Més clar l'aigua. Visca Carretero!!!

Hola a tothom,

Sóc simpatitzant des del inici de RCat. Si RCat guanya o marca el caràcter d'ERC clarament aleshores em plantejaré entrar a ERC.

Si no és així i Esquerra (ja no ERC perquè deixarà d'existir) passa a ser l'escapulari catalanista folklòric del PSC com fins ara, doncs em tanco a casa amb fills i nets, i s'haurà acabat tot.

Si col·lectivament no volem ser res més que els altres espanyols, maleïts siguin els que poden fer quelcom i no ho fan.

Salut

Sòc militant d'ERC. Entenc que no hi ha cap altra opció que la de fer política, i fer política tenint al davant els espanyols deu ser molt difícil. Després de molt pensar, anar a xerrades de les diferents opcions dins del si d'ERC, he decidit donar confiança a la candidatura d'en Puigcercós i en Ridao. Per què? Perquè malgrat tot els errors, crec que s'ha avançat molt cap a l'autodeterminació, cap a la Independència, entre tots. Entenc que tots som Gent d'Esquerra Republicana i quan dic tots vull dir que tant en Carod, en Carretero i l'Uriel, per dir alguns noms, aporten riquesa al nostre projecte. Però alhora estic decebut pel soroll que fem qüestionant-ho tot. ERC no té mitjans mediàtics per crear complicitats i som tan inconscients que col·laborem amb qualsevol que després magnificarà l'impacte dels nostres desacords interns. El debat enriqueix però sigueu prudents, sisplau, a l'horad'expresar les vostres idees i sobretot no carregueu contra companys. ERC aglutina un ampli espectre del panorama i cal tenir la capacitat d'integrar i no dir, com ho ha fet en Carretero, que després del Congrés si van mal dades, seguirà mantenint el Reagrupament ben viu. Jo no li demano que renuncii a les seves conviccions, però hauria d'acceptar que en les formes, hom de vegades ha d'acceptar la voluntat dels altres expresada democràticament. Només és una opinió més de les tantes i tantes. Salut!

Només vull deixar constància que en el bloc per on es manifesta el col·lectiu 1 d'abril, a mésvilaweb, l'article immediatament anterior a aquest suposat suport a la candidatura de Reagrupament, literalment diu:

"no tenim clar que Reagrupament.Cat, que en el seu moment va iniciar un procés de segregació i d’enfrontament amb la direcció del partit, pugui aventurar-se a re adreçar la malmesa situació d’ERC."

És just dir que també critica les altres tres candidatures continuistes.

Per cert, faig meves les paraules d'en Josep Mª Duran en el comentari anterior. Crec que som molts els independentistes que ens hem sentit rebutjats per ERC, i no hi militem, a causa del rumb que ha marcat la direcció actual, i que esperem il·lusionats que Reagrupament guanyi per poder militar.

Benvolgut homònim, si tots els que en els darrers 12 mesos els he sentit dir el que tu aquí repeteixes s'haguessin afiliat quan era el moment ara no hauriem de patir car guanyariem per golejada abans de baixar de l'autocar, és molt bonic mirar-ho tot des de la barrera mentre altres s'escarrassen en fer quelcom, uns poquet, com és el meu cas, però Déu n'hi do!, el que alguns companys fan després de la seva jornada laboral i sacrificant bona part de la seva vida familiar.

Brutícia. El joc brut dintre de les nostres files és encara més fastigós que quan ens el fan els espanyols. És sabut que en totes les organitzacions humanes les enveges, els interessos, un concepte lleig de les relacions humanes, porten les més grans calamitats i desil·lusions.
Digueu-me somiatruites, però espero i aspiro que la regeneració que promovem ens apropi a un concepte generós i després de les actuacions polítiques i de l'acció de govern.
Regeneració a ERC, al govern, al país.
Aquesta fètida maniobra encara ha d'aclarir més en quines mans està l'organització que ha d'ésser punta de llança de l'alliberament de Catalunya. També és senyal inequívoc que el canvi ja és a tocar, i que és més necessari que mai.

Tot aquesta moguda fa evident que votants i ex-votants, militants i ex-militants estem molt cremats amb l'actual Esquerra. N'hi ha que volen canvis sí o sí, perdent fins i tot les formes. Som demòcrates i volem la independència i si no convencem que el canvi és fonamental per al futur del nostre país, no farem res.

Si guanyen al proper congrés nacional una altra candidatura, més concretament, una candidatura continuista, ells mateixos aniran accelerant cada cop més el desastre electoral del partit. I els de Reagrupament.Cat (jo m'hi sento com a simpatitzant, després com a militant), esperarem tranquil·lament fins que algú compti amb la nostra posició i els nostres arguments.

Recordeu que el canvi és l'únic que no canvia. Tot arribarà pel seu propi pes.

Hola a tothom,

Benvolgut homònim Josep Maria, potser tens raó però dues coses:

1.- No jutgis pensant que no fem res els que no hem volgut engreixar les arques del partit en benefici dels que se n'aprofiten, perquè potser ja ho fem a on cal, i més.

2.- El meu retret fonamental és per als que han desfet les il·lusions d'un poble per sotmetre's als espanyolistes per un plat de llenties.

Salut

POTSER SI QUE SOM UNS IMMADURS,EN COMPTES D'ANAR TOTS A LA UNA ,ENS DEDIQUEM A BARALLAR-NOS,ARA ENTENC PERQUE LA DRETA SEMPRE GUANYA,ENS HEM DE FER GRANS NOIS!
SALUT I REPUBLICA

a vore catalanets, no veieu que això d'esta associació és cosa de Gent d'Esquena?

Joan Carretero sempre ha dit que si guanya un altre candidat, ell simplement tornarà a Puigcerdà a fer de militant de base.

Ahir hi va haver manipulació periodística sobretot en el diari Periódico i en el programa de TV3 "Els matins". El Cuni... sense comentaris... que se'n vagi a riure a seva casa!

Que aquests detalls no fasin trontollar la proposta d'en Carretero, i recordo:

CARRETERO PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT!

Bé per Carretero, demostra una prudència política que per desgracia mlts altres del partit ignoren. Com poden treballar junts l'endemà de les eleccions havent dit algunes coses ?. L'actual executiva - i no assenyalo noms en concret- per no haver acceptat les resonsabilitats electorals, passarà a la història a la hiistòria com la més disgregadora. QUE NO VINGUIN ARA A DONAR LLIÇONS DE RE

Jo també em tornaré a fer militant si guanya en Carretero. Es precís un canvi radical. El catalanisme ho necessita. Doncs no es tracta de seguir fent la viu viu i qui dia passa any empeny. Es tracta de que moltíssims catalanistes n'estem fins els torrons de persones indignes, de renúncies i d'oportunitats perdudes. S'ha de fer net. Quan més fort sigui el resultat a favor d'en Carretero, millor. Aquest home es un rara avis a la política i és la única oportunitat que veig per començar de nou, fer net i fer sinèrgies catalanistes per consolidar un moviment majoritari d'una vegada per totes vers l'independència de les nostres terres.

No crec que haguem de fer massa cas de l'opinió d'uns militants de base que s'han posicionat a favor d'algun dels candidats i que no estan adherits a RCAT. Cada militant és lliure de fer el que trobi convenient. Estic convençut que també hi ha simpatitzants d'altres candidatures que opinen el mateix vers en el seu cas. L'important és que jo veig un corrent de fons de la militància de base d'ERC i de quadres mitjos que apunta vers RCAT per solucionar els problemes de solvència en el partit. I perquè se sap que RCAT a part d'estar preparats per portar a bona port ERC, a més a més hi depositen les seves il·lusions.

Sóc un ex-votant d'ERC. L'unic que vull recordar és que aquest partit té més ex-votants que militants. Em sembla molt bé que cadascú, com el senyor Albert que ha optat per en Puigcercós, opini, però això si, si per a un militant independentista un estatut (de comunitat autónoma) retallat és avançar cap a la independència, malgrat els errors (garrafals, infantils i incoherents, certament) és que jo, en aquest partit independentista no hi tinc cabuda. Aquesta és una opinió d'un ex-votant i fiqueu-vos a la barretina que d'aquests n'hi ha més que militants i el suport del poble és vital per assolir l'independència.

Endavant Rcat! El dia 7 guanyarem i farem que 'esquerra' torni a ser 'ERC'! Heu vist l'enquesta sobre les preferències de candidats que estan fent a vilaweb ? En Carretero té un suport de vora el 80%. La gent catalanista, els votants d'ERC, prefereixen en Carretero. Cal que la militància ho tingui en compte també.
Aconseguirem redreçar ERC i ser el partit majoritari de Catalunya en dues legislatures! ENDAVANT!

Potser algú hauria de dir que el col.lectiu 1 d'abril ha admès que va discutir sobre aquest punt d'abandonar el partit, però que finalment no van decidir no incloure'l en la declaració final del dia 2. La informació sobre la suposada amenaça es va publicar durant la matinada del 2, sense que ningú la contrastés ni res.

Tot sembla formar part d'un joc muntat per terceres persones, en què aquest col.lectiu s'ha vist immers potser per tenir-hi a dins un talp. A Cimera Extraordinària ja s'han fet ressó del muntatge. Ara més que mai Reagrupament! Qui munta aquestes farses evidencia que està molt desesperat. En Joan i na Rut tenen totes les de guanyar.

cada cop veig més aprop el canvi de rumb que farà ERC gràcies a la victoria d'en Carretero i la Rut! jo sóc votant i simpatitzant, mai m'havia plantejat militar a un partit polític, però gràcies a RCAT m'ho estic plantejant molt seriosament!

Estic d'acord amb Carretero quan diu que el que hem de fer és sumar esforsos per tal de fer una ERC més forta, però jo vull dir que ami "Esquerra", així tal qual i com fins ara, cada cop em representa menys...pertant a les eleccions del 2010 m'ho pensaré dos cops!

Necessitem tots plegats, hi espero que així ho vegin els militants, que RCAT entre a l'ejecutiva del partit hi fagi una ERC més forta, més lluitadora, més independentista que mai!
Per sobre de tot, l'Independència! Es la basant nacional l'eix vertebrador que ha de tenir Esquerra REPUBLICANA de CATALUNYA!

molta sort!
salut i força!

D'acord. Però jo crec que encara hi ha més votants que militants. No vull polemitzar. No en sé. Només expressar el meu sentiment. Cal anar a la una. Quan he sentit dir que es qüestió de velocitats, m'he sentit reconfortat. Quan sento que els nostres líders no arriben a acords, veig la dificultat. Però el que em preocupa molt és quan no veig voluntat positiva. Company Hèctor, ho dic de debò. Estem on estem i fa falta canya, la canya de les votacions. He revisat els acords del Congrés del 2003 i la direcció ha anat cap a les seves directrius. Ara no és just dir, personalitzant, que les errades són només seves. En ZP ha fet malbé qualsevol esperança. Però ara ja sabem que és mentider de mena i espanyolista com el més ultra dels peperos. Calia intentar-ho. Visca en Puigcercós i Visca en Carretero! I Visca Catalunya Lliure!