em permets, intentaré donar-te una breu explicació/interpretació -que no justificació- del que van significar per a mi les paraules del doctor Carretero d'ahir al vespre en referència als joves.
En principi hi estic d'acord. Però anem per parts.
En Carretero va dir que les organitzacions de joves idiotitzen ja que aquestes organitzacions que acaben formant part dels partits serveixen per adoctrinar i crear un col·lectiu de "cadells" als que després col·locaran en una llista electoral. Crec que pertànyer a una organització de joventuts desvia/anul·la/tergiversa completament el pensament -crític- del que fa un partit quan arriba al poder.
Com que el sistema de llistes tancades -a pany i forrellat- és el que és i les decideix la cúpula -concretament el secretari d¡organització- podem imaginar com va la cosa. El més llepa és el que puja en l'escalafó. D'aquesta manera sembla que l'ascens dins del partit polític sigui un sistema caracteritzat pel favoritisme, la llepa-cràcia i/o el grampisme. Total, que al final, no ascendeix el que més val o més formació té o més preparat està.
La formació política se suposa que el jove l'anirà adquirint a mesura del temps. Es torna un "xusquero".
I després ja se sap que el xusquero, el llepa, el trepa i el més gris de tots arriba com a mínim a alcalde (ex:Montilla, Parlón, Zaragoza, Ferran. Tots ells del psoe).
Què es considera un jove? El que està en edat adolescent (15-20 anys)?
El que és considerat jove per la societat (20-30 anys)?
El que ha entrat en edat adulta encara que es consideri jove (30-35 anys)?
Quan s'adquireix cultura política? Jo crec que al llarg de la vida. I experiència? El mateix.
Tant la formació personal, intel·lectual i política esdevenen al llarg de totes les etapes de la vida. Però la participació en ella té una data d'entrada, els 18 anys. I perquè els 18? Perque de moment, és l'edat en al que està fixat -per llei- el poder votar.
Els entesos en politologia i sociologia diuen que els drets polítics d'una persona només es poden exercir quan la persona té dret de vot i no estigui privada de llibertat.
Quan es forma una persona? Entenc que en les edats més joves, la teva. En la que a partir de l'acabament de l'ESO i el Batxillerat, hom és capaç de tenir, desenvolupar i exercir un sentit crític.
Abans no podria ser? Potser sí, però dependria de la maduresa personal.
Suposo que les paraules d'en Carretero anaven per aquí. En aquest sentit; un jove si no pot votar, pot formar-se políticament, però no treballar en la política.
A més, perque Catalunya tingui els dirigents polítics més preparats, cal que aquests tinguin la qualificació necessària.
Quan siguis arquitecte, vols que et mani una persona que tingui el mateix rang d'estudis que tu o un que no té acabat el Batxillerat?
Si un dia has de regir els destins de la Nació, jo voldria que fossis una persona capacitada per prendre les millors decisions ja que aquestes ens afectaran a tots els catalans. I prendre decisions és una tasca difícil. S'ha de tenir, al meu entendre, unes capacitats: d'anàlisi, de crítica, d'empatia, i moltes altres.
Quan siguem independents, jo voldria que un dia, et presentessis a casa meva per demanar-me el vot i quan et preguntés quins estudis tens, em diguessis, sóc arquitecte i vull fer això i allò i això i allò altre.
Pensaria, cony!!! Aquest és joves però està preparat i sé que m'entendrà, em respondrà i atendrà les necessitats del país com cal.
Jo no vull més Montilles, ni Zaragozas, ni De Madres...
Vull que la Nació la governin persones formades.
Cal que el jovent estudiï i es formi. L'exercici de la política vindrà després, segur.
Ànims en els estudis.
Agraït.

VISCA CATALUNYA

Es l'hora de deixar els arguments (que ens en sobren) per començar a fer feina... hem d'establir pas a pas tot el procés d'anada endavant. Què en farem dels edificis de l'Estat a Catalunya? Quin procés cal seguir per a independitzar-se democràticament (com ho han fet en d'altres països ara lliures?... etc, etc

Companys i companyes, fa una bona estona i escrit un missatge i encara no ha sortit. Es deu a un retard o és que no el publicareu? Gràcies.

Octavi, jo també sóc jove i penso com en Josep. Tinc 18 anys i estic d'acord en que aquesta és una edat per formar-se i preparar-se pel futur, però has d'entendre que jo també vull col·laborar i aportar el meu granet de sorra a la indepèndencia. Tinc inquietuds i em sap greu que es digui que no puc participar en política (no és la meva intenció ascendir en un partit ni viure de la política). Això no vol dir que deixi de formar-me. Crec que quan se'ns diu "tu quedat a casa, fes bondat, estudia molt i porta't bé" no s'ens fa cap favor, ja que no sóm gaires els joves amb la il·lusió de canviar el món (en la mesura del que poguem) i se'ns crema de cara al futur. Encara que potser alguns penseu que no estem capacitats per actuar i participar en política (en alguns casos us donaria la raó), això no és cert, i per molt que se'ns menystingui (amb bones intencions, això no ho dubto) seguiré sent seguidor de reagrupament i militant als maulets, perque segueixo pensant que puc aportar molt en moltes coses més enllà dels meus esudis i el meu entorn més pròxim.

Comenceu a opinar en matèria de Sanitat i perdreu vots, opineu sobre Ensenyament i perdreu vots, opineu sobre Política Territorial i perdreu vots.
Els enemics de Reagrupament ho saben i per això us paren la trampa.
Si sou una candidatura transversal podeu guanyar les eleccions.
Si no, no.

Vaig militar durant molts anys a una organització juvenil essent membre de l'executiva. Crec que serveix per allunyar els joves de les decisions, crear lobbies inútils que només tracten de fer-se un lloc, per quota, dins la direcció. Els joves no només s'han de formar han de militar de ple dret amb la resta de militants.
Les constitucions, als estats seriosos, no els fa un sol partit. La pau es fa amb els enemics i les constitucions amb els adversaris. Pot servir com a propaganda però poc més.

Benvolgut Oriol,
T'equivoques completament pel que fa als EUA. L'any vinent el Sr. Obama vindrà a Barcelona a veure com porten els espanyols això de la democràcia. I veuràs què bé que ens tractaran els teus amics europeus, o no pas tant bé.

Tot el meu suport a l'opinió del Josep Prat Viñolas. Els joves poden i han de fer política !. Hi ha plantejaments perillosos que poden servir per coses que no són; com ara: podriem arribar també, amb aquests raonaments, arribar a la conclussió que les dones no es poden dedicar a la política perquè s'han de cuidar de la casa?. Seria horrorós fer aquest plantejament , no?. Doncs fer-ho amb els joves també ho és. A la trinxera de catalunya hi hem de ser tots!

Totalment d'acord amb l'opinió expresada pel Josep Prat Viñolas. És evident que els joves poden i han de fer política. Trobo molt perillós fer segons quins plantejament que poden derivar en coses que no són i arribar a conclussions restrictives equivocades. Amb aquests raonaments podriem arribar a dir que les dones no es poden dedicar a la política perquè s'han de cuidar de la casa. Això seria horrorós i inacceptable, no?; doncs el mateix passa si ho apliquem als joves. Els joves SÍ es poden dedicar a la política. A la trinxera de catalunya hi em de ser tots !

Molt bona la feina de la direccio. Tota la rao del mon respecte als joves. Es clar que els joves han de participar en politica pero no abandonant la seva formacio per a fer "carrera" a la seccio juvenil del "partit." Els Estats Units son els que han de certificar la nostra independencia. I Punt.

El projecte de constitucio el necessitem. No podem declarar la independencia i trobar que no tenim ni idea de com han de ser les institucions independents ni de quin tipus d'estat estem creant. Per a reeixir hem de proposar una alternativa clara i elaborada als votants. La qual cosa no vol dir tancada ni innegociable ni que prengui partit en conflictes ideologics entre els catalans. Aqui es on, d'acord amb Agerenc, vull demanar que es vagi amb cura amb la redaccio de "programes en matèria de Sanitat, Ensenyament, Política territorial, Cultura... i en totes les matèries que concerneixen el desenvolupament ciutadà." Si cinc reagrupats parlem al cafe sobre aquestes politiques segur que defensem coses molt diferents. Es tracta, penso, de trobar un minim comu denominador que no crei rebuig a ningu, segurament apuntant a mancances i en com la independencia i la transparencia pot permetre resultats millors, es tingui la solucio ideologica que es tingui. Prendre partit per solucions publiques o privades, un tipus de finançament o un altre, un model organitzatiu o un altre seria un desastre que trairia l'essencia mateixa de Reagrupament.

Jo ahir no vaig ser a l'acte, però pel que li he sentit a dir altres cops sobre els joves i la política, no crec que digues que no es dediquessin a la política en el sentit de participar-hi, sinó en el sentit de fer-ne una professió. És a dir, que abans de servir el teu país en un càrrec electe, has d'haver demostrat qui ets i el que vals en la vida professional.

Hara si que m'he hi descolocat amb aquestes propostes de Reagrupament.
Crec que un dels compromissos era que una vegada assolida l'independència Reagrupament desapareixia, es dissolia una vegada aconseguit l'objectiu.
Esta molt bé pensar ja en la Constitució Catalana en comptes d'estatutets ni concerts, però aquesta feina la farà el parlament d'un pais ja alliberat, quan sigui un pais normal. En el seu moment, ja vaig ser crític en la constitució dels grups de treball, i hara es confirma que se esta treballant en elaborar programas electorals en diferents àmbits. Crec que es una gran errada.
Seria bó que des de la direcció de Reagrupament ens diguesin de debó si des del Parlament es preten fer gestio o no. Això es molt perillós, ens portarà a desacords entre tots els que estem associats. Recordem que a Reagrupament estan associada gent de molts diversos pensaments en quan al model social. Aixó es complicar-se la vida. El gran atractiu del missatge de Reagrupament es precisament aquest: Ni dretes , ni esquerreas ni res de gestionar les engrunes, hem d'avançar des de la transversalitat.
La transversalitat, si ens la creiem de debó vol dir que estem tots convidats en el mateix objectiu: La independència i la regeneració. Tot el demes no compte, ni dretes, ni esquerres, ni blancs, ni grocs, ni negres, ni joves, ni grans, ni homes, ni dones, etc.,
Evidentment, també crec que en la transversalitat no es poden fer exclussions, ni de joves ni de res, només cal una cosa: estimar el país i volguer fer-ho lliure!
Quan siguem un pais lliure, que ho gestiioni qui vulgui i, Reagrupament... vol o no vol?

S'ha d'entendre el que diu Carretero sobre els joves. Ell està en contra dels grups de delfinatge dels partits. Lloc on deixar als joves fer simulacres mentre se'ls adoctrina adequadament als ideals del partit corresponent. No hi ha d'haver divisió juvenil, cosa que no impedeix la seva col·laboració al territori.

Amic Adrià,
pel que has escrit, ja tens 18 anys i ja pots votar. Participar en política, tal i com he expressat en el meu escrit, és decidir. I tu a les properes eleccions podràs exercir els teus drets polítics, votant. Votar és un acte polític.
El que no sé, és si l'amic Josep Prat té o no la majoria d'edat. Per això li faig la disertació.
És lloable que els joves facin o vulguin fer política. Però és molt important que es formin.
El jove de menys de 18 anys pot ajudar a estendre el moviment sobiranista i la idea que és bo per a Catalunya i els catalans la INDEPENDÈNCIA.
El problema rau, em sembla, en la possibilitat que els joves menors de 18 anys no puguin exercir els seus drets polítics.
Potser hauríem de canviar la llei i posar el límit més avall, posem en els 16 anys?
Si canviem la llei i establim que els 16 anys és l'edat mínima per poder exercir els drets polítics llavors endavant.
Però cal que ens plantegem si un jove d'aquesta edat té les capacitats i facultats de prendre decisions polítiques encertades.
I com ja vaig expressar en l'escrit anterior, jo vull que el meus governants prenguin les decisions més encertades i més madures possibles.
Els joves poden fer política però crec més important que es formin.
Política i formació han d'anar de la mà.
El que vaig entendre que va dir en Carretero va ser que una persona sense formació no pot dedicar-se a la política; entesa la política com a pràctica professional. I seguint amb el discurs que va fer, va afirmar que, una persona si només es dedica a l'activitat pública sense haver desenvolupat una tasca en l'àmbit laboral no arribarà a ser el polític que ens mereixem perque li manca una experiència molt valuosa, la que dóna el món laboral.
Suposo que es referia a aquelles organitzacions juvenils que només serveixen per formar "cadells" sense cap altra ambició que "endollar-se" a l'administració.
I això cap eradicar-ho.

VISCA CATALUNYA

Jo vaig ser a l'acte on va dir això dels joves, i la veritat és que em va ofendre una mica el comentari aquest relacionat amb els joves. Tinc 19 anys, i des dels 15 vaig començar a militar a les JERC. Ara estic a Rcat. Jo no vull crear cap organització tipu JERC a Rcat, perquè en realitat, no serveixen de gairebé res. Però si alguna especie de corren intern, que puguem parlar entre nosaltres i aportar coses, i organitzar la campanya a les universitats. Sense els joves tampoc es guanyen eleccions, som 200.000 estudiants a les universitats catalanes, que no ens menys tinguin. Els joves som un actiu molt important, sobretot com a mà d'obra, soldadets.
Per sort en Carretero no ho decideix tot, i ja es veura com va tot.

En Carretero ha dit literalment "la política ja la faran quan estiguin preparats". Per mi, fer política és votar, llegir els diaris i opinar sobre els temes amb amics i família, anar a manifestar-se, etc. Si diu que els joves no podem fer política entenc que considera que no estem capacitats per a això. Precisament perque penso que fer política és molt més que estar militant en un partit i ocupar un càrrec, crec que els joves podem i hem de fer política.
Octavi, jo si crec que els joves hauriem de votar amb 16 anys, pensar que pel simple fet de no tenir tanta experiència estem menys preparats és un error. Tranquil, que els que passen de la política no votaran ni amb 16 ni amb 40. I si no fixa't que els joves hem tingut sempre un paper important per molt que se'ns hagi ignorat moltes vegades, per exemple a finals del franquisme, quan van ser els universitaris els que més es van atrevir a manifestar-se. Fixa't també en les manifestacions actuals, hi ha moltíssims joves.
I ja sé que en Carretero no ho deia per infravalorar-nos, ja que és una dels millors polítics que hem tingut mai i no cometria un error tan simple, però el fet és que ha dit que els joves no estem preparats per fer política, i repeteixo que per mi fer política és molt més que militar en un partit o associació. És en això en el que no estic d'acord.

Estem d'acord, s'hauria de poder votar a partir dels 16 anys.
I jo penso que sí, els joves han d'implicar-se en política.
El que em grinyola és que accedeixin a càrrecs públics.

Jo no crec que Reagrupament hagi de tenir més objectius que la independència i la regeneració política. I una vegada aconseguit, tal com es va dir en un principi, desapareixer com associació. La feina de construir un país nou serà llavors del poble, segons decideixi a les urnes, no?
Perquè ara comencem a embrutar-nos amb aquestes decisions que l'únic que pot fer es dividir-nos? Què faré jo si no estic d'acord, per exemple, amb el model d'educació o de sanitat que plantegi Reagrupament? Començarem a semblar un partit polític qualsevol...
No ens deixem portar per aquells que ens critiquen dient que no tenim programa, pq aquesta es la gran trampa. La nostra gran força ha de ser la unió de pensaments moooolt diferents, però amb la independència i la regeneració política com a objectiu. Clar i net.
Em sembla que aixó s'hauría d'explicar molt bé. I em sembla que no s'ha fet.

No vaig assistir a l'acta de presentació de Reagrupament, al districte de Sarrià. He escoltat el que va dir Carretero i he llegit els comentaris anteriors. Crec que Carretero s'equivoca, bàsicament en dues coses: Primera: la referència al món americà. Bona part de la societat americana és i ha estat des dels seus orígens fomentadora de l'individualisme i la insolidarietat. Jo no comparteixo ni estic d'acord amb tot aquell que fomenta aquests principis. Ara més que mai, necessitem persones solidàries i "socials". Segona: Què diu que els joves s'han de dedicar a formar-se i quan siguin grans ja faran política? I tots aquells i aquelles que no tenen accès a una formació bàsica? Perquè un partit o qualsevulla forma d'associació no pot esdevenir un lloc de formació i de posada a la pràctica per tots els que els interessa la política?
Penso (i voldra equivocar-me) que Carretero té una comisió en els viatges que la gran burgesia del païs organitza per enviar, els seus fills a estudiar a EEUU. Quína llàstima aquesta necessitat de manar més que els altres, de sobresurtir i erigir-se com salvadors. Catalunya no els necessita.

Jovent, cal lluitar i suar per assolir la independència tinc 21 anys i crec que em de crear un moviment juvenil d'acció (no separat a reagrupament). No té sentit crear unes joventuts tradicionals on es formin els militants per aquí a 20 anys ja que si triomfem serem independents l'any que ve; i tampoc cal marejar més el panorama polític amb una sigla més, cal centrar tots els nostres esforços amb reagrupament. cal lluitar tots a la mateixa trinxera amb una sola idea CATALUNYA.
PD: Adrià per curiositat d'on ets? Si ets del baix camp potser ens coneixem i tot!

Penso el mateix que el David, ja en el seu dia em va costar acceptar un segon objectiu, el de la renovació democràtica, fins que vaig comprovar que era tan o més engrescador que la mateixa independència. Amb això, i junt que és una idea totalment transversal, em va fer que me'l empasses més o menys fàcilment, sempre amb el recel de quan? Quan farem aquesta renovació? Si després de proclamar la independència, ens hem de dissoldre, no? Però bé, com a esperit, com a intenció declarada per avis a altres formacions polítiques, per servir d'exemple de com s'han d'aproximar a la política, i després de tot el que està sortint darrerament a la llum pública de tots els casos de corrupció, em sembla d'allò més necessari.

Totes aquestes intervencions són molt interessants perquè mostren una gran inquietud i ganes de participar de molta gent de Rcat, però també posa de manifest que ens cal avançar posant en comú tot un seguit que qüestions que, si no tenim ben aclarides i consensuades, ens poden fer mal. Per exemple: Aquesta intervenció d'en Joan Carretero (persona que considero d'una vàlua i integritat extraordinària) sobre el jovent i el seu paper en la societat actual, és una resolució i acord de tot Rcat o és una opinió personal seva? Jo no he llegit enlloc que Rcat hagi decidit res sobre els joves, o potser vaig errat. Crec que si parlem de regeneració democràtica, això també vol dir (a més de totes les bones mesures que se'ns anuncien) que hem de defugir del lideratge inquestionable i unipersonal dels grans líders.
Per altra banda, estic molt d'acord amb tots els companys i companyes que es mostren preocupats per la presa de posició en temes "delicats". Jo em considero una persona anticapitalista, però llegeixo i respecto les opinions que molts companys manifesten a través d'articles d'opinió o comentaris en aquest web, de la mateixa manera que estic segur que ells respectaran els meus punts de vista quan els manifesti. Perquè si no actuem així, d què servim? Per això ja estan els partits del sistema, que de ben segur que no ens duran els nostres dos grans objectius fundacionals. Hem de ser hàbils per evitar qualsevol discussió interna sobre USA, Palestina, Israel, Chávez o Cuba, esquerra, dreta, centre, serveis públics ... Si no ho aconseguim, no farem res per Catalunya; ens tornarem com els altres, i ja sabem on ens durà això. Deixem la nostra ideologia personal pel dia de demà, no us sembla?

No ens cal sols una constitució... també ens calen altres coses:

1) Declaració d’independència. Ens cal començar a treballar en aquest text. Aquests seran els fonaments del nostre estat. Per redactar-la, podem seguir el model dels EUA: cal que un grup de prohoms es reuneixi i elabori aquesta declaració. S’ha d’escriure sense politiqueries, amb visió de futur i d’estat.
2) Constitució. Un cop tenim la declaració d’independència, s’ha d’ampliar el seu abast per mig d’una constitució. L’estat haurà de tenir lleis pròpies, i ja hem d’anar pensant com han de ser. Jo crec que una constitució ha de ser breu, sempre es més fàcil afegir coses que treure’n.
3) Model institucional. Quines son les institucions que ha de tenir el nostre estat. Com han de ser el govern, el parlament i la justícia. Quina ha de ser la organització territorial. Com han de ser l’exercit i la policia (Personalment prescindiria de l’exercit, però he d’assumir que no tothom hi està d’acord). Com ha de ser la educació. Com hem de veure les religions. De quina forma s’assoleix la ciutadania…
4) Model social. Com ha de ser la nostra societat? Quins seran els nostres valors? Això, que pot semblar trivial, no ho es. Si ens fixem, pràcticament cada estat europeu te un model social propi. França i Espanya, els estats veïns tenen models socials diferents, com també els països del nord, tant d’Europa, com d’Amèrica.

http://peppla.com/blog/?p=46#more-46

Així com estic absolutament d'acord amb que els joves no han de deixar els estudis per dedicar-se a la política, crec que és un error deixar-los completament al marge. Les persones joves, entusiastes i si es vol una mica il·luses, són imprsecindibles per dur endavant un moviment que es basa en la il·lusió i en canviar el sistema establert. A més en un sistem on els joves cada cop passen més de la política a qualsevol nivell, incentivar-ho pot ser molt perillós.

Confiem més en el seny de tots nosaltres. Queda clar de totes les intervencions anteriors que junts formem un bon equip:

1) El joves no s'han de dedicar a fer de polítics i sí a formar-se.

2) Els joves s'han d'implicar en la política per canviar el món: és el que toca. Més endavant el món t'acaba canviat a tu. Quan hàgim de sortir al carrer perquè ningú ens enviï els tancs, els joves segur que seran (serem) els primers a fer-ho.

3) Els joves han de tenir inquietuds polítiques. Si no mal futur ens espera.

4) Redactar una constitució és justament fer un exercici d'estructuració del poder a nivell de l'Estat Català, no és fer un programa polític. Les bones constitucions no pressuposen models socials més enllà de l'ample espectre que té una democràcia madura. Els països del tercer món sí que es declaren socialistes o capitalistes o presidencialistes-personalistes. Confiem EN ELS NOSTRES EXPERTS. Seran ben transversals en el seu redactat. Segur.

5) Les sectorials no són per fer un programa polític sinó per tenir capacitat d'elaborar propostes polítiques. Al Parlament no hi farem gestió (a menys que treiem majoria absoluta), però sí caldrà votar assumptes amb rerefons tècnic (i polític). Més val que tinguem experts a casa que puguin elaborar/consultar als experts (col.legis profresionals, empresaris, sindicats, etc) quines són les prioritats a legislar i quines les estratègies a seguir.

Entre el tot i res hi ha el seny i cal ser pràtics. Políticament transversals sí. Innocus i buits de contingut socioeconòmic no.

Jo sóc economista per una universitat anglesa, parlo 4 llengües (amb domini alt, no d'acadèmia) i tinc 27 anys, no m'he afiliat pq estic actualment a l'atur i vull pagar el carnet amb els meus quartos i de segur que ho faré quan tingui un sou. Li dono tota la raó al Sr. Carretero. Jo no estic preparat per dedicar-me a la política pq sino votaria a qualsevol altre partit que posen a tota aquesta colla d'analfabets per manar-nos. Una dada: en els països occidentals entre el 50 i el 60% del PIB és controlat per la institució pública, algú creu que un país pot rutllar estant controlat per aquesta plaga analfabeta? Als joves emprenyats que han escrit aquí: si t'estimes Catalunya de debó dedica les hores aquestes que vas a veure al Dr. Carretero o a fer l'indi amb els maulets a estudiar idiomes, a treballar gratis (sí, gratis si cal) a qualsevol empresa per veure de què va el tema i quan arribin les el·leccions vota Reagrupament i així esdevindràs un autèntic patriota i hauràs entès el missatge de Reagrupament. Si no, estàs canalitzant tota la frustració en el lloc equivocat i fent mal allò que defenses, en comptes d'una Catalunya forta l'estàs convertint en una de mediocre per molt que et cremi l'status quo actual. Estudieu i deixeu les empreses grans per qui tingui experiència i coneixement i sigueu productius o viurem en un país independent però empobrit fins l'ós. Per cert, encara visc a Anglaterra per apendre noves maneres de fer les coses i he començat a estudiar el 5è idioma. En política l'únic que vull és transparència i independència, no em fa falta saber res més, si Reagrupament m'ho dóna; els voto, si no; no voto.

Fa molts anys que no compro diaris, ja que no hi ha cap en el qual senti representada la meva ideologia; malgrat tot, llegeixo un munt de diaris cada dia. Una de les coses que em molesta més desagradablement és el to de molts dels comentaris que s'hi afegeixen; per això m'agrada entrar a llegir els comentaris fets a les diverses aportacions d'aquest web, ja que sempre hi ha un gran respecte per a qualsevol opinió, s'estigui o no d'acord. I per això m'ha sorprés el comentari d'en Bernat (d'ahir, 29), ja que s'entronca amb la línia que comentava. crec completament fora de lloc titllar de "fer l'indi" a un company que ha dit que col·labora a Maulets, i m'agradaria que en Bernat ens expliqués quina reflexió el fa menysprear d'aquesta manera una posició política legítima. Per altra banda, també seria interessant saber per què empres aquesta definició "fer l'indi", amb la càrrega despectiva, colonial i reacista que traspua. Així mateix, començo a estar cansat de tota la gent que pensa que el gran i únic servei que es pot fer al país es formar-se... per muntar una empresa. Hi ha molts que, amb estudis o sense, no tenim cap ambició per pasar-nos la vida treballant per fer diners, i no per això ens sentim menys patriotes. Encara que només fos per simple estadística, podem deduir que si només podem comptar amb empresaris, anem ben malament.
Jo sóc llicenciat i sóc professor d'institut, i mai he tingut més ambició que fer bé la meva feina. Sembla que. segons alguns, amb això no n'hi ha prou: A més d'agradar-me ensenyar història, també hauria d'haver fundat un centre privat. Discrepo totalment d'aquesta visió reduïda i reductora de la societat. A veure si entenem TOTS i TOTES què vol dir "transversal" i ho assumim; jo estic disposat a fer-ho, i per això recolzo Rcat. Salut.

He llegit amb interes l'article i els comentaris; veig que anem bé, que s'imposa la tendència a millorar el nivell cultural dels polítics i si això repercuteix a la millora del nivell de tot el poble, és quan vertaderament anem bé perquè no son sols els polítics o els directors els que fan la "música", sinó tot el poble. Si el nivell cultural d'un poble és baix, el resultat d'unes eleccions serà també de baixa categoria perquè s'haurà fet des d'un punt de vista subjectiu, materialista i/o sense responsabilitat en vers els altres, la natura, etc. Ja he llençat alguna vegada la idea de que per poder votar s'hauria d'adquirir una llicència que acrediti haver fet uns cursos de civisme, política, etc. en un nivell suficient per poder opinar i votar amb responsabilitat. No ens podem posar al volant d'un cotxe sense haver adquirit la corresponen llicència, però tothom, i també el més imbècil pot votar un partit amb persones corruptes, mafioses o caòtiques al capdavant. Només amb la llibertat i amb la CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA tenim la possibilitat de redefinir i REGENERAR LA DEMOCRÀCIA.
Seguidament poso còpia d'una opinió que fa ja algunes setmanes he donat a un article de l'AVUI:
Tots els partits tenen coses bones i coses que no agraden a tothom. Perquè no agafar el bo d'aquí i el bo d'allà i mirar de fer les coses objectivament ben fetes? Clar, per això caldria una cultura d'entesa i de no prioritzar interessos personals; caldria evitar el fanatisme i la mentalitat de rebuig a coses bones només perquè no son de la pròpia collita. Aquesta idea pot portar molt lluny i a canvis fonamentals; p.e. que per votar s'hagués d'acreditar haver fet certs cursos de responsabilitat cívica. O també que s'haurien de poder votat alguns punts dels que un partit presenta i no tot el paquet. Ens hauríem de preguntar si el vigent sistema de partits i de votació a les urnes, és prou adient per solucionar problemes i evitat xerrameca inútil. Ah! l'aspecte físic dels polítics, i les seves facultats demagògiques no haurien de tenir tanta importància. Ja el filòsof Descartes va dir que el nivell cultural d’un poble es veu reflectit en el resultat de les votacions, i que una política de qualitat sols pot sortir d'un poble amb cultura de responsabilitat. Potser caldria regenerar i redefinir la democràcia? Potser caldria primer la INDEPENDÈNCIA i després, ja ens feríem un país a mida?

Diuen que la guerra és una cosa massa important per deixar-la en mans dels militars. De la mateixa manera crec que una constitució és una afer massa important per deixar-la en mans dels juristes.
Els juristes pot ser son els més indicats per donar forma al redactat, però crec que no haurien de monopolitzar, com sembla, la seva redacció.

Sobre els joves i la política, crec que tenen tot el dret en participar-hi. Jo, per la meva banda, votaré qui pensi que està millor PREPARAT per a la tasca determinada a desenvolupar.

Per cert. Això de que els missatges siguin repassats prèviament per l'administrador, no m'agrada. El administrador sempre pot esborrar a posteriori qualsevol missatge. M'explico?