L'exconseller
i exmilitant d'ERC, que presentarà candidatura en les properes
eleccions, admet que donaria suport a un govern de CiU i ERC si fes una
aposta concreta per la independència. Ara, segons diu,
Catalunya està en un carreró sense sortida i els polítics no estan a l'altura
«ERC no ha fet res per la independència»
Fa justament un any Joan Carretero (Tremp, 1955) es presentava a la
presidència d'ERC. El vot dels militants va donar el poder a
Puigcercós. Ara, el metge de capçalera més famós de Puigcerdà ha
registrat l'associació Reagrupament Independentista amb l'objectiu de
presentar-se a les properes eleccions al Parlament. La presentació
pública del seu projecte a Girona es fa demà al vespre al Teatre
Municipal.
– S'imaginava el juny passat que la seva derrota el portaria fins aquí?
– «No.
Mai a la vida m'havia imaginat fent política. Només tinc un objectiu:
treballar per la independència, i per això estic on estic, dedicant-me
al projecte més útil per aconseguir-ho. Durant anys vaig creure que ERC
era la millor eina, però fa temps que ho ha deixat de ser. Nosaltres
vam intentar canviar el partit de totes les maneres possibles. I no ens
en vam sortir.»
– La direcció d'ERC intenta invisibilitzar-lo però alhora l'acusa de deslleialtat i de danyar la imatge del partit.
– «Ja no en sóc militant i no vull parlar d'ERC.»
– ERC, però, va perdre a les europees vots i percentatge. Segons vostè, com a exmilitant, quina n'és la causa?
– «El
més important del resultat de les europees va ser la victòria per
golejada escandalosa de l'abstenció. Quan el vot en blanc, l'abstenció
i les llistes marginals guanyen terreny tenim un problema. La societat,
des del punt de vista polític, està malalta.»
– Com a metge, què li recomana, al pacient?
– «El
diagnòstic és complex. Catalunya està en un carreró sense sortida i
Espanya ja ens ha dit que només podem ser una comunitat autònoma de
règim comú. Amb aquest panorama, els catalans no poden continuar rebent
els missatges de sempre dels partits. Els polítics han de decidir quin
és el camí de sortida: deixar de molestar i ser només una autonomia, o
apostar per la independència. Les opcions intermèdies només serveixen
per enganyar la gent.»
– Vostè presenta una
candidatura electoral amb la independència com a únic objectiu. Això
podria dividir i debilitar encara més la força de l'independentisme?
– «A
hores d'ara l'independentisme de debò no té representació al Parlament.
Precisament per això nosaltres proposem una candidatura d'unitat per
als independentistes.»
– Sempre diu que ERC ha deixat de ser un partit independentista. Demostri-ho amb exemples concrets.
– «Diferents
partits reivindiquen en els seus estatuts la independència. Fins i tot
militants de CiU la defensen. Però, com diu aquell, fets i no paraules.
Un es pot declarar independentista, però si no ho posa en pràctica això
no serveix. ERC no ha fet res per impulsar l'autodeterminació. En la
seva tasca de govern no hi ha cap signe que vagi en aquesta direcció.
Res, ni un mil·límetre. Per exemple, d'aquell referèndum pel 2014 no se
n'ha parlat mai més.»
– També diu que la independència és més senzilla del que sembla.
– «És
senzilla perquè és l'únic que podem aconseguir els catalans per
nosaltres mateixos. Per reformar l'Estatut d'Autonomia és necessari
pactar amb l'Estat i aprovar-ho al Congrés; per millorar el finançament
de la Generalitat cal un acord amb el govern espanyol, però assolir la
independència només depèn dels catalans. Si nosaltres ho volem, ho
farem.»
– Però la majoria del Parlament no
es declara independentista ni tampoc, segons les enquestes, la majoria
de catalans. És possible, doncs?
– «Si la
majoria dels catalans realment no la volen, ho deixarem córrer. Som
demòcrates i ho respectaríem. Però el problema és que si la majoria de
catalans volen un millor finançament o més infraestructures, depenem de
l'Estat. L'únic que depèn de nosaltres és la independència.»
– Quin és l'objectiu electoral que es marca la seva llista el 2010?
– «Majoria absoluta.»
– Això és una utopia.
– «Doncs treballarem per la utopia.»
– I si no arriba?
– «Volem treure una majoria de vots però, si no l'assolim, mala sort, i sortirem a dir que hem perdut.»
– Si Reagrupament entrés al Parlament en minoria, preferiria quedar-se a l'oposició o entrar en un govern de coalició?
– «Pactarem
amb els grups parlamentaris que es comprometin a impulsar un procés
d'autodeterminació aquella mateixa legislatura. Sigui qui sigui qui
assumeixi el programa, li donarem suport.»
– Vostè
personalment va ser conseller d'un govern amb el PSC i ICV-EUiA que no
feia una aposta independentista. No és contradictori?
– «No.
El primer govern tripartit era necessari per higiene democràtica. Jo
desitjava de tot cor posar fi als governs de CiU. Aquell govern de
Maragall tenia una agenda nacional important: volia fer un nou Estatut
per posar fi a l'espoli fiscal, exigir més autogovern i fixar el
reconeixement com a nació. Si s'aconseguia, valia la pena. Però, sis
anys després, no s'ha aconseguit. Queda clar que l'Estatut que volíem
no és possible. El govern espanyol ens ha dit que no hi ha res fer.»
– Quina relació té amb CiU i el seu entorn?
– «Cap
ni una. No hem iniciat cap contacte oficial ni estem en la mateixa
posició. Només hem parlat amb alguns militants a títol individual.»
– Donarien suport a un govern CiU-ERC?
– «Si
acceptessin el plantejament d'anar cap a una independència immediata
els donaríem tot el suport. Nosaltres no ens volem guanyar la vida amb
la política.»
– Precisament Reagrupament defensa una «regeneració de la classe política catalana». Com ho duran a la pràctica a casa seva?
– «Els
partits són poc transparents i estan allunyats de la ciutadania. Volem
saber com es financen i en què gasten els diners. Reagrupament és
diferent. Els nostres associats escolliran en primàries els candidats i
les posicions a les llistes electorals, hi haurà limitació de mandats,
els càrrecs hauran de fer públics els seus ingressos i proposarem una
llei electoral amb circumscripcions petites per apropar votants i
diputats.»
– Vostè continua insistint que
no és ni de dretes ni d'esquerres. Però no presentarà un programa
concret econòmic i social per al país?
– «Sí.
Però el programa econòmic d'Angela Merkel és més de dretes o
d'esquerres que el de Gordon Brown? Anar a 80 quilòmetres per hora és
d'esquerres o de dretes? El mur de Berlín ja va caure fa anys. Ser de
dretes o d'esquerres és una fal·làcia. Els governs han de ser eficients
i no emparar-se en ideologies clixé.»
– No és el mateix abaixar o apujar impostos o gastar més o menys en polítiques socials, no?
Després de llegir l'entrevista, recupero unes paraules de Salvador Cardús, quan deia que Joan Carretero va ser l'únic membre d'ERC que seguia parlant com la gent del carrer després d'entrar al Govern. El que diu el Dr. Carretero és del sentit comú més obvi. Qui podria estar-hi en contra?