L’impost de successions, com indica el seu nom i tothom sap,
és el que grava i han de pagar les persones que hereten quelcom d’altri.
Però en la seva actual concepció aquest és un impost regressiu,
injust, ja que no recapta de les classes altes, sinó i molt
particularment de les classes mitges i mitges baixes.
Per què resulta així a la pràctica?
Simplement perquè les classes més adinerades poden eludir-lo passant
a tenir les seves propietats a altres àrees geogràfiques on aquest
impost sigui gairebé inexistent. I no cal anar molt lluny per
aconseguir això, no cal anar a cap paradís fiscal.
La cosa és tan simple com traslladar-se al País Valencià, o a la
Comunidad de Madrid, o … Més ràpidament, podem dir que ara els únics
que el paguem en quanties importants som els catalans!
I cal que la Generalitat corregeixi aquesta situació de forma
immediata, perquè… quan una persona mor i el seu cònjuge hereta la
meitat de la seva vivenda habitual, que és el cas més freqüent, es pot
trobar que no pot seguir vivint a la seva llar de sempre perquè no pot
fer front a l’impost; aleshores només se’n pot sortir venent la casa, o
el pis, pagar l’impost i buscar una casa/pis més baratet. Això és just, Sr. Castells?
I què passa quan es tracta de l’herència d’una petita empresa
familiar, una botigueta, posem per cas? Després de dues herències
consecutives és com haver de comprar de nou la botiga, que porta anys i
panys sent de la família. Això és just, Sr. Montilla?
Com pot ser que a València, a Madrid, etc. es paguin 300’- euros pels
tràmits hereditaris i a Catalunya s’hagin de pagar quantitats que
superen a vegades els 30.000’- euros per una herència similar?
Cal suprimir aquest impost anacrònic pel que fa a herències de la
llar familiar habitual; cal suprimir-lo pel que fa a herències de
negocis familiars; cal reduir-lo en molts altres casos.
Però no podem esperar el final del 2007 sense haver pres decisions
en aquest tema que afecta a capes importantíssimes de la població.
Des d’ ERC reclamem mesures, ja!!
La cosa està molt clara Josep. Anem a petar de morros al mateix lloc de sempre on rau la clau de bona part dels nostres mals: "El dèficit fiscal". Com qualsevol altra administració, la Generalitat necessita de l'oli per a que funcioni tota la maquinària. Aquest "oli" no és altra cosa que diners. Sense diners, la Generalitat i qualsevol altra administració esdevé totalment inútil i inoperant. Així les coses, la Generalitat, mancada de recursos com està es veu en la imperiosa necessitat de treure'ls d'on pugui i aquest d'on pugui no són altres que els propis administrats: "TOTS NOSALTRES". D'aquí la necessitat de treure recursos de la forma més impopular possible, via impositiva abusiva. Impost de successions que en moltes altres comunitats autònomes ha desaparegut o ha estat molt reduit. Mil i una loteries: 6/49, trio i no sé quantes més. Per cert és prou simptomàtic fer-vos notar que l'administració del País Basc no té cap mena de loteria o jocs d'apostes. I per últim i encara que no es pot provar, no m'estranyaria gens ni mica que aquesta imperiosa necessitat recaptatòria de la Generalitat fos també causa directa de l'excés de zel mostrat més sovint de lo normal pels Mossos d'Esquadra a l'hora de tramitar denúncies de trànsit.