Quan es vol aconseguir un objectiu problemàtic és
necessària una fe absoluta en la victòria. És més, si la fita és
difícil, és imprescindible abandonar qualsevol indici de por al fracàs.
Es pot entendre que persones que han estat tota la seva vida lluitant
per la independència de Catalunya, suportant frustracions continuades,
ara tinguin dubtes que l’alliberament definitiu estigui arribant.
La situació d’Europa i del món és ara molt diferent de la que hi havia fa pocs anys. Catalunya està ara a pocs passos d’aconseguir la independència, però pot ser que si no hi ha una veritable moral de victòria, no es pugui aconseguir la llibertat definitiva.
La contínua degradació de la classe política ha portat a un desencís col·lectiu que ha fet pujar el nivell d’abstenció electoral a unes xifres esfereïdores. Una proposta honesta i clara que prometi redreçar la nostra nació pot decantar una majoria d’electors a encaminar el seu vot a unes persones, fins ara poc conegudes políticament, ja que els que coneixien de sempre ja no mereixen confiança.
Independència i polítics honestos. La independència de la nació catalana no necessita més adjectius. Catalunya, nació totalment independent dins el concert mundial de nacions.
Polítics honestos ja és una altra qüestió. És necessari un sistema electoral que permeti al poble saber qui vota. També els representants del poble que entrin al Parlament han de ser persones que prèviament hagin demostrat la seva vàlua en la seva vida profesional. El sistema actual de polítics professionals que, en molts casos, el seu primer salari ja va ser de procedència política, no permet que tinguin els suficients coneixements per fer lleis justes i nomenar governs eficients.
Les eleccions de l’any 2010 poden portar tant la independència com la la regeneració política. En pocs anys Catalunya pot ser la Suïssa de la Mediterrània.
Una majoria al Parlament és possible si els arguments són suficientment convincents, perquè el poble voti candidats independentistes. És imprescindible una moral de victòria. Si no es fan les coses bé o el poble no respon adequadament, és molt probable que l’oportunitat no es torni a repetir.
