"Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem"...
|
Des de petita que he cantat cançons de Raimon, i la seva cançó Al
vent era de les que m’agradaven més. La seva música i la seva poesia m’han acompanyat
tota la vida i em tornen a inspirar aquests dies d’esperança renovada.
Perquè tu i jo sabem que, si tot continua igual com fins ara, no serem
independents.
Però tu i jo sabem que tot està a punt de canviar.
Ara fa 23 anys que vaig entrar Esquerra
Republicana de Catalunya plenament convençuda que era l’únic camí per
treballar de forma coherent i ètica per la independència. Tots els
altres partits hi havien renunciat o creien que aquest objectiu no era
possible. Durant aquests anys he estat més o menys d’acord amb la ruta
presa cap a aquest objectiu, però des de l’any 2006 estic totalment en
contra de la deriva en què ha entrat aquest projecte. El meu objectiu
no és el seu objectiu. Les sigles en les quals vaig entrar a militar ja
no són les mateixes. Des del punt de vista ideològic sóc al mateix punt
de partida on era quan tenia 20 anys, però el projecte en què vaig
entrar a militar ja no existeix. De fet, ara ja no militava a Esquerra
Republicana de Catalunya i em dono de baixa d’unes altres sigles:
Esquerra. Ells són ara una altra gent, tenen uns altres interessos i un
altre objectiu.
Però com que mai no hem pogut, però,
desesperar, tornaré a treballar amb moltíssima altra gent per una
candidatura transversal: per un moviment ciutadà independentista
articulat de forma política. Aquest moviment, però, no ha de caure en
l’error dels partits tradicionals, segrestats pels interessos de les
seves direccions. Aquests interessos que els fan tan submisos i
inútils.
Tu i jo sabem que ens cal una nova
aposta valenta i revolucionària: hem de trencar l’status quo actual.
Som una força tranquil·la però decidida en la qual els protagonistes
han de ser els ciutadans. Ens cal gent amb il·lusió, seriositat,
solvència, empenta, iniciativa i creativitat. Gent amb les idees clares.
Qui vulgui veure la independència en vida o bé complir el seu deure per a la propera generació, ara cal que es reagrupi.
Necessitem la gent lliure i que vulgui treballar amb independència de
criteri per la llibertat de la nostra nació. Ara aquesta és la millor
manera de superar la situació de crisi actual i l'única manera de
competir econòmicament en una economia global.
Ens cal reagrupar
els esforços per encarar amb possibilitats de victòria aquest nou segle
que comença. És el moment del risc, el sacrifici i la determinació però
també, i encara més important, de la intel·ligència i l’enginy.
Trenquem amb allò que no funciona, amb la covardia i la resignació. Si
volem guanyar hem d’arriscar. De fet, no hi podem perdre res perquè
encara no tenim res. Deixem el llast. Hem d'anar a per totes i sense
recança.
Jo ja m’hi he compromès. I tu?
Rut Carandell
REAGRUPAMENT

|
:-)
Cada cop hi creurà més gent, en aquest projecte. Gent que alhora veu que l'únic objectiu de la direcció d'esguerra és tan sols el de viure de la política.
endavant!