L’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent és un text jurídic que no satisfà cap de les reivindicacions nacionals del nostre país. Tal com va quedar després que les Cortes Españolas hi passessin el ja cèlebre ribot, no suposa cap avenç real ni en reconeixement nacional, ni en increment competencial, ni en matèria de finançament.
Tres anys llargs de vigència de l’Estatut fan palès que Catalunya continua sense poder decidir sobre cap de les polítiques fonamentals per al desenvolupament d’una societat moderna, i es manté esclafada pel pes insuportable d’un espoli fiscal sense comparació al món occidental.
Així les coses, l’amenaça d’una sentència del Tribunal Constitucional que retalli el minso autogovern de Catalunya pot arribar a situar el nostre país en una situació d’infraautonomia en comparació, fins i tot, amb altres comunitats autònomes de l’Estat, que recullen en els seus estatuts previsions idèntiques a les de l’Estatut de Catalunya, però que no han estat recorregudes davant el TC. Però aquesta no seria la conseqüència més important d’una sentència desfavorable: sense cap mena de dubte, que el TC lamini encara més l’Estatut tindria un efecte de cop psicològic col·lectiu sobre la part de la societat catalana que, fins ara, encara creia possible un encaix satisfactori de les aspiracions nacionals de Catalunya en el si de l’Estat espanyol.
Aquesta situació crea un evident desassossec entre els sectors polítics i socials que, fins ara, han viscut còmodament instal·lats a l’statu quo de la dependència. És en aquest context que s’ha de llegir l’editorial conjunt en defensa de l’Estatut que, el passat 26 de novembre, en un fet sense precedents, van publicar dotze diaris editats a Catalunya. Quan avisen que una sentència contrària a l’Estatut posa en perill l’esperit de la transició, el que estan dient és que temen que un pronunciament judicial en aquests termes faria indissimulable la gran estafa que el règim autonòmic significa per als catalans.
Els independentistes no hem de témer res de la sentència del TC sobre l’Estatut. Ni amb l’Estatut actual, ni amb l’anterior, ni amb el que pugui resultar de la sentència del TC, la nostra nació no té garantida la seva continuïtat com a comunitat nacional diferenciada; ni la nostra llengua, la seva supervivència; ni els nostres fills, un futur de progrés i prosperitat: tot això només ho aconseguirem si disposem del poder polític que només els estats sobirans ostenten.
Aquesta ha de ser la nostra resposta: que només un estat propi garanteix la dignitat nacional de Catalunya. Una resposta que cada cop comparteix un nombre més elevat de catalans. Una resposta que l’any que ve ha de tenir traducció política al Parlament de Catalunya.
Molt ben expressat: la nostra nació, la nostra llengua i el nostre benestar només seran defensats amb un estat català. Els catalanistes del segle XXI som els independentistes.